Seguidors

20150704

[1084] Postals d'(A)ós de Civís

1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
«El Pirineu», d'Estanislau Torres i fot. de Francesc Català-Roca.

Dit antigament Aós, o bé també Os d'Urgell.


«Aós de Civís, dit també antigament Os d’Urgell, és el centre de la vall d’Aós , sector de la conca del riu d’Aós, aigua amunt del pont de Bixessarri. Aquesta conca, tot i que geogràficament és andorrana (l’única via de comunicació còmoda d’Aós és la carretera que, seguint el curs del riu, l’uneix a Sant Julià de Lòria), ha pertangut sempre políticament a l’Alt Urgell (amb el qual es comunica a través del coll de Conflent, de 2 150 m d’altitud, i pel coll de Laquell, a una altitud semblant). Prop del poble hi ha la construcció medieval del Colomer d’en Jovany, torre quadrada amb teulat de llicorella piramidal. Prop del pont de Bixessarri es trobava la farga d’Aós , que estigué en activitat fins al s. XIX.

«Esglaonat en un vessant amb l’església al capdamunt, el poble és petit, format per cases amb teulats de dos vessants. El Spill del 1519 en fa una bona descripció. Diu que el sòl de la vila fa de muralla perquè per una part hi ha un vall o espadat i per l’altra, en un gran balç de roca, hi ha el riu. L’església, al cap de la població, feia de castell (hi havia una sarbatana, una espingarda i un bossó) [petites peces d'artilleria].

«L’església parroquial de Sant Pere d’Aós és romànica, però ha estat força modificada; és d’una nau amb capelles laterals i l’absis transformat en rectangular. A migdia hi havia antigament un porxo, les pintures romàniques del qual són avui al Museu Diocesà d’Urgell. Hom celebra la festa major el 28 de juny, per Sant Pere».

www.enciclopedia.cat
1845. Os de Civís (l'Alt Urgell).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
de Pascual Madoz.
L'any 2009 s'hi comptaven 150 hab. A principi i mitjan del segle XIX, una vuitantena (15 veïns) i 19 cases, «dista 1/2 legua de la República de Andorra» i amb «clima frío y sano... bañándole un riachuelo que nace en la montaña de Tor, riega algunos prados y desagua en el río Valira dentro de Andorra». S'hi destaca la font que naix «en la cumbre del Monte Suloria» per Salòria.
1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
Escriu en Coromines (Onomasticon) que la pronunciació del monosíl·lab ha d'ésser amb O tancada, igual que en el topònim original Aós: «en arribar a prop de les cases pregunto: -com ne diuen d'aquest poble; i contesten: -Aós (1962). Tant allí com en el veí Tor, tenen doncs consciència tradicional que el nom comença en A-; com que això és conforme a les mencions antigues, vaig recomanar que així s'adopti en la grafia normal catalana». A excepció dels editors de l'Enciclopèdia Catalana, pocs li han fet cas, i així anem en aquest país! 
Anys 1960-1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
Es fa ressò el nostre ínclit lingüista del cas de postguerra d'un bisbe d'Urgell castellà: «En l'adopció de la grafia Os per part de les oficines de la Seu d'Urgell, seria decisiva la frase 'ingeniosa' d'un bisbe castellà recent en visita pastoral, que amolla, baixant d'allí i de Tor, masegat: 'no más Osos ni más Toros', rebentat d'anar sobre una mula o cavall, el ventrut i panúrgic personatge!».

El genticili dels habitants, oït per ell mateix a Tor, és ossalls. L'etimologia remetria a una arrel bascoide amb el significat de jaç de ramat, tot posant-lo en relació a una sèrie toponímica al costat d'altres noms acabats en -ós, «com Alós, Araós, Escós, Berrós, Gramós, Anyós, Lanós i alguns pocs més».
Anys 1960-1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
Sobre el topònim Civís, que remet al poblet de l'Alt Urgellet veí, una mica a la dreta de la Valira a la ratlla d'Andorra, i del qual avui Aós n'és una entitat municipal descentralitzada, explica en Coromines que «en diversos passatges dels E.T.C. (p.ex. I, 78) admeto que -ís pot ser indici d'origen bascoide», juntament p.ex. amb Ovís, Norís, Estaís, Aransís, Nyis, Saraís, Socís i alguns altres. Conclou que potser l'origen remet a una arrel mixta basco-romànica, sebitz, amb el significat de tanca, clos.
1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
Anys 1960-1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
El primitiu hostal, solitari.
Anys 1960-1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
L'Hostal d'Os, de Ramon Díaz.
Anys 1960-1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
Anys 1960-1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
Anys 1960-1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
Anys 1960-1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
L'antic Hostal de la Font.
Anys 1960-1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
Anys 1960-1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
Anys 1960-1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
Anys 1960-1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
Anys 1960-1970. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
Anys 1990. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
Dins una postal andorrana.
Anys 2000. Aós / Os de Civís (l'Alt Urgell).
L'Hostal de la Font en l'actualitat.