 |
1913. Alins, la Vallferrera (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Segell municipal del segle XIX.
|
 |
1913. Alins, la Vallferrera (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Altitud aproximada: 1025 m. sobre lo nivell de la mar. Això solament ja indica que lo clima ha d'ésser molt fred a l'hivern».
|
 |
1913. Alins, la Vallferrera (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Alins en primer terme, i al fons el Monteixo.
|
 |
1913. Alins, la Vallferrera (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya...» per C. Rocafort.
Detall d'Alins.
|
 |
1913. Alins, la Vallferrera (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya...» per C. Rocafort.
Detall del Monteixo.
|
 |
1913. Alins, la Vallferrera (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya...» per C. Rocafort.
De 230 habitants a començament del segle XX a 191 al 1920. Actualment no s'arriba a la norantena.
|
 |
1913. Alins, la Vallferrera (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya...» per C. Rocafort.
«Lo territori és montanyós, havent-hi algunes partides boscades». El Pic d'Alins ara és anomenat de Salòria. «»Hi havian habut tres fargues de ferre que funcionaren fins per allà l'any 1874: actualment se troban enrunats los edificis. La mena d'extreia de la muntanya Bosch de Virós, en lo terme d'Ainet de Besan».
|
 |
1913. Alins, la Vallferrera (el Pallars).
«Geografia General de Catalunya...» per C. Rocafort.
Segons lo Spill manifest de 1519: «Alins tenia dues parts: la una és la vila debaix en lo pla prop del Noguera, són cases sense muralla; l'altra és la fortalesa, la qual estava en la sumitat d'un tossalet , situada sobre roca. Era fortalesa molt bona, les cases feian muralla, emperò fou esportellada i enderrocades torre i muralla per manament del Duc de Cardona, qui assetjà i cobrà dita fortalesa del poder dels gascons» al segle XVI. Sota dominació espanyola, era punt de la Guardia Civil, és clar.
|
 |
Anys 1940-50. Alins, la Vallferrera (el Pallars).
Vista de la població, potser des del turó de Sant Quirze, dit popularment de Sant Quiri. S'aprecien, a l'esquerra el campanar de l'església de Sant Vicent, i a la dreta la torre quadrada de Cal Coix, una gran casa pairal al sector de la Força, o antic sector emmurallat, anomenada Torre del Colomer, que serví de presó a la vall, pertanyent al vescomtat del Castellbò, fins al segle XVII.
|
 |
Anys 1960-70. Alins, la Vallferrera (el Pallars).
Vista de la població al pla de la Noguera de Vallferrera.
|
 |
2002. Alins, la Vallferrera (el Pallars), diari Segre.
Espectacular imatge aèria de la petita població.
|
 |
2002. Alins, la Vallferrera (el Pallars), diari Segre.
Els dos sectors de la vila, el de la Força o fortificació medieval dalt del petit turó, i la vila nova, al pla davant de l'església de Sant Vicenç.
|
 |
2002. Alins, la Vallferrera (el Pallars), diari Segre.
Una meravella de vista de la vall de la Noguera de Vallferrera, ben encaixonada entre les altes muntanyes. Darrere, el pla del poblet de Norís, on s'hi arriba per un espectacular mil·lenari camí de ferradura, que continua cap a Tor.
|
 |
2002. Alins, la Vallferrera (el Pallars), diari Segre.
Entre 7 nuclis de població encara no fan tres-cents habitants.
|
