20170521

[1708] Isonenques acolorides

1920 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
L'entrada a la vila, sense asfaltar, amb un cotxe d'època i un parell de ciclistes.
Foto JB.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto Janot.

Una magnífica vista de la vella vila isonenca, amb el nou campanar aixecat en la postguerra, cap a finals dels anys 50, i la torre d'elevació d'aigua dels anys 40, obra del programa de reconstrucció de la dictadura franquista (espanyola), dit «Regiones Devastadas», devastades per ells mateixos i la seua sublevació militar contra la legalitat i la democràcia republicanes.

La fotografia acolorida és preciosa, amb el contrast del blau del cel i del marronós de la terra llaurada emmarcant el poble i els ametllers entremig. 
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La font pública de la vila. Ed. RAE.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La plaça de l'ajuntament. Ed. RAE.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La plaça porxada del Pi. Ed. RAE.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El carrer del Portal, amb un Sis-cents aparcat a l'un costat i un 2CV a l'altre. Ed. RAE.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
L'església moderna, d'aires neogòtics, aixecada entre el 1959 i el 1964 per l'arquitecte Gabino Lagarriga, encarregat de la majoria de les obres portades a terme per «Regiones Devastadas» en aquella època. Ed. RAE.

El projecte va ser elaborat per Gabino Lagarriga, el mateix arquitecte que havia realitzat la majoria d'obres de la companyia estatal “Regiones Davastadas”, destinada a reconstruir i dotar de serveis la vila que, amb poc més de 1.000 habitants, havia quedat pràcticament destruïda durant el conflicte.  
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El modern interior de l'església, que té certa retirada arquitectònica amb l'església nova del Pont de Suert (1955). 
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El campanar i l'absis des d'una altra perspectiva. Ed. RAE.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Dos vistes des de dos costats oposats de la vila. Ed. RAE.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La plaça del Portal.
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La característica imatge de la font monumental. 
1960 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Vistes del poble amb la serra al darrere.
1970 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Un parell de vistes, urbanitzades, de la vila, amb la placeta i les piscines.
1970-80. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El modern escut heràldic del municipi.
1970-80. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Vista general de la vila i detall de la cooperativa agropecuària. Fototeca.
1970-80. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Els vells porxos empedrats de la plaça del Pi. Fototeca.
1970-80. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La primitiva portalada gòtica. Fototeca. 
1970-80. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La venda de pells, especialment de guineus, de gran tradició a la Fira de la Pell isonenca, al primer dissabte de febrer. Fototeca.
2002. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà), a vista d'ocell, Diari Segre
Detall de la vila closa antiga, encara ben identificable en la trama urbana.
2002. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà), a vista d'ocell, Diari Segre
Vista de la vila des de l'est. De manera característica, els carrers s'allargassen cap aquí des del raval del poble vell.
2002. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà), a vista d'ocell, Diari Segre
Aeso, vila de romans orígens, pouats al segle II aC, quasi res! Modernament, la despoblació ha fet incorporar-se al municipi nombrosos pobles i llogarets d'aquesta subcomarca, tancada a l'est i al sud urgellencs, oberta a la Noguera Pallaresa.

20170520

[1707] La Porta dels Fillols o dels Infants

1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

La gran portalada romànica tapiada i amb una finestra enreixada. A l'entrada, un petit jardinet i una xiqueta. L'oficial de la guarnició militar (espanyola) que ocupava l'estança tenia inclinacions per una casa adossada, i s'empescà d'agençar l'angle sota el voladís gòtic entre la Portalada dels Fillols i la dels Sescomes.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).

Situada al bell mig del lateral meridional de la nau, era fet servir per reis i prínceps per accedir a l'església, «després d'haver descavalcat enmig de fastuosa comitiva i amb gran cerimonial al peu de l'ampla graderia que hi donava accés, fins al qual siti baixaria a rebre'ls, i més tard a despedir-los, la corresponent comissió del Capítol eclesiàstic».

El text d'aquest article fou signat per Lluís Roca i Florejacs, doctor en medicina i cronista de la capital del Segrià, poeta i mantenidor dels Jocs Florals de la ciutat, i un dels grans prohoms de la Renaixença lleidatana.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Detall del curiós jardinet que embellia, amb botes usades com a testos per a plantes i flors, la destrossa que la militarada (espanyola) havia fet a la catedral històrica de la ciutat després de conquerir-la per les armes (1707) i sotmetre la ciutat i el país al nou ordre jurídic i judicial castellà (1716).
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Comenta l'autor diverses possibilitats etimològiques. La més acceptada és la que estableix que allà mateix, sota la primera volta de la nau de l'Evangeli o de les fonts, en recte a la porta, hi hagué la pica baptismal; per tant, els infants o fillols, hi entraven acompanyats dels padrins de bateig a rebre el primer sagrament.  
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Idèntica a la portalada romànica principal del temples, que dona accés del claustre a la nau, degué de fer-s'hi quan l'església veié ocupada sa façana principal pel claustre adossat. En construir-se ben bé igual en «la totalitat i la combinació dels múltiples adornos de les columnates i de cimbres [cintres]», quedava palesa la funció primordial de la nova porta lateral. 

