Després de tantes edicions, la nomenclatura hi apareix entre desfigurada i castellanitzada: Lérida, Belpuche, Villademidins (Ulldemolins), Moblac (Montblanc), Prads (Prades), Escalader (Escaladei), i uns curiosos Aitona río i Cinga Río. Òbviament, la Catalunya del Nord encara no ha estat retallada. Mapa acolorit i amb decoració d'animals marins, que sens dubte en feren una preciosa, divulgada i cara col·lecció a l'època.
Sempre m'he preguntat com s'ho feien per elaborar els mapes. És clar que els uns es copiaven o s'inspiraven en altres anteriors, ni que fossin d'altres autors, però cada vegada més els mapes eren més plens de detalls: ciutats i pobles, rius i rierols, camins, accidents geogràfics... Sens dubte molts viatgers, alguns potser llogats i tot, es passejaven per tot Europa i altres parts del món, i a la tornada reportaven el que havien vist i situat. Les unitats d'enginyers, geògrafs i cartògrafs militars tingueren una importància cabdal en els grans exèrcits europeus de l'Edat Moderna, ja que reportaven una informació més que valuosa per a aquelles enormes hosts de soldats, cavalls, artillers... Feien com de la CIA de l'època i els mapes eren uns béns preuadíssims. Però així i tot, no deixa de ser, amb els mitjans de comunicació i transport d'aquells temps, una feinada colossal, titànica, sobretot i com sovint s'esdevé en tantes altres facetes, per als primers.
 |
| 1570. Theatrum orbis terrarum, Abraham Ortelius (ICC). |
 |
| 1570. Theatrum orbis terrarum, Abraham Ortelius. El País Valencià. |
 |
| 1570. Theatrum orbis terrarum, Abraham Ortelius. Detall on no queda del tot clar si Lleida és al Segre o al Cinca, ja que el dibuix de la ciutat més gran és al costat del Cinca, que correspondria a Fraga, estranyament oblidada. |
 |
| 1570. Theatrum orbis terrarum, Abraham Ortelius. La costa nord catalana. |
 |
| 1570. Theatrum orbis terrarum, Abraham Ortelius. Detall en què el riu Segre no arriba a la Seu d'Urgell i és anomenat «Aitona rio», al costat del «Cinga rio». |
