 |
| 1572. México. «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Vista espectacular de la capital mexicana al segle XVI, la capital de l'imperi asteca, que s'aixecava en una illa enmig del llac de Texcoco, sobre les runes de Tenochtitlan. En aquells temps, era una de les ciutats més grans i poderoses del món, fins que els conqueridors espanyols van destruir-la al 1521, sota el comandament d'Hernan Cortès. |
 |
| 1572. México. «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. «Mexico, sive Temixtia, in Hispania nova Mexicana... opulenta et celeberrima civitas... in lacu mirabiliter constituta...» Una ciutat de «ultra sexaginta millia hominum». |
 |
| 1572. México. «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Imatge completa del plànol de la ciutat mexicana: «Mexico regia et celebris Hispaniae novae civitas». El nou territori rebé el nom de Nova Espanya i es constituí com a virregnat. La clau del seu desenvolupament fou l'explotació de les mines de plata i arribà a convertir-se en la possessió més rica i poblada de l'Imperi espanyol, que arribà als 6 milions d'habitants poc abans de la seua independència. Per als catalans, sempre serà la ciutat que acollí els nostres exiliats del 1939. |
 |
| 1572. México. «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall de la xarxa de passeres que unien l'illa amb la terra ferma. Com que la ciutat asteca fou pràcticament destruïda per l'espanyolada durant el setge de 1521, la reconstrucció es féu sobre patrons arquitectònics europeus. |
 |
| 1572. México. «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall del centre de la ciutat al mig del llac salabrós de Texcoco. Els asteques hagueren de cercar el proveïment d'aigua en fonts més allunyades i establir-hi un sistema d'abastament d'aigua potable. |
 |
| 1572. México. «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. El darrer rei asteca, Cuauhtémoc, que resistí de manera heroica un ferotge setge de 75 dies. Potser el detall del gravat pretén transmetre al lector europeu una mica de l'exotisme americà. |
 |
| 1572. México. «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Retrat (imaginari?) de Cuauhtémoc. |
 |
| 1572. México. «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Al segle XIV una de les tribus mèxiques arribà a la zona central i hi fundà Tenochtitlan a la vora del llac Texcoco al 1345. Des d'allí conqueriren la zona de l'altiplà circumdant i hi fundaren un imperi militar (com tots els imperis), de base monàrquica o cesarista, teocràtic i monumental. |
 |
| 1572. México. «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall d'una de les torres a l'entrada de la ciutat. Les tanques de fusta que s'hi observen podrien correspondre al sistema de contenció i drenatge que s'hi anà construint per controlar les inundacions. |
 |
| 1572. México. «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall de la part oriental de la ciutat, amb una barca travessant el llac. |
 |
| 1572. México. «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. La part occidental, amb el detall dels pals sobre els quals s'asseuen cases i passeres. |
 |
| 1572. México. «Civitates Orbis Terrarum», de Georg Braun. Detall del centre, on hi ha algun petit lloc per a la vida vegetal sobre les aigües salades del llac. |