La portalada romànica, descrita atentament per l'autor, culminava, segons sa romàntica prosa històrica, amb «la gallardia d'una magnífica Verge amb lo Nin en lo braç esquerre, estàtua de marbre blanc, pintat i daurat en los ropatges [robes], que sota dosseret fou col·locada com coronament digníssim en lo centre d'aquella, i està avui custodiada en lo Museu de la Comissió Provincial de Monuments artístics i històrics».
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
Postal de la col·lecció Urriza, en què veiem la imatge de la Verge i el Nen que presidia la Portalada dels Fillols de l'antiga catedral lleidatana.
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
Detall de la imatge escultòrica en pedra de la Mare de Déu i en Nen Jesús de la Porta dels Fillols.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
El conjunt de la portalada fou cobert d'un voladís d'arc apuntat, fet que aferma sa funció baptismal, car allà calia que la comitiva s'aturés abans de fer l'entrada al temple. 

«De cara a sol ixent i en angle recte amb la descrita Portalada dels Fillols...» hi ha una altra «portaladeta de la capella designada amb lo nom de Cescomes, que era el de son fundador, lo savi i virtuós prelat que cenyí la mitra lleidatana en 1327... i en un sol any... la començà i la finí, amb tot de formar per si sola com una verdadera i independent esglesieta».
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
Postal de la col·lecció Urriza, amb la portalada romànica (1327) de la capella dels Sescomes, perpendicular a la Porta dels Fillols, dins del voladís que les protegia totes dos de la intempèrie. 
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
Detall de la sòbria i austera portaladeta romànica, amb la bellesa de la senzillesa.

1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Lloa de l'autor a l'historiador Pau Pifarré, que havia descrit amb anterioritat aquesta portalada amb una prosa afectada i arromanticada fins a l'infinit: «vés allí i confessa que poques voltes altra obra més interessant fa brollar en tos ulls les llàgrimes de l'entusiasme, ni enterní ton ànima aquell enterniment que ens omplena quan sentim una simfonia de Rossini, una pregària de Bellini, una barcarola de Sor o una romança de Herold... quan nos enfonsam en los espais on viu Schiller lo sant, quan lo darrer personatge de Walter Scott nos gela d'espant i de desesperació..., davant d'aquella naturalesa tan verdadera com completa, tan grandiosa com sublim, tan ideal com positiva, a on tot està previst, tot se sap...»

La portalada dels Fillols fou presa com a model per esculpir la portalada lateral de la nova església de Sant Joan lleidatana, per acord de la Junta d'edificació del nou temple.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Gravat dinovesc de la portalada.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Descripció de la capella, d'absis pentagonal.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Sepulcres, osseres i detalls escultòrics a la Capella dels Sescomes.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Sarcòfag de la Capella dels Sescomes, amb l'escut familiar.
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
La Capella dels Sescomes, gòtica per dintre, però de portalada romànica: «deu deduir-se, doncs, que si l'arquitecte donà caràcter bizantí [romànic] a la portaladeta fou per millor harmonitzar aquell exterior amb la amb l'exornació del gran frontispici al qual s'adossava: mes a posta deixà expressat allí, amb lo quasi imperceptible agullament de les cimbres [cintres]... i en la forma del nínxol sobreposat, son propòsit que a dintre hi campegés lo goticisme».
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia»,
de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Làpida llatina del 1334, a la Capella dels Sescomes.
1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida.
La Porta dels Infants des de la dels Sescomes.

20170517

[1706] Abarrancats pel Carrer Ample

2017. Abril. El barranc del Carrer Ample als Ports de Tortosa.
Horta de Sant Joan (la Terra Alta).
Una ruta magnífica des de la Franqueta per pujar pel corprenedor barranc del Carrer Ample, un autèntic tractat de geologia, que l'Eloi s'ha encarregat de desxifrar-nos... al nostre nivellet... I fins dalt de la serra, a uns mil metres sobre el Delta, per guaitar-hi... que no ha pogut ser per l'espessa boirina del mar. Una circular molt variada per aquests bells racons dels Ports, aquests grans desconeguts, tan agrestos, tan sòlids, tan íntegres. 
2017. Abril. El barranc del Carrer Ample als Ports de Tortosa.
Horta de Sant Joan (la Terra Alta).
Què devien de buscar tan aficionats? Què hi deu portar a la bossa, que sembla tan pesant?
2017. Abril. El barranc del Carrer Ample als Ports de Tortosa.
Horta de Sant Joan (la Terra Alta).