 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Una bonica ruta per donar el tomb per dalt de les serres de Cardó i pujar al punt més alt, la Creu de Santos (942 m), el cim més alt de la ribera d'Ebre. |
 |
| Anys 1900-1920. Serra de Cardó i Creu de Santos. La carretera que hi puja des de Rasquera continua essent igual d'estreta que fa cent anys, però ara la tenim ben quitranada... per entrar a una vall tancada entre muntanyes, com si estigués suspesa en el temps... |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. A primera hora, i amb la llum freda del primer dia de l'hivern, arribem a l'antic balneari de Cardó, enrunat i situat damunt d'un rocam anomenat «el fortí». |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Comencem l'ascenció per la banda est, a tocar del km. 9, en direcció a l'ermita de l'Àngel. |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Fins al Coll de Cosp, on divisem al fons el Montsant i als peus el passadís que porta del Priorat fins al Perelló i el mar. |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Per la Teixeda de Cosp cap a la Font del Teix, a retre tribut a l'esperit del mil·lenari arbre. Aigua i ombra, dos elements imprescindibles per al caminaire, tot i que no gaire buscats en aquest matí d'hivern. |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Per la banda de solana, cremada fa un o dos estius, i amb el reflex del mar a l'horitzó, pugem cap a la carena (770 m). |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Des de dalt observem cap a l'oest, en la llunyania, les tres fumeres de la tèrmica d'Andorra. Voregem pel costat de Cardó, a l'obaga, entre un esplèndid bosc de pins i carrasques, amb unes heures dobles com el canell que han parasitat els seus hostes. El que portava el Cisco en aquesta bosseta tan mona... ho descobrireu a dalt del cim. |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. L'antic balneari, un edifici dedicat a la contemplació, igual que les ermites que hi ha esbarriades per tota la serra, però amb totes les comoditats de la classe burgesa en els seus bons anys. |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Uns barrufets han posat petits pals de direcció. Arribem al Coll de Santos (888 m), on canviem de vessant. S'obren davall nostre el meandre de l'Ebre a Xerta i Tivenys, i els Ports i el Mont Caro al nostre davant. |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Per una banda, albirem un trosset de la Punta del Fangar del Delta. Per l'altra, retallada a l'hortizó, la Serra de Montsià, amb el delta als peus. I cap amunt falta gent! |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Arribem a la Creu de Santos (942 m). Els membres del GEST belianenc hi fem l'ofrena del pessebre (la preciosa i delicada manualitat que pujàvem en la bossa), per tal que els déus de les muntanyes, de les aigües i dels vents ens afavoreixin durant les sortides de tot el 2014... i especialment el 9 de novembre, data a la qual dediquem dalt del cim una nadala amb la lletra degudament adaptada. |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Dinem arrecerats sota el prim solet hivernal, i iniciem la davallada. Però no pas per la ruta dreta avall que indiquen la majoria de mapes, sinó pel Coll del Murtero. Atenció a veure el diminut senyal. |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Deixem la Creu de Santos enrere. Durant el matí hem seguit les marques dels punts verds. Ara cal seguir les fites o monjoies d'aquesta ruta, que baixa carenejant per l'oest, sempre amb Cardó a un costat i la Ribera d'Ebre a l'altra. A l'estiu pot ser millor baixar per l'ombradiu dels boscos de Cardó, però ara que ve de gust una mica de solet, la ruta i les vistes d'aquesta carena són magnífiques. |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Anem descendint cap al coll, a vegades amb la sensació que ens allunyem de Cardó. No abandonem les fites. De sobte, ens topem amb aquesta espectacular formació geològica, una mena de damme coifée, de dama secularment cofada amb barret, que aguanta dreta segle rere segle. |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Anem revoltant Cardó, sempre de fita en fita. El balneari ens queda a la dreta i quan es deixa veure ens ofereix una esplèndida perspectiva (conjuntament amb l'esplanada de la teulada de l'embotelladora...) Ara al fons hi tenim el Coll de Cosp, per on hem iniciat la ruta al matí. Finalment, arribarem a la pista de terra que puja del balneari, l'antiga carretera que portava cap a Tortosa. Un cop hi som, ja només ens cal anar baixant plàcidament. |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. La ruta ens reserva la darrera sorpresa: l'ermita de la Columna, una impressionant torre de pedra amb l'ermita al capdamunt. |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Ens hi fem l'última foto de la sortida. |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Després de més de sis horetes de caminada, altre cop al cotxe. Sembla que els carros s'han modernitzat una mica... Per l'estreta carretera, sort que en diumenge no hi pugen els tràilers de l'embotelladora d'aigua! |
 |
| 2013. Serra de Cardó i Creu de Santos. Per tancar el cercle parem a berenar al cafè del poble de Rasquera, on al matí ja hi hem esmorzat. Bon any 2014, ple de llibertat, per als caminaires dalt dels cims i per a tothom a la Terra Baixa, sí, sí! |
