Seguidors

20140814

[796] Excursionisme i país al segle XIX

1880. Pont del Diable, Martorell.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
1880. Pont del Diable, Martorell.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Detall del gravat.
1880. Montserrat.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Plànol de la Muntanya Santa, emmarcada entre Collbató i la carretera de Barcelona, i la Puda i la carretera d'Esparreguera.
1880. Montserrat.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Llegenda del plànol.
1880. Montserrat.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Les Flautes de Montserrat, pujant del Monestir de Santa Cecília.
1880. Montserrat.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 15.
Observacions meteorològiques de la muntanya. L'excursionisme tocava totes les branques.
1880. Monestir de Ripoll.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 16 i 17.
Dibuix de l'absis del monestir. Fins al 1860 no es començà a parlar de restauració, i al 1862 es creà la comissió que hauria de dur-la a terme. Un dels membres n'era l’arquitecte Elies Rogent, que seria el responsable de les obres i màxim responsable de l’aspecte que té avui el monestir. Veiem què en diu l’Antoni Pladevall al llibre Els monestirs catalans: “L’actual església de Ripoll, encara que un xic desfigurada per l’entusiasme i la bona voluntat de l’arquitecte restaurador Elies Rogent, és obra de dos grans abats: de l’abat Arnulf, bisbe alhora de Girona, i de l’abat Oliba, abat de Ripoll i Cuixà i bisbe de Vic".
1880. Monestir de Ripoll.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 16 i 17.
Detall del campanar.
1880. Monestir de Ripoll.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 16 i 17.
(1) i (3): Capitells romànics de la banda sud del claustre, s. XIII.
(2): Capitell de la galeria pis del claustre, ala del sud, segle XV.
1880. Castell d'Orís, Osona.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núms. 16 i 17.
El Castell d'Orís es troba situat en un turó estratègic al costat del poble d'Orís, des d'on dominava la Vall del Ter, a la plana de Vic. Documentat des de l'any 914 quan formava part del comtat de Barcelona. La seva situació és molt estratègica i complia una clara missió de salvaguarda en el pas del Ter camí de la vila de Ripoll, tal com feia el veí castell de Torelló, situat pràcticament a la mateixa alçada; des de l'un hom pot veure ben proper l'altre.
1880. Font de Blanes, la Selva.
Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, any IV, núm. 18.
La font gòtica de Blanes és una font situada al carrer Ample de Blanes i és la més ben conservada de l'arquitectura gòtica catalana. Va ser un regal de Violant de Prades, filla del comte de Prades i esposa de Bernat V de Cabrera, a la vila de Blanes de l'any 1438.