 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». Detall del turó de la Seu Vella, amb tota la disposició dels baluards, de les tres línies defensives del castell (A) i de la catedral (B). La Seu Vella hi apareix representada amb prou fidelitat, amb el campanar i els cinc arcs del claustre, encara que amb la nau de l'església escurçada. A la dreta, s'hi dibuixa l'església gòtica de la Magdalena, amb l'esvelta punxa del campanar. Per causa que l'assalt a la ciutat fet pel costat del Portal de la Magdalena, quedaria molt enrunada, i fóra pràcticament derruïda del tot després del setge del 1812. |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen», anònim (Museu Virtual de la Guerra de Successió). Plànol amb la disposició de l'exèrcit francès preparat per a l'assalt de la ciutat. El detall dels principals monuments alçats, prou acurats i detallats, i un acoloriment acurat el fan especialment significatiu i enormement atractiu. S'hi distingeix el vell perímetre emmurallat als peus de la Seu (per situar-nos: des del carrer Cavallers fins a la Plaça de la Sal), i les ampliacions de la muralla medieval per l'est fins al Portal de la Magdalena (carrer Salmeron), i per l'oest fins al Portal de Sant Antoni (Av. Catalunya) i el de Boters (Rambla d'Aragó) fins a Sant Martí. |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». El Portal de la Magdalena, amb el riu Noguerola entrant i sortint per la muralla, amb una capella a l'entrada. Extramurs (aprox. Plaça R.Vinyes), l'antic convent de Sant Francesc, ja molt malmès durant la Guerra dels Segadors, i que acabaria ben enrunat després del setge de 1707 i del qual se n'aprofitarien les pedres per bastir el nou convent de Santa Clara dins la ciutat. S'aprecien en detall les línies atacants de l'exèrcit gavatxo. |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». El quarter general del Duc de Berwick, el general anglès al servei del Borbó gavatxo Lluís XIV durant tota la Guerra de Successió, que a l'infern siguin tots dos. L'aristòcrata anglès era fill bastard del rei anglès Jaume II, i s'hagué de guanyar la vida coma mercenari, guerrejant per tot Europa. Per la situació, el quarter potser era establert al monestir de Sant Ruf, abandonat des de la Guerra dels Segadors. El setge de Lleida, però, fou dirigit pel Duc d'Orleans, Felip III. |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». Pel Portal del Carme, al camí de Corbins i Balaguer, el Noguerola tornava altre cop a entrar dins la muralla de la ciutat, per tornar-ne a sortir i fer funcions de fossat i proveïdor d'aigua de les adoberies a la part de la muralla davant del riu (Rambla de Ferran). S'hi aprecia bé tot el raval medieval que cresqué fora de la primitiva muralla, bàsicament ple de menestrals i artesans, entre l'antiga Porta Ferrissa (Plaça de la Sal) i el nou Portal de la Magdalena. |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». El baluard del Carme, construït cap al 1647 durant la Guerra dels Segadors pel general ocupant espanyol Brito per defensar-se del setge francocatalà. Ben just 40 anys després, l'exèrcit assaltant era borbònic francoespanyol. S'hi observa com el Noguerola feia les funcions de fossat, a peu de muralla, i el recinte del convent de les clarisses a l'anomenat Clot de les Monges o de les Assaonadories. |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». L'església medieval de Sant Joan, amb la portalada i l'escalinata de cara al riu, a diferència de la moderna, encarada a la plaça. Al darrere, el camí que pel Canyeret pujava des del carrer Magdalena fins a la Seu, i que existí fins ben bé els anys setanta. A la dreta, un casalici destinat a quarter general a la plaça major de Lleida (Plaça St. Joan), que s'allargava fins a la Paeria. Finalment, el petri Pont Vell de la ciutat, encarat a l'Arc del Pont, i amb un gran edifici de gran portalada a l'altre cap, on calia pagar el «peatge» per travessar-lo. |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». El Cappont despoblat des del segle XVI, només amb la capella dels trinitaris al camí vell d'Albatàrrec (aprox. cap a meitat del carrer Dra. Castells). |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». El camí de Barcelona, que anava fins al Molí de Cervià, on es bifurcava cap a Granyena seguint la Sèquia de Fontanet. |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». La llegenda del mapa amb les distribucions de les bateries. |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». De la muralla de Cavallers on hi hagué l'església de Sant Salvador, fins al Portal de Sant Antoni, i del Segre fins a Boters: el gran nucli antic de la ciutat, forjat al llarg de set-cents anys. Tocant a la muralla del riu, l'Hospital de Santa Maria (actual seu de l'IEI), el Portal i l'església de Sant Antoni, al final del carrer actual del mateix nom. La muralla tirava avall per Blondel i pujava per l'Av. de Catalunya. |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». La gran església romànica de Sant Andreu, una de les parròquies més antigues de la ciutat, al barri universitari, envoltada dels casalicis dels regents i catedràtics de l'Estudi General, just al límit entre l'assoc musulmà i el call jueu. Llastimosament, no va sobreviure al setge de 1707. |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». La muralla fins a Sant Antoni, amb una creu de terme per rebre els arribats del camí de Fraga, horts i masos, i algun molí al torrent que baixava de la Mariola. |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». La muralla de Boters (actual Rambla d'Aragó) i fins a Sant Martí. Els famosos jardins del Bisbe, el convent de les Carmelites, Sant Llorenç, Sant Domènec i La Panera (magazin, magatzem). Davant la porta de Boters, una creu de terme medieval rebia els viatgers que arribaven pel camí de Montsó. |
 |
| 1707. Setge de Lleida, «Belagerung von Lerida durch die Franzosen». El turó fortificat de Gardeny, envoltat a més d'un torrent d'aigua a tall de fossat. |
