Seguidors

20150108

[926] Los Camps Eliseus lleidatans

1899. Camps Elisis, Lleida.
Revista lleidatana «La Mala Semana». 

El Taset de Copa d'Or dedica un poema irònic als Camps Elisis, amb un llenguatge popular, ple de castellanismes i grafia prefabriana:
«punt de recreo de dia
lloc per la nit molt buscat.
Punt de reconcentraci
 de ninyeres i soldats».
Queda clar el caràcter de punt de trobada amorós que tingueren els Campos finiseculars... de l'altre segle:
«Allí el senyoret gomós,
espera cita amorosa...»
1899. Camps Elisis, Lleida.
Revista lleidatana «La Mala Semana». 

Continua el Taset, diminutiu d'Anastasi, patró de la ciutat i nom avui oblidat entre els lleidatans, continua amb la descripció del cafè i del teatre:
«En son cafè regalat,
propietat del Ramonet,
s'hi gasta més d'un ralet
amb un refresc o un gelat.
No és establiment emfàtic,
és un lloc molt democràtic
a on tothom hi pot anar».
1899. Camps Elisis, Lleida.
Revista lleidatana «La Mala Semana». 

Per acabar es descriu la concurrència dels passejants:
«Allí hi va lo bo i millor,
allí, nostres senyorestes,
allí, nostres pagessetes,
de Rufea i Copa d'Or.
I entre mig d'aquells senyors,
que van tots d'etiqueta,
hi veureu la criadeta,
i el soldat de casadors».
1918. Camps Elisis, Lleida.
Detall dels jardins, amb un senyor fent-hi un passeig. La segona fotografia és reproduïda a la revista LLEIDA, maig de 1926. L'ortografia encara ballava, i molt: El·lissis, Eliseus... Popularment, continuaren essent los Campos, en versió oficial castellanitzada, adoptada en el lleidatà col·loquial.
1928. Camps Elisis, Lleida.
El passeig central de cara a la porta, amb la glorieta i el xalet a l'esquerra.
Anys 1920. Camps Elisis, Lleida.
El passeig central. A la dreta, l'estany, on dècades després s'hi aixecaria el pavelló de vidre.
Anys 1920. Camps Elisis, Lleida.
El passeig central.
Anys 1920. Camps Elisis, Lleida.
La carretera de Barcelona, que resseguia la marge esquerra i al costat de la qual es plantaren els grans plataners, molts dels quals encara existents. 


Anys 1920. Camps Elisis, Lleida.
Vista presa des de l'altre lateral, l'oposat a la carretera de Barcelona, amb el nou cafè, glorieta i columnata, de cap als anys 1925.
Anys 1920. Camps Elisis, Lleida.
Publicitat del bar de Josep Vila, a tocar dels Camps Elisis a la desapareguda carretera vella de Barcelona.
1921. Camps Elisis , Lleida.La Cerveseria Ilerda, anunciada al núm. 1 de la revista «Lleida» a tota pàgina. Llavors, i fins ben entrat el segle, l'Av. Tarradellas havia estat sempre la Carretera de Barcelona.
Anys 1920. Camps Elisis, Lleida.
El sortidor dels jardins dels Camps Elisis, davant de la cerveseria anterior. 
1907. Camps Elisis, Lleida.
El sortidor, al bell mig de la imatge, cobert de fang fins al pilar.
Anys 1920. Camps Elisis, Lleida.
Detall de l'enjardinat.
1912. Camps Elisis, Lleida.
Revista «Lleida».
La coneguda terrassa dels Camps, anomenada Gurugú, perquè estava elevada sobre un petit monticle artificial, al qual s'accedia per diverses escales. Sembla que fou un nom d'origen popular, arran de la riuada de 1907. En netejar el parc, es va amuntegar tot el fang, de manera que en resultà una muntanyeta en miniatura, on després s'hi plantaren flors. 

El Gurugú era el nom en castellà de la muntanya situada a la península de les Tres Forques, a l'actual costa nord del Marroc, prop de Melilla, i que havia estat punt de crus combats entre les tropes ocupants espanyoles i les rifenyes d'alliberament d'Abd-el-Karim en la campanya de 1909. Com que Lleida era plaça forta d'ocupació militar i hi havia molta soldadesca i oficialesca espanyola, el nom no degué desagradar els militars, atès que devien d'ésser un dels principals col·lectius d'usuaris del parc.
1912. Camps Elisis, Lleida.
El Gurugú dels Camps Elisis a la portada del llibre de Romà Sol i Carme Torres, Els Camps Elisis de Lleida, 1864-1938, Col·lecció la Banqueta, núm 24, Ed. Pagès.
Anys 1920. Camps Elisis, Lleida.
Detall del Gurugú lleidatà.
1929. Camps Elisis, Lleida.
Revista «Vida Lleidatana».

Concurs floral al teatre d'abans de la guerra.