 |
| 1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. Magnífica litografia acolorida d'aquest destacat gravador gavatxo del segle XIX, publicada a La Illustration, Journal Universel de Paris, dins la sèrie dedicada a onze ciutats hispàniques. Ens mostra la ciutat de la primera meitat del segle XIX, la mateixa que trobem definida a la vasta obra de Madoz. La ciutat encara era dins la muralla medieval, que féu son gran darrer servei dissuasiu durant les guerres napoleòniques. Després, a poc a poc, anirien convertint-se en una nosa per al creixement urbanístic. Igual que ocorregué a Lleida l'any 1860, una visita amb tren de la borbona espanyola Isabel II (1858) fou l'actuació que autoritzava l'enderrocament dels vells murs i que marcaria l'inici de la ciutat contemporània. |
 |
| 1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. Dalt del turó, el vell castell de Santa Bàrbara, de reculats orígens sarraïns, sobre el turó de Benacantil. Situat a 166 m. sobre el nivell de mar, ràcticament en vertical, va tindre durant segles un alt valor estratègic pel seu domini sobre la badia i el port. Al llarg del segle XIX, amb la pèrdua del valor estratègic i militar, es convertí en una presó. Al peu de turó, la part més vella de la ciutat alacantina, amb els carrers i carrerons medievals al voltant de la catedral de Sant Nicolau de Bari, seu compartida de la diòcesi d'Alacant-Oriola.Com es descriu a l'Enciclopèdia: «Per la banda de ponent, la ciutat arribava fins a la Rambla, entre el Benacantil i Sant Ferran; dins el clos murat s’encreuen en angle recte els dos carrers principals, el carrer Major, amb l’església gòtica de Santa Maria (antiga mesquita, amb un portal barroc del s. XVIII), i el carrer de Pi i Margall, amb la col·legiata de Sant Nicolau (creada el 1600 i construïda entre 1616 i 1662 per A. Bernardino i M. de Unceta; la capella del Sagrament fou acabada per Joan Baptista Borja el 1738). Felip II, en reconstruir el castell de Santa Bàrbara, perjudicà la caseria immediata, com fou comprovat en el setge francès del 1691 i en les operacions del 1708 durant la Guerra de Successió». |
 |
| 1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. Velers i vapors al port de la ciutat, que tenia gran activitat gràcies al fet que fou el primer port valencià a obtindre permís per comerciar amb Amèrica, ja que els espanyols s'havien reservat els negocis americans des de la descoberta. Només a poc a poc, els súbdits de la Colònia d'Aragó, ai perdó, de la Corona d'Aragó van ésser agraciats amb el permís de Sa Majestat el rei espanyol. El ferrocarril arribà a la ciutat al 1858 i això incrementà la importància econòmica del port alacantí. |
 |
| 1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. A prop del port, la basílica de Santa Maria i la catedral més endins. És l'església més antiga de la ciutat, d'origen gòtic però façana barroca, alçada sobre la vella mesquita sarraïna. En canvi, la catedral es construí durant el segle XVII, en un estil renaixentista tardà, de transició a un barroc poc treballat. «Per l’oest fou construïda una muralla nova, enderrocada la de la Rambla, que hom convertí en eix de la ciutat. El nou recinte, que perdurà fins ben entrat el s. XIX, vorejava la mar fins a la plaça de Maisonnave, d’allí en angle fins prop del Teatre Principal, embocant llavors el carrer d’Alfons el Savi i pujada al castell. Fora el clos, romanien el raval Roig dels pescadors, sota mateix del Castell i sobre el Postiguet —la platja d’Alacant—, el de Sant Antoni i continuació per la carretera del Raspeig» (Enciclopèdia). |
 |
| 1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. La part nova de la ciutat, crescuda fora muralla, presenta una retícula molt més regular. És la ciutat que es desenvolupà comercialment i urbanística des de l'arribada del ferrocarril. Al centre, tocant la muralla, s'hi observa a la vella plaça del Barranquet, el Teatre Principal o Nou, dit així aleshores per distingir-lo del teatre existent al carrer de Liorna, inaugurat al 25 de setembre de 1847, sota projecte de l'arquitecte alacantí Emili Jover. D'estil neoclàssic, es distingeix fàcilment per la columnata clàssica de la façana. |
 |
| 1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. A l'altre Tossal de la ciutat, s'hi havia aixecat l'any 1808, en plena invasió napoleònica, el castell de Sant Ferran, per reforçar la força dissuasiva de l'històric de Santa Bàrbara, però que majorment funcionà com a presó. Crec que actualment resta bastant desusat. «La capitalitat regional d’Oriola, basada en raons històriques, restà decaiguda davant Alacant, ja el 1810, quan Josep I, en la constitució de Baiona, creava la “prefectura d’Alacant”; el 1822, Ferran VII institueix la província d’Alacant, confirmada el 1833. Conseqüent amb la seva tradició liberal, Alacant es decantà per la República el 1931 i el 1936. Alacant fou el darrer reducte de les forces republicanes al final de la guerra civil» (l'Enciclopèdia). |
 |
| 1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. El barri de Sant Francesc, com era tradició a tot arreu, cresqué extramurs de la ciutat medieval. Al fons, sota el molí de vent de la Muntanyeta, a la dreta, hi havia l'antic convent de Sant Francesc, després quarter militar de tropes espanyoles. La por a les tropes napoleòniques féu construir un segon anell defensiu, que inclouria a l'interior els barris de Sant Francesc i barri Nou. La porta de Sant Francesc era la porta del camí d'Elx, molt freqüentada. Davant del molí, a peu pla, el vell edifici medieval de l'Alfolí de la Sal, que era l'almodí o establiment dedicat a la compra de cereals i sal. El Passeig del Malecó, ara de l'Esplanada, es convertí en lloc freqüentat d'esbarjo, i el nou baluard s'omplí de canons en defensa del port natural i platja del Baver, que aleshohres començà a desfigurar-se. |
 |
| 1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. Detalls del castell de Santa Bàrbara dalt del Benacantil, amb la línia de comunicació que baixa en ziga-zaga a tocar de la muralla. Més enllà del Portal Nou de la ciutat, el Raval Roig, un barri extramurs, allargassat entre muntanya i mar, que fou el barri dels pescadors, sempre ple de xarxes a les portes de les cases per tal que les dones les recosissin. |
 |
| 1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. Detall del moll, des de la porta per on s'hi accedia des de la muralla fins al cap, amb l'alt i estilitzat far que hi havia. Al fons, la torre rodona del Portal Nou i el Raval Roig. Molt a propet, es destaquen dos torres bessones. És l'edifici de l'aleshores nou ajuntament. L'any 1961, als inicis de la Guerra dels Niu Anys (1688-97), la plaça fou bombardejada per l'armada gavatxa, i l'antiga Casa del Consell de la ciutat, fet que portà a la necessitat de construir-ne una de nova. L'actual palau, projectat per Vicent Soler, s'aixecà al llarg del segle XVIII (fins al 1780) a la Plaça de Mar, en un auster estil barroc. |
 |
| 1840. Alacant a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon. Detall del port i dels vaixells i barques de l'època. Hi destaca aquest vapor amb la negra fumera que deixava anar de la xemeneia central. |
