[438] Alcoletge, entre el Segre i la Plana d'Urgell

1910. Alcoletge. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya (ICGC).
Detall del plànol del poble, a grans trets bastant semblant a la realitat del moment, tot i que amb ortografia prefabriana.

1910. Alcoletge. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall de la bassa d'abeurar animals, a l'actual Carrer de la Bassa Bovera.

1910. Alcoletge. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Mapa manuscrit complet de les dos marges del Segre des del desguàs de la Ribagorçana fins a Lleida.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall de la part nord de la ciutat de Lleida, amb els arenys de la Mitjana del Segre, amb el Camí (ara dir vell) de Corbins per la marge dreta i el de Granyena a l'esquerra.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall de la partida de Gualda, al nord de la capital, amb el molí que hi hagué mogut per l'aigua de la Sèquia Major de Pinyana, amb tota una filera d'arbres que la recorria.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall de la línia de ferrocarril, actualment soterrada. A l'esquerra, el punt 170 correspon a l'actual Plaça Ricard Vinyes, amb els carrers arbrats per tots dos costats. El carrer rectilini del peu de la imatge és l'actual Prat de la Riba, també amb arbres a totes dues bandes, que baixa pel peu del turó (actual carrer Salmeron) fins a la cruïlla amb l'actual Pi i Margall.

1910. Lleida. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall de la primitiva estació de ferrocarril de Lleida.

1910. Alcoletge. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall de l'horta d'Alcoletge, entre el meandre del tossal de la Nora i l'inici de la partida de Granyena. Llavors encara no estava feta la línia de tren de la Pobla, i la ratlla correspon a la carretera de Balaguer. S'aprecia bé el camí d'Alcoletge cap al Segre i Granyena.

1910. Alcoletge. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall dels arenys del Segre, del meandre al peu del tossal de la Nora, de 224 m., amb la carretera i la sèquia de Fontanet mig dibuixada.

1910. Alcoletge. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall dels sots de l'horta d'Alcoletge tocant a la partida de Granyena. Dalt de tot, el dibuix reprèn el traçat de la Sèquia de Fontanet, amb els tres ponts que tenia fins a Granyena. El camí de més a l'esquerra és el tradicional, que encara existeix, i que se seguia amb el carro per anar a Lleida o a l'aplec de l'ermita de Granyena del setembre.

1910. Granyena. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall de l'ermita de Granyena, amb el passeig arbrat que hi havia fins a la vora del Segre.

1910. Granyena. 
Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall del Molí de Cervià, actualment a sota del polígon del Segre, al peu del camí de Granyena.

1910. Corbins. Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall dels arenys de l'aiguabarreig de la Noguera Ribagorçana al Segre a Corbins.

1910. Corbins. Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall del plànol de Corbins d'ara fa cent anys.

1910. Benavent. Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall del plànol de Benavent de Segrià d'ara fa cent anys.

1910. Torre-serona. Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall del plànol de Torre-serona de fa cent anys.

1910. Lleida. Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall de la partida de Llívia, petit llogarret al nord del molí de Gualda.

1910. Alcoletge. Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall del terme d'Alcoletge en el límit amb el de Lleida. A la dreta, el camí de Miralbò i del Pla Negret. Paral·lel a la carretera de Balaguer, l'altre antic camí d'Alcoletge a Lleida, passant per Granyena.

1910. Alcoletge. Plànol del Servei Geogràfic de la Mancomunitat.
Detall del terme d'Alcoletge pel sud, cap a Moredilla, a la carretera de Barcelona, amb els ponts sobre el reguer dels camins de Bell-lloc (primer), dels Alamús (al mig) i d'Artesa de Lleida (a l'esquerra). És la partida del terme que s'integra a la Plana d'Urgell.

[336] Alcoletge, segle XXI