Nascut fa cent setanta anys i mort en fa cent vint, Josep Pleyan i de Porta (Lleida, 1841 — 1891) fou un d'aquells homenots vuitcentistes, saberuts, catalanistes, conservadors. Com tants d'altres d'aquell seu temps, tingué la gosadia de creure en una pàtria, la pàtria de la seua llengua, cultura i història. De fet, dècades i dècades després, tot i que aquestes creences ens puguin semblar insuficients, encara hi ha molts conciutadans nostres que ignoren, voluntàriament o per deixadesa, com els qui vingueren abans que nosaltres van aconseguir de subsistir en aquest remot, boirós, planer tros de món i la manera de com ho feren. Per això sempre he tingut feblesa pels qui s'han dedicat a recordar-nos-ho.
La nostra ciutat honora Pleyan i de Porta amb un carrer, cap al darrere d'Hisenda i la Creu Roja, al costat del de Jaume I i als peus de Sant Martí. De ben segur que li ha de plaure al qui fou cronista oficial de la ciutat i impulsor de la Renaixença lleidatana. Tot i la seua mort primerenca, als cinquanta anys, la seua tasca i obra ja eren reconeguts. Sens dubte, estava destinat a esdevindre la gran figura lleidatana venerada entre el món de la represa cultural del segle XIX.
 |
| 1882. Portada de la Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. Decorada amb tradicions de fa cent trenta anys: la processó de Sant Anastasi, el pal de cucanya amb el capó penjat a dalt de tot, les curses de cavalls concorregudes als afores de la ciutat, l'envelat, els focs d'artifici, el carnestoltes. |
 |
| 1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. L'hospital militar a l'antic hospital de Santa Maria, amb la guàrdia a la porta. |
 |
| 1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. De la plaça Sant Joan als porxos de la Paeria, un tros de carrer principal, amb fanals de gas i tot. |
 | |
| 1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. Plànol de la ciutat tot just alliberada de la muralla. A l'esquerra de la porta de Sant Antoni, el previst «ensanche», el novíssim passeig de Boters (Rambla d'Aragó actual), la Carretera de Huesca (Carrer Balmes actual), amb les teuleries sota de Sant Martí, el nou passeig arbrat de circumval·lació (actual Prat de la Riba). L'espai ocupat per la muralla és ara urbanitzat i arbrat, també davant del riu, amb el passeig de «Fernando» ja obert. D'aquí fins al pont i Blondel avall, s'han canviat murs per arbres, però encara no s'ha guanyat terreny al riu per eixamplar els vials. |
 |
| 1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. |
 |
| 1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. Gravat de l'antiga església de Sant Joan, enderrocada el 1868. Avui només en podem contemplar les restes del mur de l'absis colgades a la punta del pàrquing de la plaça, gairebé davant de l'església nova. Mostrava una esplèndida rosassa damunt la portalada romànica. |
 |
| 1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. Les restes de l'església de Sant Ruf, ben extramurs (a la carretera d'Albesa, molt més enllà del carrer del mateix nom), en runa per causa consecutiva dels setges de la guerra dels Segadors, de Successió i del Francès. |
 |
| 1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. Magna i inusual vista de Lleida, des del nou «ensanche», riu avall, amb les siluetes retallades de les torres de totes dos Seus, la Vella i la Nova. |
 |
| 1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. Detall amb els ulls del pont perfectament dibuixats. |
 |
| 1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. Detall amb els arbres de Blondel i les columnes de l'edifici del futur Museu Morera al fons (sota el campanar). |
 |
| 1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. Contraportada amb una vista de la Seu i una torre de l'horta amb un pagès, en una síntesi de la història de la ciutat (referència a les arrels pageses, que a molts lleidatans no plau recordar i se n'avergonyeixen). |
