Seguidors

20140630

[764] Coll de Cabra, segle XVII

1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp.
Gravat del Cavaller de Beaulieu (BDH).

El municipi de Cabra va formar part de la vegueria de Montblanc fins a la Nova Planta, encara que modernament ha quedat enquadrada dins de la comarca de l'Alt Camp. La seua fama secular deriva del coll de 741 m. entre la Serra Voltonera i la Serra de Jordà. Fou un punt estratègic de primer ordre durant segles, i modernament l'autopista AP2 l'ha mantingut com un pas molt transitat, amb el viaducte que s'hi féu, que deixa el poble a sota, a tocar mateix del formigó.
1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

En primer terme el pas fortificat per la riera o rasa de la Fonollosa, afluent del Francolí, amb el poble de Cabra al darrere i el castell de Barberà que despunta al fons. 
 
1845.  Cabra del Camp, l'Alt Camp.   
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico...», de Pascual Madoz.
«Situada entre dos montes llamados en el país Coll de Cabra...» tenia 98 cases i 347 habitants, amb 2 molins fariners. També gaudia «d'una fuente de buenas aguas, nombrada del Poet, para el surtido y uso común del vecindario».
1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

A banda i banda de la riera, la fortificació continuava serra amunt, de manera que el pas esdevingué un punt estratègic de primer ordre en les comunicacions entre l'interior i la costa.
1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

Detall de la fortificació a l'altra banda, amb la garita de vigilància a l'extrem.
1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

La població tingué una església romànica sobre la qual es bastí la moderna del segle XVIII.
1660 ca. Cabra del Camp, l'Alt Camp.
Gravat del Cavaller de Beaulieu.

Detall del baluard sobre el camí i la riera, on hi havia la guarnició que defensava el pas, ben parapetada rere les palissades i els murs.