Seguidors

20140707

[771] Lleida, 13 de maig de 1810

1810. Setge de Lleida, Guerra del Francès.
Desiné par L. Massard. Peint par Jean Charles Joseph Rémond, 1836 (FPIEI).
 Del 29 d'abril al 13 de maig de 1810, l'exèrcit imperial francès comandat pel mariscal Louis Gabriel Suchet assetjà i féu rendir la plaça de Lleida, llavors ocupada pel general espanyol García Conde i 7.000 soldats sobrevivents. Tot just havia acabat la batalla de Margalef, del 23 d'abril, en què Suchet interceptà les tropes (espanyoles) del general O'Donnell. El setge fou conegut arreu per la brutalitat de la repressió.
1810. Setge de Lleida, Guerra del Francès. Jean C. J. Rémond, 1836.
 El gravat bellament acolorit de verd primaveral presenta la ciutat fumejant per tots quatre cantons, per causa del sever setge a què la sotmeteren les tropes napoleòniques del mariscal Suchet. El dibuix ensenya una ciutat prou ajustada a la realitat de l'època.
1810. Setge de Lleida, Guerra del Francès. Jean C. J. Rémond, 1836.
 El Pont Vell de la ciutat, amb la gran edifici del cos de guàrdia que tenia a la banda de Cappont, llavors del tot deshabitat des del segle XVI. Els soldats són al costat dret del riu (que al gravat desvia cap a l'esquerra), on el Noguerola feia de fossat de la muralla, i emprenen l'atac per la banda del baluard del Carme.
1810. Setge de Lleida, Guerra del Francès. Jean C. J. Rémond, 1836.
 Detall del Segre i del turó de Gardeny al fons, darrere la ciutat. S'aprecia el fum dels canons disparats des del pont, que de manera inversemblant és dibuixat com si fes pujada, i que acaba a l'edifici del cap de pont, com si no tingués sortida a peu pla.
1810. Setge de Lleida, Guerra del Francès. Jean C. J. Rémond, 1836.
 El baluard del Carme era un tram de muralla molt fortament protegit. Cent anys abans, durant la Guerra de Successió, les tropes borbòniques hispanofranceses de Felip d'Orléans ja havien assaltat la ciutat per aquest mateix costat, lluny de l'abast de Gardeny, que protegeix la ciutat per l'altra banda. Aquell setge finit l'11 d'octubre de 1707 marcà l'inici de la pèrdua de les llibertats nacionals de lleidatans i catalans. A començament del segle XIX, l'imponent turó de la Seu Vella es mostra encara amb tota la seua esplendor i poder defensiu.
1810. Setge de Lleida, Guerra del Francès. Jean C. J. Rémond, 1836.
 Detall de la bretxa oberta i de com els assaltants s'hi encaren per penetrar a la ciutat. A la dreta, l'agulla gòtica de l'església de la Magdalena, derruïda i desapareguda per causa d'aquest setge.
1810. Setge de Lleida, Guerra del Francès. Jean C. J. Rémond, 1836.
 Signatura del gravador, Aubert fils, al peu del dibuix. S'hi fa notar com els francesos tenen cura dels seus ferits darrere de les trinxeres, mentre els capitostos gavatxos observen el gran moviment de tropes per l'esplanada.
1810. Setge de Lleida, Guerra del Francès. Jean C. J. Rémond, 1836.
 Detall de dos canons de l'exèrcit napoleònic, parapetats rere una trinxera aixecada, amb restes de palissada a la dreta, un munt de bombes a l'esquerra, les escombres de càrrega, i les rodes ben falcades per evitar els forts retorns de cada canonada. El gravador no s'ha volgut oblidar de mostrar-los per manifestar el poder dels assaltants.
1810. Setge de Lleida, Guerra del Francès. Jean C. J. Rémond, 1836.
Detall de mariscal Suchet, amb l'una mà sobre el sabre i l'altra assenyalat l'objectiu, dirigint les operacions militars.
1810. Setge de Lleida, Guerra del Francès. Jean C. J. Rémond, 1836.
 Detall de la bretxa del Carme i de l'església de la Magdalena.
1810. Setge de Lleida, Guerra del Francès. Jean C. J. Rémond, 1836.
 Detall de la Seu Vella i la Suda, emboirades del fum dels canons defensius.
1810. Setge de Lleida, Guerra del Francès. Jean C. J. Rémond, 1836.
 Detall dels murs del baluard del Carme, amb les ziga-zagues de soldats napoleònics atansant-se a les bretxes obertes pels canons gavatxos.
1810. Setge de Lleida, Guerra del Francès. Jean C. J. Rémond, 1836.
 Detall de la ciutat fumejant de les bombes caigudes abans de l'assalt definitiu.