 |
| Febrer de 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro» (BDH). Imatges de la Barcelona nevada d'aquell any, la setmana prèvia al 12 de febrer. Les nevades, als nostres pobles i ciutats de Terra Baixa, sempre fan parèntesi en el tràfec diari, i per unes hores ens presenten els carrers, els edificis, les vistes habituals sota el prisma blanc de la calma nevada. La revista catòlica «La Hormiga de Oro» fou fundada per Lluís M. de Llauder, i també existiren la llibreria i la impremta amb el mateix nom. La revista religiosa il·lustrada tenia periodicitat setmanal i combinava els gravats amb notícies informatives i articles històrics o literaris. S'inicià al 1883 prometent que no es una revista más, ni una ilustración más lo que vamos a fundar... Es una cosa nueva, una cosa que no existe, que sepamos, a pesa de la diversidad de formas que han tomado las publicaciones periódicas para atender a todos los gustos y a todas las necesidades. Més tard fou també el fundador d'«El Correo Catalán» (Banderas blancas, boinas rojas: una historia política del carlismo, 1876-1939, Jordi Canal i Morell). |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». La Rambla de Canaletes nevada. |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». Campanar i cúpula del Convent de Santa Teresa, desaparegut amb la guerra civil. |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». L'antiga Plaça de Catalunya, on sembla que hi havia més de mig metre de neu. S'observa l'acurat realisme del gravat periodístic si el comparem amb la fotografia coetània (de J.E. Puig. c. 1880-1889. © Arxiu Fotogràfic de Barcelona). Que ens serveixi d'homenatge als anònims artistes que dibuixaven del natural, abans de la incorporació de la fotografia a la premsa. |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». Un parell de xicots, amb brusa de treball, barretina i mocador del coll, amb la pala per fer pas al carrer. Als pobles, no fa tants anys, cadascú es netejava el davant de casa. Ara tots esperem que l'ajuntament ens enviï la màquina, i si pot ser al nostre carrer abans que al del veí. |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». La nevada a la Font de la Cascada del Parc de la Ciutadella. |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». Un parell de marrecs jugant a fer una bola de neu. |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro» (BDH). Detall d'un carrer de l'eixample nevat. |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro» (BDH). Sempre és sorprenent l'aspecte diferent de la ciutat sota el mantell blanc nevat. |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». Detall del Carrer de Ferran, entre la Rambla i la Plaça de Sant Jaume, llavors encara dit Carrer de Ferran VII. |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». Detall de la Gran Via de les Corts Catalanes tota blanca. |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». Detall del Passeig de Gràcia, amb les senyores passejant sota el paraigua i els alts barrets de copa dels senyors de l'època. |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro» (BDH). La inevitable relliscada. |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». Detall de la Rambla de Sant Josep, ben concorreguda malgrat el temporal. |
 |
| 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». L'escombriaire sota la neu. |
 |
| Febrer de 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro» (BDH). Més vistes nevades de l'antiga Barcelona. |
 |
| Febrer de 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». El Monestir de Pedralbes tot emblanquinat. |
 |
| Febrer de 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». La muntanya i el castell de Montjuïc ben blancs, rere els màstils dels vaixells del port, probablement amb uns bons caramells gelats penjant. |
 |
| Febrer de 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». L'antic baluard del moll on hi hagué la Torre de les Puces. Sembla que s'hi observa encara l'antic fossat. |
 |
| Febrer de 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». Un detall del baluard de les Puces, a tocar de les Drassanes, amb els màstils dels velers al darrere. |
 |
| Febrer de 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». Detall de la Font Trobada. Resumim de la Viquipèdia: El baró de Maldà, en el seu famós Calaix de Sastre, parla de les fonts de Montjuïc. Aquest escrit data del 1778: Cosa de poch temps hà se hà descubert una Font, á la que nomenan Trobada al peu de la montaya de Montjuich, que fá proba als que hán begut de la dita aigua, facilitant-los l'orina i purgació del ventrell. Yo no la hé probada per no tenirla menester... En un memorial dirigit al Corregidor deu anys més tard, el 1788, un hortolà exposa que la font coneguda com a Trobada, situada en el seu terreny, no té cabal suficient i, per tant, es dedica a vendre anís i bolados als qui la visiten. Protesta perquè hi ha gent que entra en el seu hort a vendre com ell, i demana al Corregidor que intervingui. Era típic pujar a la Font Trobada a celebrar la revetlla de Sant Joan. El 1780 s'havia prohibit encendre fogueres dins la ciutat emmurallada, per por que el foc es pogués propagar a les cases, i això féu que els barcelonins les anessin a fer a les muntanyes properes, i a collir herbes i beure aigua que, segons la dita popular, la nit de Sant Joan adquireixen poders màgics. La Font Trobada era situada al final d'un caminet costerut, en el conegut Torrent dels Tarongers, entre la part alta del carrer Roser i del carrer Nou.El bolado o esponjat era un tipus de sucre a punt de bola fort, esponjat amb glaça feta de clara d'ou i sucre de llustre i un pols de crémor tàrtar. Se servia a peces per a dissoldre amb aigua i era emprat com a refrescant. Va ser molt popular abans de la introducció comercial de les begudes actuals. |
 |
| Febrer de 1887. Nevada a BCN, «La Hormiga de Oro». Detall del temporal de neu. |
