 |
| 1495. Constitucions Catalanes. Detall de l'escut nacional a l'edició d'aquell final del segle XV de les Constitucions Catalanes. |
 |
| 1495. Constitucions Catalanes (incunable ACA inc. 49). El Parlament de Catalunya, llavors reunit a les Corts de Barcelona de 1283, va promulgar la primera constitució nacional, que tindria successives edicions fins a la darrera, aprovada durant el regnat de Carles III l'Arxiduc l'any 1705. El recull o compilació de les constitucions, juntament amb altres còdexs legals, com p.ex. els Usatges, s'inicià amb Ferran I, després de les Corts de Barcelona de 1413. El seu nét Ferran II en farà un nou recull després de les Corts de Barcelona de 1493, que es divulgarà en aquesta edició de 1495, que incorpora a la portada una magnífica representació bellament acolorida d'aquella sessió. |
 |
| 1495. Constitucions Catalanes. Detall de Ferran II el Catòlic assegut al tron entre dos escuts de la Casa Reial catalana i un domàs blau marí brodat amb flors al fons. |
 |
| 1495. Constitucions Catalanes. Detall de Ferran II de Catalunya i Aragó, anomenat el Catòlic. |
 |
| 1495. Constitucions Catalanes. Ferran II presidint les Corts catalanes a Barcelona, amb l'espasa a la falda, com a símbol de senyoratge i majestat. |
 |
| 1495. Constitucions Catalanes. Detall del rei d'armes o herald reial. |
 |
| 1495. Constitucions Catalanes. Els diversos braços del Parlament convocats en sessió. L'autor de la miniatura va trobar una manera senzilla però efectiva de superar la perspectiva que no sabia dibuixar. Potser el personatge central sigui el President de la Generalitat, Joan de Peralta. |
 |
| 1495. Constitucions Catalanes. Detall d'aquells parlamentaris catalans del segle XV, amb totes les seues pompes com a ostentació de poder. Potser també a causa del fred del monestir de Santa Anna, prop del Portal de l'Àngel. |
 |
| 1495. Constitucions Catalanes. Els parlamentaris de l'època asseguts en un autèntic i senzill escó. Tots representats amb dobles i bones capes, no se'n pot distingir la pertinença al braç nobiliari, eclesiàstic o burgès. |
 |
| 1495. Constitucions Catalanes. Detall, potser pres del natural, del calcer de ses senyories de l'època per sota de les capes i del banc on eren asseguts. |
 |
| 1495. Constitucions Catalanes. Detall de la solució donada per l'autor a la posició frontal: les mans creuades damunt la falda. |
 |
| 1495. Constitucions Catalanes. Detall d'alguns dels prohoms catalans assistents a aquelles Corts, amb llargs cabells i casquet. Aquestes Corts han passat a la història per la introducció del sistema d'insaculació per a l'elecció dels diputats. En primer lloc, calia que cada braç o estament fes una selecció de noms proposats, que després eren introduïts en un sac i, finalment, extrets a l'atzar els nominats. Amb aquest estratagema, el rei s'assegurava influència directa sobre els noms proposats i, per tant, la seua fidelitat posterior, de manera que coartava el dret constitucional de veto que tenia el Parlament. Era ja, doncs, una avançada de l'absolutisme monàrquic que arribarà a tot Europa, i que deixarà definitivament enrere el primus inter pares medieval. |
