Seguidors

20150808

[1122] Estany d'Airoto

2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
A primera horeta, després d'ermorzar a la placeta de l'església, comença la ruta del GEST del primer diumenge d'agost.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Una pujadeta no gaire llarga, però ben sostinguda, a fe de Déu, que amb la xafogor de la jornada ens ha fet suar la cansalada. Al peu del monument als fallaires pirinencs, l'estrofa de Mossèn Antoni Navarro, ribagorçà, canta:

Amb les falles aflamades
triomfalment anem passant,
per cingleres i collades
lo Pirineu despertant.

Som l'alè de la tempesta,
som lo ritme de la festa,
som l'olor de la ginesta
de la vetlla de Sant Joan.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Sendera ben marcada, sense pèrdua. Només que fa costa amunt.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
En pic deixem el bosc, en Llorenç ens fa posar la gorra i la crema protectora.

La llegenda de la flor del panical.
Una vegada era un rei que tenia dos fills, però era molt desgraciat perquè patia d’un mal a la cama que cap metge no li podia guarir. Cansat de fer-se visitar per molts metges, a la fi en trobà un que li digué que la cama no se li guariria fins que s’hi posés la flor del panical. El rei cridà els dos fills i els digué que el primer que li portaria la flor del panical, ell el faria hereu del regne.

Tots dos marxaren a cercar la flor, desitjosos d’ésser reis. El petit la trobà primer, però el gran, en veure’s desheretat, va tenir molta ràbia, va prendre la flor al seu germà i el va matar. Llavors, perquè ningú no se n’assabentés, el va enterrar al riu d’Arenes. I heus aquí que en aquest riu van néixer unes canyes i un pastor les va tallar per fer-ne un flabiol, el qual, sempre que ell el tocava, repetia aquesta cançó:


Pastoret, bon pastoret,
tu que em toques i que em menes,
só colgat al riu d’Arenes
per la flor del panical
per la cama del meu pare
que li feia tant de mal.


El pastor, tot estranyat, començà a dir-ho a la gent, i per fi va arribar aquell prodigi a oïda del rei, el qual va fer comparèixer el pastor davant seu, i, prenent-li el flabiol, es posà a tocar-lo. Llavors el flabiol sonà així:


Oh!, vós, pare, lo meu pare,
que me’n toques i que em menes,
só colgat al riu d’Arenes
per la flor del panical,
per la cama del meu pare
que li feia tant de mal.

El rei, tot neguitós i encuriosit, va voler saber què diria el flabiol si el tocava el seu fill gran, el qual ell obligà a tocar-lo. I el flabiol digué:


Germanet, mal germanet,
tu que em toques i que em menes,
só colgat al riu d’Arenes
per la flor del panical,
per la cama del meu pare
que li feia tant de mal.

Després de sentir això, el rei preguntà al pastor d’on havia tret aquell instrument meravellós, i el pastor li explicà que un dia a la vora el riu d’Arenes havia trobat un canyar que abans no hi era. D’allí havia tallat unes canyes i n’havia fet aquell flabiol, i en posar-se a tocar-lo havia quedat sorprès de la música que en sortia.

El rei anà al lloc on hi havia aquell canyar, va manar que hi fessin unes excavacions, i sota les canyes trobaren el fill petit, que s’aixecà bo i sa. El rei tingué una gran alegria i alhora un fort enuig contra el fill gran, que ell va condemnar a la pena més dura que se li va ocórrer. I no cal dir que va donar el regne al fill petit.


2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Els marges de pedra seca i les papallones festejant la calor del matí.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Però nosaltres costa amunt, entre un ginestar que ens colga fins a l'espatlla.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Els gerds per a les melmelades, més aspres que la maduixa, però de sabor molt intens.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Amunt i més amunt encara per l'estreta vall. 
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Arbres verds, cel blau i una preciosa papallona ataronjada.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Al primer llac, dit Mitjà d'Airoto. El nom d'aquesta partida sona com a despectiu. Segons en Coromines, «el sufix ja ens desvia i ens mena cap a topònims bascoides» amb el significat de pendent, inclinació. No ho cal pas jurar!
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Enfilem cap al llac de dalt, amb l'espectacle sensorial que ens penetra per tots els sentits.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Un racó verament paradisíac.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Passat el collet, albirem el refugi amb el taronja pujat de la coberta, que arriba fins a terra per totes dos bandes. Molt modern, i prou ben cuidat. Hi tornarem a l'horeta de dinar.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Baixem fins al llac. Ara tastem els nabius o mirtils o també: 
anajó, anajús, avajó, naió, naiet, nabiu, nadiu, nadius, nabís, nibix, i la planta avajonera, naionera, nabinera, nabiuera, nabissera, nibixera, gerdera silvestre, gerdonera, gerdonera silvestre, raïm de pastor. Segur que encara n'hi deu haver més.

El nom científic d'aquesta planta respon a la forma de les fulles que recorden les del fenoll o murtra, per això en el s.XVI se li va donar el nom de Myrtillus, murtó o murtró, murtra petita. Respecte del nom del gènere, Vaccinium, alguns diuen que fou el poeta romà Virgili qui el va anomenar així, perquè es tractava d'una espècie que constituïa una font d'aliment habitual en les vaques, per bé que probablement el nom del gènere deriva de BACCA, que en llatí significa baia.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
La bellesa del Pirineu exemplificada en aquest estany d'Airoto (2.200 m).
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Com a mostra, uns quants Gestos del GEST d'avui. 
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
La remullada, de peus, fins al genoll o de cos sencer, que no hi falti. La caloreta hi ajuda, però a l'ombra l'airet és finet. Retratem tota el ramat per a la posteritat.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Dinar, migdiadeta, cafè, copa i conversa... Tothom s'ho pren amb l'ordre que vol...
 1917. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Gairebé cent anys abans, un reial visitant, el príncep Albert I de Mònaco, també va pujar fins al llac, a gaudir de la natura i la pesca... amb un sèquit que l'hi preparava tot, amb un complet parament de cuina, fins i tot hi van pujar un forn per coure el pa... i el que pogués pescar!
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Ara toca avall, avall, avall.
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Unes postres de pedra, pedreta, pedrota, per si ens havíem quedat amb gana...
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
...fins que n'acabem empatxats!
2015. Estany d'Airoto, Isil (el Pallars).
Aprofitem les últimes estones per acabar les converses pendents. El temps horari, a muntanya, té una altra dimensió.