Seguidors

20141222

[906] L'Alacant de Cavanilles

1795. Alacant, Vista de l'horta presa des de la torre d'Aigües, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Nascut i format a València, Cavanilles fou botànic, naturalista i mossèn, amb idees il·lustrades i de regeneració del sistema agrari de l'Antic Règim. 
1795. Alacant, Vista de l'horta presa des de la torre d'Aigües, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Cavanilles acabà la seua carrera a Madrid on hi morí. És un exemple més de la forta espanyolització de les classes dirigents valencianes, que visqueren en una diglòssia lingüística i social absoluta. En el seu cas, moltes hores dedicades a l'estudi de sa terra, però al servei de la metròpoli espanyola. Això sí, de la terra calia dir-ne encara Reyno, quan des de la Nova Planta borbònica tothom sabia que ja no ho era més. Així s'empassaven la mala consciència: diga'm de què presumeixes i et diré què et manca. Si fa no fa, com els manaires valencians encara avui (2014).
1795. Alacant, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles. 
Garrofers: «...el suelo va bajando hasta el término de Alicante, todo está plantado de algarrobos, única producción por espacio de una hora... Vegetan allí con fuerza, y dan elfruto anticipado, que a últimos de Julio ya están cargados de fruto casi negro, habiendo caído buena porción al suelo...» 
1795. Alacant, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles. 
A continuació s'esmenten les plantes característiques, com el timó, la sàlvia, el romer i l'espart, i la formació d'al·luvió de l'horta alacantina.
1795. Alacant, Vista de l'horta presa des de la torre d'Aigües, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles.
La Torre de les Aigües en primer terme, amb el poblet arrecerat als peus. Al fons, el Cap de l'Horta (a), que porta el nom de l'horta alacantina. Al nord de la ciutat, fa de límit de la badia d'Alacant. Antigament, s'hi aixecava una torre de guaita i modernament, un far de senyalització per a la navegació. Les petites cales rocoses que hi ha, sovint d'accés dificultós, són sovint de caràcter naturista.
1795. Alacant, Vista de l'horta presa des de la torre d'Aigües, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles.
El castell de Santa Bàrbara (b), als peus del qual s'estenia la ciutat d'Alacant. Ara també, i més enllà i tot, fins al Cap de Santa Pola (c).
1795. Alacant, Vista de l'horta presa des de la torre d'Aigües, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles.
Bona part de l'Alacantí o Camp d'Alacant del segle XVIII: Sant Joan (d), Mutxamel (e), el monestir de la Santa Faç (f), Vilafranquesa o Palamó, actualment barri de la capital (g), i els caserius de Tànger (h), i de Ravalet (i), encara dependent de Mutxamel.
1795. Alacant, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles.
Descripció de l'Horta o Camp d'Alacant, amb un total de 2558 famílies, uns deu mil habitants: «Toda ella es un vergel ameno que presenta hermosas vistas... La variedad de verdes que resulta de los diferentes árboles y plantas, el ancho mar que cae al sueste y comunica al ayre frescura y movimiento, el cielo puro y despejado...» Després se'n la descripció de la producció agrícola i l'elogi dels llauradors: «Estos bienes proceden en parte de la bondad y posición de aquel terreno privilegiado; pero muco más del ímprobo trabajo y conocimiento de los que lo cultivan...»
1795. Alacant, Vista de l'horta presa des de la torre d'Aigües, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles.
Detalls del poblets del Camp d'Alacant. S'oberven bé el campanar de Sant Joan i de Palamó, i la torre defensiva de Sant Salvador de Mutxamel, convertida en campanar.
1795. Alacant, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles.
La importància del conreu de vinya, amb els tipus de raïm que s'hi treballaven: moscatell, forcallada, blanquet, parrell i monastell, citats pels seus noms populars valencians. Es preua la producció del vi negre de monastell d'Alacant i de la malvasia. De les fruites, se'n destaquen les peres i les figues, sempre gràcies al reg.
1795. Alacant, Vista de l'horta presa des de la torre d'Aigües, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles.
Detall de la Torre de les Aigües, actual municipi d'Aigües, al nord de l'Alacantí. El nom de la població, segons en Coromines, provindria del Riu d'Aigües, que és el que la frontera seguia i demarca encara el subdialecte alacantí del valencià... de Xàtiva, Alcoi i Dénia.
1795. Alacant, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles.
Descripció dels recs de Sant Joan i Mutxamel, dels assuts del Montnegre, causa directa de la gran producció agrícola detallada. Però Cavanilles no pot deixar d'esmentar la tradició comercial d'Alacant: «...sobre todo en el comercio a que debe Alicante su opulencia, sus edificios, su grandeza y luxo. El trato familiar y continuo con los hombres de todas las naciones de Europa que freqüentan el puerto ha comunicado a los Alicantinos trages y costumbres que apenas se conocen en lo interior del reyno...»
1795. Alacant, Vista de l'horta presa des de la torre d'Aigües, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles.
Detall de la torre, probablement defensiva i de guaita sobre tota la plana alacantina.
1795. Alacant, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles.
La importància del comerç del port alacantí.
1795. Alacant, Vista de l'horta presa des de la torre d'Aigües, «Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia», Antoni Josep Cavanilles.
Detall de la línia de la badia alacantina, amb els turons que tanquen la plana i el castell alacantí que la domina, cap a terra i cap a mar.