 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». La primera fotografia (potser) de la vila, datada de 1909 i obra del fotògraf Josep Massot i Palmés. A la Geografia General de Catalunya (1913), escrivia Ceferí Rocafort: «La il·luminació pública és elèctrica procehidora de la fàbrica de Puigvert. Lo canal d'Urgell, cap al final del seu curs, passa pel terme d'aquest poble, essent lo penúltim que rega. També hi discorre lo riuet nomenat la Femosa, que sols porta ayga en temps de pluja». Les terres on es produïen «grans, vi, oli, fruytes y verdures» eren ja de reg en bona part del terme. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». El primer terç del segle XX, una època de lent traspàs dels costums agraris gairebé ancestrals, que amb el pas dels decennis s'anirien transformant entre grans i greus avatars històrics, polítics i socials. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». Les ventures dels avantpassats de la família Moix dels segles XIX i principi del XX. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». La dura i tradicional vida en els pobles de pagès en aquells temps. Les famílies agrupaven membres de diverses generacions i la subsistència era el pensament de cada dia. La propietat de la terra encara determinava una estructura agrària en què els masovers i arrendataris vivien de les engrunes dels grans terratinents rurals. Només amb molt d'esforç de sol a sol es podia mantindre i assegurar una petita família pagesa. L'arribada de l'aigua, però, en millorà la productivitat i, sobretot, n'assegurà la collita, tot i que fos a canvi del pagament del novè. Escrivia Manuel Lladonosa (Un conflicte agrari: el canal d'Urgell i el pagament del novè, «Recerques: Història, economia i cultura», n. 7, 1978 , págs. 117-124): Pel conveni entre l'empresa constructora del canal i els regants, aquests havien de pagar a la primera un cànon del novè de tots els fruits que es collissin i 34 rals de billó anuals per cada jornal de terra regable que es destinés a pastura i farratges, durant seixanta anys. S'establia que la companyia constructora usaria dels beneficis que suposava la possessió del canal durant noranta-nou anys, finits els quals passaria a l'Estat, i als regants d'acord amb la LIei General d'Aigües... el pagament del novè... havia de comportar nombrosos incidents entre les dues parts. Ja entre el 1882 i el 1889 es produí una agitació agrària a causa del malestar dels pagesos... per la pretensió de la companyia d'aconseguit la perpetuïtat de les concessions, tot acollint-se a la LIei de Canals del 1870, a fi de resoldre les seves dificultats financeres. El conflicte quedaria resolt amb la denúncia de la companyia a la concessió de la perpetuïtat... En aquest fet es manifesta ja el boicot al pagament del novè com una de les reivindicacions principals dels camperols. Aquest pagament prenia una forma, com hem de veure més endavant, especialment humiliant per als pagesos de l'Urgell, car, ultra el pagament, les garbes no es podien recollir fins que hagués passat el carro de la companyia a triar-ne una de cada nou, la qual tot sovint era la millor. Tot plegat portava tant els pagesos propietaris com els arrendataris a oposar-s'hi, si bé la reivindicació podia anar des de la supressió del pagament del novè fins a la seva substitució per un cànon en metàl·lic, posició aquesta darrera que fou l'adoptada de manera general arran de l'agitació de l'estiu del 1933 i la que va prevaler en la resolució del problema. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». Pobresa i mortaldat a cada cantonada. L'estat del benestar llavors tan sols era una quimera. L'epidèmia de grip de 1918 fou de les més severes a tot el món. Es calcula que a l'Estat espanyol causà fins a 300.000 morts. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». A Artesa de Lleida, l'interès per l'educació portà a la construcció de les velles Escoles del carrer Sant Ramon, sempre mantingudes fins avui, allà cap als anys 1916-17, que foren construïdes segons les disposicions de la Mancomunitat. Encara que per causa de dificultats econòmiques d'aquella institució, hagué de ser l'Estat qui se'n fes càrrec de la construcció, gràcies a les gestions del diputat catalanista a les Corts de Madrid, Sr. Joan Moles. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». La renovació pedagògica del Liceu Escolar lleidatà, creat per Frederic Godàs, s'expandí per altres pobles de la plana, com ara Artesa. El Liceu Escolar fou una institució educativa de Lleida fundada l'any 1906 per la parella de mestres Frederic Godàs i Victorina Vila, amb la voluntat d'introduir un model pedagògic modern, basat en la igualtat, la llibertat, l'ajuda mútua i saber compartir. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». El servei militar obligatori fou una de les estructures més decisives de castellanització lingüística i d'espanyolització social del jovent del nostre país durant més de cent anys. Abans de partir, els joves de l'edat de quintar, muntaven la festa dels Quintos i Apol·lònies, que a cada poble mostrava activitats particulars. A Artesa, el jovent passava per les cases amb un carro per tal d'omplir-lo de llenya, i després se n'anaven a una era a fer foc, menjar... i festejar. Després, a partir dels 70s vindrien les vetllades amb orquestra, i a partir dels 80s les discomòbils de matinada. |
 |
| 2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida». La tornada de la mili marcava l'inici de l'edat adulta dels nois. Calia fer un pensament: buscar xicota (si no se'n tenia) i assegurar la continuïtat familiar, sobretot si s'era l'hereu de casa. Els hereus rics se n'escapaven via pagament d'exempció. Les destinacions africanes eren, ara fa un segle, de les més temudes, tant per la dificultat de comunicació com per la llargada del servei. |
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.
part 1:
