 |
| Anys 1920-30. Àlbum fotogràfic de Gerri de la Sal. Fotografies de Manuel Solé, de Bossost, un dels primers i destacats «retratistes» de postals de fora Lleida ciutat a principi del segle XX. |
 |
| Anys 1920-30. Gerri de la Sal. Imatge de la recol·lecta tradicional de la sal, amb les graneres i covins de vímet, i molt, molt treball de lloms: la faixa era element imprescindible per suportar-ho. |
 |
| Anys 1920-30. Gerri de la Sal. Vista del poble, aigües avall de la Noguera Pallaresa. Al fons, el vell pont medieval, que encara subsisteix. A la dreta, a l'altre costat de la vila closa de Gerri, el monestir romànic. |
 |
| Anys 1920-30. Gerri de la Sal. Detall del Monestir de Santa Maria. La foto lateral dóna fe de la immensitat de la construcció romànica dels segles IX-X. La imatge no fa honor a l'espectacular i majestuosa espadanya de tres pisos de la façana principal. |
 |
| Anys 1920-30. Gerri de la Sal. Vista del Raval del Roser, amb la característica carretera que durant tot el segle XX ha travessat la vila. Ara, hi ha la variant en construcció, no sé si mig aturada per les retallades. Esperem que no s'hi destrossi el paratge més del que calgui. |
 |
| Anys 1920-30. Gerri de la Sal. Vista de la vila aigües amunt, amb les salines i els magatzems de sal a la dreta de la Noguera. Segons Coromines, el topònim és d'origen basc «agirre», significant «obert, exposat». |
 |
| Anys 1920-30. Ermita d'Arboló. L'ermita de la Mare de Déu d'Arboló, estratègicament situada sobre aquest petit estret de la Noguera, al poble de Comte de Pallars. A la dreta, la vella carretera. |
 |
| 2012. Ermita d'Arboló. Túnel actual al pas del Congost d'Arboló, al costat de la vella carretera. Si quan hi passem aixequem la mirada entre els ulls de formigó, dret i vigilant, s'hi alça la vella espadanya romànica de l'ermita. |
 |
| Anys 1920-30. Gerri de la Sal. Barranc d'Enseu, canalitzat per la «Hidrologico Forestal» a l'esquerra del riu just a tocar del poble. Topònim d'origen basc, segons Coromines, que voldria dir «lloc abundós d'ovelles». L'arrel bascoide de Gerri vindria a dir «espai ample, vall oberta». |
 |
| Anys 1920-30. Gerri de la Sal. Cor de l'església de l'antic monestir benedictí. Encara es conserva? Totes les fotos de l'àlbum tenen algun racó desenfocat, perquè l'òptica, l'instrumental o la tècnica del fotògraf no rajaven més. |
 |
| Anys 1920-30. Gerri de la Sal. Sepulcre al Monestir, el més gran i ric de l'enorme i poderós bisbat d'Urgell. Els comtes de Pallars només pogueren sostindre el bisbat de Pallars durant cinquanta anys, a cavall dels segles IX-X. |
 |
| Anys 1920-30. Gerri de la Sal. Altar de l'Església del Monestir, dedicat a Santa Maria. |
 |
| Anys 1920-30. Gerri de la Sal. Congost de Collegats, quilòmetre 92 de Balaguer a la frontera francesa. Espectacular imatge elevada del fotògraf, que va haver de trescar amunt de la paret del congost per captar-la. No acabo d'entendre per què les tanques actuals són millors que aquests pedrissos que, ara sí ara no, ens acompanyaven tot el trajecte. |
 |
| Anys 1920-30. Barranc de l'Infern. Aigua avall de la població, passada l'Argenteria, just al començament dels Collegats (quan pugem) hi ha a l'esquerra de la Noguera aquest feréstec afluent, de gran prèdica senderista. |
 |
| Anys 1920-30. Baro, aigües amunt de Gerri. Sense accent: segons Coromines, d'arrel basca «ar», amb el significat de «vall». |
 |
| Anys 1920-30. Baro. Fixeu-vos en el preciós i espectacular pont penjat de fusta. |
 |
| Anys
1920-30. Gerri de la Sal. Aigües avall de Baro, però abans d'arribar a Gerri, poc després de l'estret d'Arboló (tot baixant). La quintaessència del Pallars abans d'un segle XX ple de transformacions, imprescindibles en determinats aspectes, innecessàries en alguns altres (crec). |
