 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). L'arribada amb el tren cremallera al Santuari de Núria (1964 m) és una imatge de postal, d'aquelles que retindrem per sempre més dins la nostra memòria visual històrica. |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Comencem la jornada de bon matí, que serà llarga. La caminada per l'anomenada Olla de Núria és el recorregut carener per la corda d'alts cims pirinencs que envolten el Santuari, i que separen el Ripollès de la Cerdanya. |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). El Puigmal d'Er (2910 m) és el gran gegant del dia i el primer que enfilem per la Coma de l'Embut. Sobre la seua etimologia, n'escriu en Coromines: «a penes cal dir que és compost amb l'adj. mal, maligne, en el sentit de tempestuós, torbejant». Sobre l'etimologia del nom d'Er, el poblet que li dóna nom entre Sallagosa i Llo, a les valls de les fonts del Segre, s'hi explica que fóra d'origen basc, com tants altres topònims pirinencs, i que: «situat a la part soleia de la seva vall» derivaria d'*ECERRI, «compost de eki, sol, i de erri, poble». |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). En un parell d'horetes o poc més, cal guanyar mil metrets de desnivell. |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). De bon matí, la colla del GEST belianenc puja animada... |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). ...fins que arriba la tartera, prou dreta i pesenta. A la sufocació de l'ascens, s'hi afegeix un gil suau però penetrant que a la part final ens fa patir de debò. Algú ho havia de dir! |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Mi-te'ls! Quin goig que fa el GEST al cim del Puigmal. Diuen els versos gravats de Mossèn Cinto al peu de la creu: De puig en puig pel coll de Finestrelles s'enfilen del Puigmal a l'alta cima; tota la terra que el meu cor estima des d'ací es veu en serres onejar. |
 | ||
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Després de l'esmorzaret recomfortant, pedregar avall cap al Petit del Segre (2819 m) i el Puigmal del Segre (2853 m), per anar carenant l'Olla: llargària de prop de 20 km, desnivell acumulat de 1770 m, pendent mitjà del 14,7%. Ingredients perfectes d'una gran caminada. Ben cert és que a cada coll podem descendir i, per tant, d'aquesta Olla cadascú se'n beu el caldo que vol.  
|
  |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Ben cert que el paisatge pot resultar monòtom, cim rere cim, collada rere collada, però la gràcia és anar tota l'estona per dalt la corda que separa les valls ceretana i de Núria, la qual cosa ens permet gaudir d'esplèndides vistes a vol d'ocell cap a totes bandes. |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Continuem la marxa. A la banda nord, contemplem la vall de les fonts del Segre. Ara sí que ja l'hem conegut de cap a cap! |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Baixem fins al Coll de Finestrelles (26o8 m). Una part de la tropa se'n torna a fer guàrdia al campament. Em sembla que alguns tenen el cap als rovellons... |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Fem ullada enrere: la immensitat d'aquestes muntanyes accentua la petitesa dels caminaires. Ara, però, toca enfilar cap al Puig de Núria (2798 m). |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Els ulls se us en van cap a tots quatre cantons! |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Altre cop per avall, ara cap al Coll d'Eina (2681 m). Diuen que hi tens un peu en un Estat i l'altre peu en l'altre. Però això segons una invisible ratlla traçada pels avatars de guerres invasores sobre una mateixa terra. Així doncs, posem un peu al Ripollès i l'altre a la Cerdanya, que anomenem com a substantiu, sense que ens importi l'adjectiu que se li posi. |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Abans de dinar, el Pic d'Eina (2794 m). Un parell passem directament al primer plat sense aquest aperitiu, però la colla del GEST no s'atipa fàcilment. |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Dinem amb una esgarrapada, que el dia s'enfosqueix per moments. La panoràmica ens mostra el Puigmal, la primera fita del dia allà al fons, a l'esquerra de tot, amb la broma que se li ajau al damunt. Si una màxima té el GEST és l'aversió a l'aigua, la de la pluja, s'entén. |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Ens cal encara retombar per dalt del Pic de Noufonts (2864 m), que descendeix dos-cents metres una mica massa dret fins al coll. |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Una altra part de la tropa, després de més de tres quartes parts d'Olla, ja en tenim un tip, i anem a buscar el Santuari tot baixant pel GR 11. Mentrestant, un parell dels nostres caminaires se la faran tota, fins al Pic de l'Àliga, i encara els n'haurà faltat i tot! |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). Potes de tota mena :)) |
 |
| 2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès). A la fi, el cel s'ha anat obrint i alguna ullada de sol amoroseix el capvespre. Després de 9 horetes de caminada, les ganes d'arribar són més passadores entre la verdor i l'aigua. |
 |
2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès).
