 |
| 1963. Un altre any de la dècada prodigiosa, en castellà per obligació i sota el franquisme per la força de les armes, però amb les arrels ben clavades per aguantar sota el torb i la tempesta. La nostra felicitació als amics i amigues que enguany heu arribat al mig segle! |
 |
| 1963. La Panadella, parada obligatòria en la ruta dels lleidatans a la capital. |
 |
| 1963. El futbol present a tot arreu. Com ara, si fa no fa, oi? |
 |
| 1963. A les cases ni tan sols es podia mirar per la pesseta: simplement encara s'havia de mirar pel forat dels dos rals! (nota per als més joves: això eren monedes) |
 |
| 1963. Fer i desfer, aquest és el destí de la humanitat. Ara tornarem les Glòries (per què mai ningú en diu pel nom oficial: Plaça de les Glòries Catalanes?) al seu estat inicial de fa cinquanta anys. |
 |
| 1963. Una de grossa que començava: La Cua de Palla, els clàssics de lladres i serenos americans en la llengua del país. L'atreviment de qui començaven a gosar poder! |
 |
| 1963. Una altra de magna que acabava: El DCVB, gràcies al treball de F. de B. Moll, que redreçà i acabà l'arbre de Mossèn Alcover. Salut i honor! |
 |
| 1963. L'any d'una obra poc celebrada, però de les que quedarà: K.L.Reich, de l'escriptor manresà Joaquim Amat-Piniella, una de les més importants per al record de la barbàrie nazi, que ara alguns es posen tant sovint a la boca per descriure'ns, sense haver-se parat a mirar-se a l'espill de casa seua. Com diuen ells: siempre piensa el ladron... |
 |
| 1963. Els primers esgargamells d'en Raimon, per molts d'anys! |
 |
| 1963. Els primers esgarips de les guitarres que ho van acabar capgirant tot. |
 |
| 1963. Els primers galls de veu del primer gran trobador contemporani. |
 |
| 1963. Tot plegat, en un món migpartit entre bons i dolents, segons que ens deien, del qual Berlín n'esdevingué icona. |
 |
| 1963. Ni el qui fou berlinès per un dia ho pogué canviar. Però el miratge que generà de poder tindre algun dia un govern al servei del poble ha perdurat fins avui: continuen tenint aquesta il·lusió, ara més que mai! |
 |
| 1963. Ell tingué un somni, que va empènyer fins a fer-lo realitat. Els ciutadans de Catalunya també aquest 2014 tenim un somni compartit. Que entre tots el puguem fer realitat: sí, sí!!! |
