Seguidors

20130413

[328] Platges verges de Peníscola

1786. Peníscola. Gravat de Palomino dins «Atlante...», vol. VIII, de B. Espinalt.
Meravellosa làmina acolorida de l'original. La vila arremolinada al voltant el castell sobre la roca de l'istme. Una plaça estratègica, ja que l'alçada dels canons mantenia a distància els vaixells enemics. De manera que el mateix Jaume I hagué d'abandonar-ne el setge del 1225, la primera acció en la conquesta valenciana, i esperar fins al 1233, després de la conquesta mallorquina.
1786. Peníscola. Gravat de Palomino dins «Atlante...».
L'istme que amb el pas dels segles s'omplirà d'hotels i banyistes, llavors només tenia unes poques cases de pescadors (3), una font d'«agua dulce» (8) a tocar de la Porta Nova (6), per on s'accedia al passeig de la muralla (7) i fins arribar al conegut i sempre misteriós Bufador (10), «abujero por donde sale el agua quando sube la marea».
1786. Peníscola. Gravat de Palomino dins «Atlante...».
El particular toc del dibuixant Palomino, a l'estil del còmic modern. Els carrerons que van retombant fins arribar al castell, des de la muralla i passant per l'Església Major (1) i de la Mare de Déu de l'Ermitana, llavors recentment construïda en estil barroc a principi del XVIII, com a agraïment dels botiflers borbònics a la resistència al setge austriacista. 
1786. Peníscola. Gravat de Palomino dins «Atlante...».
Detall de la roca on s'assenta la vila: «situada... en una piedra que avanza hacia el mar, separada de la tierra firme por una legua de la tierra baja, de modo que parece isla» (Madoz).
1786. Peníscola. Gravat de Palomino dins «Atlante...».
El castell templer del segle XIII que acollí al començament del XV l'anomenat Papa Luna, Benet XIII, el papa aragonès de la família dels Luna, defensat i abandonat per Vicent Ferrer. Amb sa destitució i son empresonament a Peníscola, començava a resoldre's el Cisma d'Occident de l'Església Catòlica. Diuen que la seua tossuderia a aferrar-se al càrrec originà la dita castellana de «mantenir-se en sus trece».
1786. Peníscola. Gravat de Palomino dins «Atlante...».
Detall dels vaixells i de com els canons els mantenien a ratlla.
1786. Peníscola. Gravat de Palomino dins «Atlante...».
Detall de l'escut de Peníscola... i de l'aguilot franquista del nostre estimat país veí.
1849. Peníscola.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar», de Pascual Madoz, tomo XII. 
Descripció de la situació de la vila, de l'església i dels castell, «plaza de armas de segundo orden, segun el arreglo vigente», però amb escola de nens i també de nenes.
1849. Peníscola. «Diccionario... », de P. Madoz, tomo XII. 
Descripció de passejos i fonts, amb una aigua excel·lentíssima, «proveyéndose mut a menudo de ellas los marineros para el abasto de los buques, con motivo de conservarse muchísimo tiempo incorruptas».
1849. Peníscola. «Diccionario... », de P. Madoz, tomo XII. 
Història antiga. Ben llarga: la medieval la passarem de pressa, de pressa, no fos cas...
1849. Peníscola. «Diccionario... », de P. Madoz, tomo XII. 
Defensa de la «ñ», sense ni esmentar la llengua del país, i ràpid resum d'història medieval i moderna, tan escassament aprofundida en comparació a l'antiga de la pàgina anterior. «Felipe V premiando los padecimientos y servicios prestados durante este sitio, hizo nobles a todos los que habían sido del ayuntamiento»: botiflers elevats de rang.
1849. Peníscola. «Diccionario... », de P. Madoz, tomo XII. 
La plaça de Peníscola, però, no resistí més que onze dies al setge del Mariscal Suchet, durant la Guerra del Francès.