Seguidors

20130908

[444] Mediterrània valenciana

Anys 1960-70. Benicarló.
Ni la llengua ni les banderoles del país.
Anys 1960-70. Costa Blanca.
Les comarques del sud.
Anys 1960-70. Calp.
Calp i el Penyal d'Ifak
Anys 1960-70. Dénia.
La ciutat que patí tres setges durant la Guerra de Successió contra els Borbons.
Anys 1960-70. Dénia.
Anys 1960-70. Gandia.
La vella pàtria de la nostra literatura del Segle d'Or: Ausiàs March, Joanot Martorell, Joan Roís de Corella.
Anys 1960-70. Gandia.
Anys 1960-70. Gandia.
Anys 1960-70. Peníscola.
Anys 1960-70. Santa Pola.
El filòleg mallorquí mossèn Antoni Maria Alcover passà per Santa Pola en la seua recollida de dades per al que fóra el Diccionari català-valencià-balear. En aquell moment, a principis del segle XX, considerà Santa Pola com la frontera sud de la llengua catalana, enlloc de la següent població, Guardamar de Segura.
Anys 1960-70. Torreblanca.
La costa castellonenca.
Anys 1960-70. Torrevella.
Darrer municipi alacantí, a sota de Guardamar. De llengua valenciana des de la conquesta del segle XIII fins a finals del XVIII o començaments del XIX, data en què s'hi consumà la substitució lingüística pel castellà.
Anys 1960-70. Torrevella.
Anys 1960-70. Vinaròs.
La germana valenciana del bisbat tortosí.
Anys 1960-70. Xàvia.
El poble de les panses, almenys durant el segle XIX, quan la seua exportació arribava a totes les taules dels burgesos europeus.
Anys 1960-70. Xàvia.
La capital de la Marina Alta.