 |
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
La vista de la ciutat capital del Baix Segura des del sud, dibuixada per Palomino dins l'Atlante d'Espinalt. Se n'aprecia la distribució general de la ciutat, al peu del Castell i del Col·legi de Sant Miquel (16), fins a la vora del Segura. |
 |
1784. Oriola
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
«...en las faldas de una elevada sierra con altos muros, y un fuerte y antiguo castillo...» |
 |
1784. Oriola
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
«...pasa por medio el rio Segura, sobre el qual hay dos bellos puentes de piedra, de un ojo cada uno, en el que hay abundancia de pesca...». La producció agrària és importantíssima, fins i tot es compten els tres-cents vuitanta mil olivers del terme, i tres fàbriques de salnitre extramurs. |
 |
1784. Oriola
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
Sota sa jurisdicció s'hi comptaven 26 pobles «y muchas casas de labradores». Ciutat levítica, amb seu catedralícia a temporades, i «una Iglesia de Montserrat, patrona de esta ciudad...» |
 |
1784. Oriola
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
«...tiene buenos paseos y hermosas alamedas, siete puertas, quatro portillos, cinco plazas, once calles principales, y varias callejuelas». S'hi comenten els orígens herculis de la ciutat, l'origen romanitzat del topònim Auriola, foia o fondalada de l'or i la conquesta catalana de Jaume I de 1264. |
 |
1784. Oriola
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
La pesta de 1648 s'emportà setze mil persones, i les crescudes del riu de l'any 1751. el qual «creció tanto... que derribó la mayor parte del barrio de San Agustín, y en su huerta se llevó muchos lugares y anegó un número crecido de gentes y ganado, llevándose algunos molinos». |
 |
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
L'ermita de Sant Cristòfor (1) i el quarter (2) de cavalleria (espanyol) extramurs. Destaquen sobre l'horitzó de les teulades la parròquia de Santa Justa (3), el convent de les carmelites (4) i el de Sant Joan de Déu (5). El gran edifici noble amb balconada de dins la ciutat (7) n'és l'ajuntament. |
 |
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
Al peu de la muralla que pujava cap al turó acastellat, s'hi dibuixen les torres i campanars de les dominiques (11), del convent de la Mercè (12), dels franciscans (13), dels trinitaris (14) i dels dominics (15), amb el Col·legi-seminari de Sant Miquel (16) a mig aire de la serra. |
 |
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
El caràcter clerical de la ciutat dels segles moderns fou indubtable, amb alta densitat de sotanes per metre quadrat. |
 |
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
Detall de la part occidental de la ciutat i dels campanars que en sobresortien. |
 |
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
A la dreta de l'ajuntament, un petit edifici (6) era la parròquia de Sant Jaume. |
 |
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
El gran edifici del seminari (16) semblava que presidia la ciutat de les sotanes. |
 |
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
Detall d'un esplèndid pont medieval d'un sol ull, un dels dos ponts del riu Segura, a la part baixa de la ciutat. |
 |
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
L'autor tractà de reflectir la densa trama urbana de la població sota la catedral (8) i l'ermita de la Creu (10). El Palau Episcopal (9) no devia ésser gaire lluny. |
 |
1784. Oriola. Gravat de Palomino.
«Atlante...» de Bernat Espinalt, tom VIII (BNE).
Detall de la muralla que baixava des del fort a la ciutat. |
