 |
1779. Fraga. «Atlante español...» de Bernardo Espinalt, amb els gravats de Juan Francisco Palomino.
Una esplèndida finestra a la Fraga setcentista, que ens ofereix una perspectiva completa de la vila, agombolada al voltant de l'Església de Sant Pere i amb el riu als peus: «El Puente que da paso al Río Cinca es de tablas, muy ancho y largo, de veinte y seis arcos, espaciosos y altos». Per tant, el gravat tot i que verídic en el seu conjunt només és aproximat, amb un toc estilitzant característic d'aquest dibuixant.
|
 |
1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt.
El pont de fusta (12), de tant en tant arrossegat per la força de l'aigua i degudament refet, amb els horts de l'altra banda de riu, i la porta d'entrada a la vila closa; al costat hi ha la capella de Sant Bartolomé (5) i un magatzem de fusta (6), que devia arribar en rais des del Pirineu. Més amunt de la costeruda vila, l'Ajuntament (4) i l'Hospital de Sant Vicent Màrtir (3). Dalt del turó, la guarnició aquarterada i fortificada.
|
 |
1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt.
El Convent dels Caputxins (11) amb els seus horts; dalt de la vila, l'Església de Sant Pere (2) i la capella de Sant Sebastià (7) una mica més amunt. Encara damunt, l'ermita de Sant Miquel (1), antiga parròquia. També fora vila, a l'altre turó de la dreta, l'ermita de Santa Anna (9) i el castell medieval (10) al Mont de la Concepció. El campanar del Convent dels Agustins (8) sobresurt també entre les teulades de la vila.
|
 |
1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt.
La banqueta del riu Cinca refeta de pedra de dalt a baix al llarg del poble, per evitar les envestides de les riuades periòdiques, o bé de les guerres, també periòdiques: «La Maza de Fraga, tan celebrada, es un instrumento, a modo de un mazo forrado de hierro, asido de una cadena, que sirve para clavar las estacas del puente, que en breve se hace, cuando lo queman o cortan los Enemigos».
|
 |
1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt.
El setge a la ciutat sarraïna de 1134 fou la desgràcia d'Alfons el Bataller, pare de Peronella i darrer rei d'Aragó. Per això, son gendre «D. Ramon Berenguer, último Conde de Barcelona, en el año 1149 ... la rindió ... colocando en sus Almenas las quatro sangrientas Barras Chatalanas, que eran las señales que mandaba fijar en los términos a donde llegaban sus conquistas». El seu fill Alfons fou ja el primer rei de la gran Corona, amb Aragó i Catalunya, després Balears i València, sota l'autoritat d'un mateix Rei.
|
 |
1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt.
«Hay dos plazas, la una llamada de Lérida, sin duda por la salida ázia aquella Ciudad. Esta plaza es muy larga y medianamente ancha, y muy llana. Está en ella el Convento de los Agustinos Calzados, y un espazioso Quartel para Infantería a su frente».
|
 |
1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt.
«La Torre o Campanario es muy elevada, y hermosamente fabricada en quadro perfecto hasta la campanas; y de allí arriba, ochavada: tiene de alto ochenta y cinco varas, y hay en ella ocho campanas, dos a cada lado».
|
 |
| 1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt. A banda de la fàcil i falsa etimologia popular («tiene este nombre por lo fragoso de su sitio», en sabem la data oficial de fundació: 72 aC, tot i que habitada des des sempre, com les runes aparegudes ací i allà del seu terme demostren. |
 |
| 1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt. Ciutat molt saludable «a que contribuye el agua del Río, de la que usa por ser muy delgada y digestiva». |
 |
| 1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt. Una horta riquíssima, «de suerte que no tiene que envidiar otro terreno más a propósito», un terme extensíssim, «sus Montes y sus términos son muy dilatados», i pastures i boscos, «tiene mucha leña, y espesos bosques», encara que això darrer ara costi de creure! |
 |
| 1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt. Relíquies, esglésies, ermites i processons. |
 |
| 1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt. Curiosament, una ciutat amb dos alcaldes! «Esta Ciudad es de la Diócesi de Lérida...» Ja no des de l'últim decenni del segle XX, el darrer lligam de la Corona d'Aragó tallat i destruït per obra i gràcia d'una inculta classe dirigent que ha menyspreat la catalanitat de la terra i ha volgut (i vol encara) convertir el mot aragonès com a sinònim d'espanyol. La història vera de la Corona d'Aragó, però, persistirà i acabarà ressorgint de l'actual misèria espanyolista. |
 |
| 1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt. Els carrers tots empedrats «a causa de tener todas sus calles pendientes; de suerte, que quanto más llueve, tanto más pronto se enjugan y limpian». |
 |
| 1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt. Els grans privilegis atorgats per Felip V a la ciutat l'any 1709. |
 |
| 1779. Fraga. Gravat de Palomino dins «Atlante...» de B. Espinalt. «Tiene por Armas en Escudo las quatro sangrientas Barras catalanas en campo rojo [error: daurat]; un arbolillo o planta a manera de Fresa, y una Flor de Lis, y por timbre un Morciélago». |
