Seguidors

20130224

[291] Dos-cents anys del setge del mariscal Suchet

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Esplèndida vista de la ciutat, que acompanyava el plànol del setge que durant un mes, del 16 d'abril al 13 de maig de 1810, les tropes gavatxes del mariscal Louis Gabriel Suchet van portar a terme fins a la caiguda de la ciutat, els habitants de la qual foren fortament represaliats. Lleida s'havia sublevat contra el regne espanyol afrancesat de Josep Bonaparte, germà de Napoleó, regnant del 1808 al 1814. Del mort al degollat, perquè un cop retornat el Borbó espanyol exiliat, Ferran VII, va anul·lar tots els avenços liberals que les Corts de Cadis havien promulgat en la celebrada constitució espanyola del 1812. Catalunya, un cop més en aquells segles, entrampada entre França i Espanya.
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
La imatge vuitcentista de la ciutat. A l'esquerra, les dos torres de la Catedral Nova, al centre el vell campanar de l'antiga església de Sant Joan, i a la dreta l'agulla del campanar de l'Església gòtica de la Magdalena. I tot sota la secular presidència de la Seu Vella i del castell de la Suda.
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Els sis arcs del pont vell que donava entrada a la porta principal de la ciutat. El Cappont era despoblat (sovint inundat per les aigües del Segre), i la mitja lluna del pont fortificada i amb un gran edifici de guàrdia i de duana a l'extrem.
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
L'esvelt antic campanar de l'Església de Sant Joan, derruïda el 1868, i desplaçada cap a la seua ubicació actual. Una mica més avall del pont, les columnes de l'antiga façana de la Paeria.
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Tot el perímetre de la ciutat a tocar del Segre era fortificat per baluards defensius. La ciutat s'acabava a les portes orientals del Sant Esperit i de la Magdalena. S'observen perfectament l'absis, el lateral i el campanar de l'església gòtica de la Magdalena, que desapareixeria aquell 1812.
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Gardeny fortificat. El segon turó fortificat de la ciutat li va donar al llarg de la història, i des dels temps dels romans, un enorme poder defensiu.
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Detall del Segre als peus de la ciutat emmurallada.
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Detall del pont i de la muralla pont avall.
1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Per aquesta part de la ciutat, les tropes gavatxes van perpretar l'atac principal per tal d'entrar a la ciutat i, després d'un sagnant cos a cos, casa a casa, acabar conquerint-la.

[289] La Lleida borbònica de Laborde

[938] Setge i presa de Lleida pel mariscal Suchet