[272] Terres de Lleida, 1913

1913. Corbins. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antic pont de pedra destruït per alguna avinguda de la Noguera Ribagorçana i restituït amb passeres de fusta.

1913. Menàrguens. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antiga fàbrica sucrera de remolatxa de Menàrguens, iniciada el 1899, amb el magnífic pont de ferro sobre el riu Segre.

1913. Algerri. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antic castell d'Algerri, ja del tot derruït a principis del segle XX, amb la vila als peus.

1913. Almenar. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Espectacular imatge de la vila, amb l'església majestuosament presidint el poble.

1913. Alòs de Balaguer. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
El Segre als peus del poble, amb el castell mig enrunat, poc abans d'entrar al congost del Mu, poc abans de la construcció del pantà de Camarasa als anys 1920.

1913. Bellvís. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antiga línia del carrilet Mollerussa-Balaguer, d'uns 25 km. de recorregut per tot el Pla d'Urgell, i clausurada el 1951. Va aprofitar-se per a portar material per a la construcció del pantà de Camarasa, tot i que fou construïda entre 1899 i 1905 per al transport de la remolatxa cap a la fàbrica de sucre de Menàrguens, on hi havia un ramal.  

1913. Camarasa. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'antiga vila de Camarasa entre el vell castell i l'església, a tocar del riu Segre. S'aprecia la carretera, però no se n'observa el pont, tapat pels arbres en primer terme.

1913. Castelló de Farfanya. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Castell i Església dominants, distribució típica en un poble de reconquesta.

1913. Ivars d'Urgell. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Al bell mig de la plana urgellenca, a tocar de l'estany, llavors començava ja a afiançar-se el desenvolupament dels regs del Canal d'Urgell.

1913. La Pobla de Segur. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Magnífica vista de la vila, amb el pont penjant de fusta sobre la Noguera Pallaresa.

1913. Àger. 
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
La vila vescomtal sempre agombolada a redòs de Sant Pere.

[133] Terradets, cent anys de carretera

[271] Lleida, anys 1920 (més)

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
La Seu Vella i el Pont Vell des de l'areny de Cappont, en placa de vidre.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
El Pont Vell "modernista" de 1911, amb un Segre d'estiatge. Les veus contra els pantans de regulació ja sonaven als anys 1920.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
El riu Segre d'ample a ample, a tocar de la vella banqueta i del pont vell de 1911.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall de l'Arc del Pont, la secular entrada de la ciutat.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Vista de la Seu Vella des de l'areny de Cappont, amb el Pont Vell en primer terme.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall del Pont Vell.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
L'Arc del Pont dels anys 1920, encara sense el duo ilergeta guardant-ne la porta.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
El ruc amb les sàrries al costat del nou automòbil, un òmnibus de transport de passatgers, amb el quiosc a darrere.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
La vella font de la Costa del Jan.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall de la font amb els vailets jugant.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Vella façana plena de finestretes de l'antic Hospital de Santa Maria.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall de l'Hospital de Santa Maria.

[109] «Portfolio Fotográfico: Lérida»

[270] Lleida, anys 1920

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
La Seu Vella des del Canyeret, en placa de vidre.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf.
Enquadrament de la Seu Vella des del sud, amb l'imponent campanar en primer terme.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall del vell i popular Canyeret dels garrotins.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
La primera construcció de la banqueta nord de la ciutat, cap a la Rambla de Ferran. 

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Vista tradicional de la Seu Vella, ocupada llavors dels espanyols, des del riu.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Portalada de l'Església de la Puríssima Sang, al carrer Sant Antoni.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall de la portalada d el'Església de la Puríssima Sang.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
La Catedral Nova des de l'inici, aleshores ben estret, del carrer Sant Antoni.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall de la Catedral Nova. Als laterals, els rètols comercials de l'època.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Antiga font pública d'estil neoclàssic, al costat de la Catedral Nova, a l'inici del carrer La Parra.

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall de la font de la Catedral Nova. 

1924. Lleida, Jaume Biosca i Juvé (1875-1945), fotògraf (BdC).
Detall de la font de la Catedral Nova.

[103] Los Porxos del Massot

[269] Perpinyà vuitcentista

Segle XIX. Perpinyà, litografia d'Edouard Jean-Marie Hostein (1804-1889), Gallica.

Segle XIX. Perpinyà, litografia d'Hostein.   
El Palau dels Reis de Mallorca presidint la ciutat des dels temps medievals. En primer terme, les torretes i merlets del Castellet, la porta de França, és a dir, la del nord.

Segle XIX. Perpinyà, litografia d'Hostein.   
El Palau dels Reis de Mallorca amb la ciutat als peus, allargassada a la vora del riu Tet.

Segle XIX. Perpinyà, litografia d'Hostein.  
 La catedral medieval de Sant Joan amb son campanar punxegut.

Segle XIX. Perpinyà, litografia d'Hostein.   
Catalans del segle XIX, cofats amb barretina inclosa, en aquesta esplèndida i acolorida litografia vuitcentista.

[80] Vall d'Aran 1872

[268] Comerç lleidatà republicà

1933. Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.
Una preciosa foto aèria de la Seu Vella, amb un altre aeroplà que la sobrevola.

1933. Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.
L'aleshores nou edifici ampliat del Palau de la Paeria, amb les cases del Canyeret, al peu de la Seu Vella, que apunten per damunt, i amb la primera banqueta del Segre als peus.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.
  El mot «colonials» referit als productes americans importats, que ja ha passat a la història.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.
 «Cafès Salud, el mejor de todos», Carme 4, telf 260.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.
 La rellotgeria Blanco, avui a la Plaça Sant Joan,  llavors encara al carrer Estoreries, ja desaparegut, sota la Plaça de la Sal.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.
L'Avinguda de la República o Rambla de Ferran.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.
Important aclariment per al públic lleidatà: blat de moro és panís.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN. 
Disposar de «cambra frigorífica» era tota una novetat.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.
Rectificar maquinària era usual, sens dubte una les R més importants d'aquells temps en matèria de reciclatge, que avui ja no s'estila.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN. 
A cal Miralles, «Lloguer de pel·lícules»: un videoclub avant la lettre. Segurament, feia d'intermediari per als cinemes de la ciutat i dels pobles, amb lloguer i trasllat de cinematògraf si es volia.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN. 

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN. 
Els Lamolla, un dels omnipresents del comerç lleidatà del segle XX.

1933. El petit comerç a Lleida, setmanari «La Rambla», BCN.

[246] Colors lleidatans de Roisin