QUINA LA FEM?: [574] Trinxeres a peu de muralla, 1714

20140116

[574] Trinxeres a peu de muralla, 1714

1714. Setge de BCN, de Rigaud (3),
An attack and lodgement on the covert way... [ the various actions represented in these prints are taken from one of the sieges of Barcelona views of which place are exhibited in them].
Quart gravat d'aquesta sèrie gairebé propedèutica sobre les noves i modernes estratègies de setge introduïdes per l'exèrcit gavatxo al tombant del segle XVII al XVIII, i que arribaren al seu punt àlgid al setge que portà la caiguda de la capital catalana i el final de la Guerra de Successió a les corones aragonesa i castellana, de nefastes conseqüències per tots conegudes i per alguns (catalans i tot) avui conscientment negades. Aquest quart capítol va dedicat a la formació d'un atac parapetat a peu de muralla.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3 (ICC).
Edició en anglès feta a Londres per John Bowles ca. 1750, a partir de l'original parisenc de 1732, amb gravats de Nathaniel Parr. El text, explicatiu dels treballs, diu:

To make Lodgements on ye Covert way is attended with great difficulty and hazard, there are different Methods of doing it, 'tis here represented as carried on by open force, at ye Shoulder Angles the Assailants are Attacking ye Covered way, first firing on ye Enemy, and then rushing on ye with sword in hand; while at ye Sallient Angle, that is at ye Angle with points towards ye field, the approaches are carrying on with ye Demy Sap, Yet it is to say with an artificial Trench made with Gabions or large baskets staked into ye ground and filled with bags of earth as fast as possible; from behind these the assailants do what execution they can, and send granadiers sustained by bodies of foot, or dismounted dragoons to force ye Palisades, when they have push't those who defend ye Covert way, ye Engineers form ye Lodgment or Parapet of Gabions Canon Proof, to which are made several foot banks, and if it is ensiladed or flank'd from the place, they make winding traverses from space to space.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
Les reedicions i l'afegitó del color indiquen l'interès per la contesa a tot Europa i el ressò que tingué aquella primera gran guerra global.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
L'exèrcit assetjant maniobra per entre les trinxeres davant les muralles de la ciutat.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
La perspectiva d'aquest tercer gravat és presa des de davant mateix de la torre de Sant Joan, al costat del baluard de Santa Clara.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
La vista de la ciutat que tenien els assetjants amb Montjuïc a l'horitzó.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3 (ICC).
L'aixecament d'una palissada parapetada a primera línia de foc enemic no era tasca fàcil, ja que la soldadesca assetjant quedava molt exposada als trets que des de dalt del camí de ronda de la muralla de manera relativament fàcil podien etzibar-los els defensors catalans (batalla del bastió de Santa Clara).

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
Per protegir-se durant l'operació d'aixecament d'una «llotja» (fr. logement, ang. lodgement) o parapet, es transportaven aquestes grans i pesants panistres plenes de terra.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
Els oficials a la direcció de les operacions. Les primeres línies de trinxeres eren essencials per a l'excavació de mines per fer explotar sobre la mateixa base de la muralla un bon polvorí, per a debilitament o caiguda dels murs.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
Atacs de granaders per atraure l'atenció dels defensors i allunyar-los de la zona de construcció del parapet.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
L'estilització de les torres de l'horitzó de la ciutat.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
Detall de l'espectacular niu de trinxeres d'aproximació per a la construcció de les mines.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
El foc català des des camí de ronda de la muralla. Al fons, el port bloquejat per l'armada borbònica francoespanyola, i el fanal o far del port, molt més esvelt que no era. En aquest gravat no hi apareixen els molins, en un descuit del taller editor.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
Detall dels treballs dels assetjants, molt oberts i exposats.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
La cura dels ferits mai no és descuidada en aquesta sèrie de gravats, per tal de transmetre als destinataris el missatge que la França mai no abandona els seus i reforçar el seu xovinisme.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
Aixecament del parapet a cop d'aixada.

1714. Setge de BCN, de Rigaud, 3.
El parapet de primera línia es fa primer amb una successió de panistres plenes de terra, que protegeixen de les bales dels defensors, sobre les quals es recolza la palissada, mentre els granaders s'acosten a la muralla i disparen per tal de protegir la soldadesca que opera els treballs.