Un dels detalls florals de la caminada, que ara al setembre ja comencen a escassejar. En plena temporada podeu admirar-hi:
|
 |
2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès).
Flora de Núria.
|
 |
2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès).
Les primeres notícies de l'església daten del segle XII. S'hi documenta l’existència d’un alberg a prop de la capella que servia d’aixopluc als pelegrins que pujaven a resar a la Marededéu. L’any 1615 es va edificar la capella de Sant Gil a l’indret on suposadament s’havien trobat els objectes del sant. No va ser fins a mitjan segle XIX que Núria va començar a canviar la fesomia en edificar-s'hi les primeres cases per allotjar els devots visitants. Al 1883 s'hi va col·locar la primera pedra de l’actual església. A principis del segle XX els bisbes d’Urgell, Benlloch i Guitart, van emprendre mesures encaminades a modernitzar les dependències del santuari d’acord amb el projecte de l’arquitecte Josep Danés, que va concebre la fesomia en forma de lletra U que té avui el santuari. |
 |
2014. Vall de Núria, Bisbat d'Urgell (el Ripollès).
La Marededéu de Núria és una de les Marededéus trobades que es festegen el 8 de setembre. La llegenda sobre els orígens del santuari remunten fins a Sant Gil, el qual, oriünd d’Atenes, va arribar a Núria per dur una vida en pau. Es va dedicar a la pregària i va elaborar la imatge de la Mare de Déu. Hi ha qui apunta que en venir ja portava la creu. Sant Gil vivia en una cova, però passava estones amb els pastors que portaven el bestiar a pasturar a la contrada. Amb ells compartia els àpats que es cuinaven en una gran olla de coure; quan el menjar era a punt, l’ermità tocava una campana per avisar els pastors. Sant Gil només va estar-s'hi 4 anys a Núria. Va tornar-se'n a la Provença, però abans va amagar els quatre objectes que segles després esdevindrien els símbols de Núria.
L’any 1072 un àngel es va aparèixer en somnis al pastoret Amadeu i li va demanar que se n'anés a Núria per edificar-hi una capella en honor a la Mare de Déu i per recuperar els objectes de Sant Gil, que trobaria seguint les indicacions d'una pedra blanca. L'Amadeu no els va trobar i va abandonar Núria, però va encarregar als pastors que continuessin la recerca. No va ser fins al cap de set anys que van trobar-los.
La creença entre les dones que aquella pedra blanca era un símbol de fertilitat feia que les que volien tenir descendència anessin a Núria a tocar-hi la roca. L’afluència de gran nombre de parelles va obligar a guardar-la lluny de l’abast del públic. Aleshores, la simbologia de la fertilitat es va traslladar a l’olla i a la campana; la dona que volia tenir fills ficava el cap a l’interior de l’olla, mentre el seu company tocava la campana tants cops com plançons volia tenir. Aquest costum encara es manté als nostres dies (http://elcami.cat/camipedia/queralbs/historia-vall-nuria).
Nota addicional: es diu i es comenta que alguns dels caminaires del GEST que ho van provar, van tindre complicats problemes per tal de poder traure'n el cap que prèviament hi havien embotit. Més d'un nyanyo sembla que fou vist a la testa dels presents. D'altres, diuen, no paraven de tocar la campana! Tot això, però, no ha estat comprovat. Encara. Fins a la propera caminada, en què se'n contrastaran les versions dels presents. |
