Seguidors

20120813

[176] Lleida alta aèria

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Fotografia de la «zona alta», bàsicament inexistent al darrere del turó de la Seu Vella. Al centre, l'edifici de l'antiga presó de Lleida, amb la Rambla d'Aragó que baixa cap a la dreta, i una gran esplanada buida esperant els futurs carrers Balmes, Ricard Vinyes, Prat de la Riba...
1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la Seu retallada sobre l'horta lleidatana.
1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de l'actual carrer Ramon i Cajal, amb part del claustre de dalt del Seminari (actual edifici de la UdL). És molt xocant la imatge d'edificis solts, com bolets, ací i allà, enmig d'horts i amb les mitjaneres pelades, esperant futura companyia.
1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del peu de la Seu Vella, amb la llengua de serp que puja fins a la porta dels Lleons. Un bocí de riu i l'arbreda dels Camps Elisis a la dreta. A l'horitzó, el tossal de Moredilla.
1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall dels meandres de la Mitjana, amb l'enorme illa central al mig (o mitjana), d'on el nom de l'indret.
1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de l'esplanada buida, més enllà de Boters i Sant Martí, que marcaven els límits emmurallats de la ciutat. Es pot apreciar l'espadanya romànica de St. Martí, amb el tancat lateral que hi feia de cementiri. En primer terme, allargassat, l'edifici de l'asil Borràs, on ara hi ha la plaça Pau Casals.
1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del carrer de Vallcalent, llavors encara camí.
1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la presó de Lleida, inspiració del conegut romanço divuitesc, que relata amb la força de la passió el tràgic amor impossible del més petit dels presos i Margarita, la filla del baró.
ROMANÇO DE LA PRESÓ DE LLEIDA
A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó;
de presos mai n'hi manquen,
petita, bonica,
prou n'hi porta el baró,
lireta, liró.

Hi ha trenta-tres presos;
canten una cançó;
l'han treta i l'ha dictada,
petita, bonica,
el més jove de tots,
lireta, liró.

La nina se'ls escolta
de dalt del mirador;
a cada posadeta,
petita, bonica,
en davalla un graó,
lireta, liró.

Los presos se n'adonen
i paren la cançó.
-Canteu, canteu, bons presos,
petita, bonica,
canteu-ne la cançó-,
lireta, liró.

-Com cantarem, senyora,
si estem en greu presó?-
-¿Que us falta menjar o beure,
petita, bonica,
o us quiten la ració?-
lireta, liró.

-No ens falta menjar i beure
ni ens quiten la ració;
lo que ens falta, senyora,
petita, bonica,
les claus de la presó-,
lireta, liró.

-Canteu, canteu-ne, presos;
acabeu la cançó;
acabeu-la, bons presos,
petita, bonica,
que me'n captiva el so,
lireta, liró.

Aniré al meu pare,
recaptaré el perdó.
Qui és que l'ha dictada,
petita, bonica,
tan bonica cançó?-,
lireta, liró.

-El del barretet negre,
el més jove de tots.-
Ja se'n va a n-el seu pare,
petita, bonica,
a demanar-li un do,
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
jo vos deman un do;
no vos deman València,
petita, bonica,
ni tampoc Aragó,
lireta, liró.

Ni tampoc Barcelona,
ciutat de gran valor.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
qui do vols que jo et do?-,
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no;
lireta, liró.

Los presos fugirien;
com quedaria jo?
¿Digues per què vols, filla,
petita, bonica,
les claus de la presó?-,
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
per treure'n l'aimador.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
quin és ton aimador?-
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
lo més petits de tots.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no,
lireta, liró.

Han cremat La Garriga,
Conflent i Rosselló.-
-Dels presos que allà canten,
petita, bonica,
digau, què en fareu, vós?-
lireta, liró.

-S'acosta el Sant Dissabte,
los penjarem a tots.-
-Ai, pare, lo meu pare,
petita, bonica,
no pengeu l'aimador!-
lireta, liró.

-Ai, filla, Margarida,
serà el primer de tots.
Les cordes són filades,
petita, bonica,
que en costen a pes d'or-
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
pengeu-m'hi a mi i tot;
feu les forques de plata,
petita, bonica,
i feu-ne els dogals d'or;
lireta, liró.

I a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors,
perquè la gent quan passi,
petita, bonica,
sentin la bona olor;
lireta, liró.

resin un parenostre
per l'ànima dels dos,
i diguen: "Ai, la trista,
petita, bonica,
que ha mort per l'aimador!
lireta, liró.

Déu la perdó, floreta,
jardí de cada flor.
Qui és aquesta donzella,
petita, bonica,
que és morta per amor?,
lireta, liró.

Néta n'és del rei d'Hongria,
parenta d'Aragó.
Déu l'hagi perdonada,
petita, bonica,
la filla del baró."
lireta, liró.

[166] Des del cel lleidatà