Seguidors

20150907

[1144] La Seu d'Urgell del Set-cents

1783. La Seu d'Urgell. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
Meravellosa vista de la primera capital del Comtat d'Urgell, seu episcopal per excel·lència. La vista és feta amb perspectiva aèria des de l'altra banda del torrent de Sta. Maria, sèquia que passava a tocar de la muralla i dóna a la ciutat emmurallada una imatge gairebé inexpugnable com a ciutat fortificada d'alts i dobles murs. La ciutat vella més a redós de la Catedral (13) prengué el nom de Capdevila i la part oposada, a tocar del Segre (2), el nom de Soldevila. En aquesta part de llevant, un fort desnivell sobre el riu acreixia la sensació de ciutat fortificada.
1783. La Seu d'Urgell. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
La porta de Barcelona (3) flanquejada per dues torres, que es van repartint al llarg de la muralla. El Palau episcopal (6) era a tocar d'aquesta porta,  dita també del Bisbe o de Soldevila.

«La muralla, que començà a construir-se el 1200... tenia quatre portals: el de Trasdors, d’on partia el camí de Castellciutat; el portal d’Andorra, sobre el carrer de Capdevila; el portal de Cerdanya, entre un antic hospital i sant Domingo, i el de Soldevila, dit també del Bisbe, que duia cap a la palanca del Segre, on hi havia un molí draper i un tint. Els murs de la muralla eren refermats per un conjunt de torres, i cada porta era flanquejada també per dues torres. Són documentats els noms d’una dotzena de torres de la muralla, bé que potser n'hi havia més. El traçat de la muralla per llevant era paral·lel al Segre: seguia pel N el convent de Sant Domingo, el carrer de les Eres i el carrer de la Muralla, baixant fins al carrer de Josep de Calassanç, i girava vers el carrer Major, a la fi del qual s’unia al carrer dels Canonges i formava un esperó que relligava amb la muralla de llevant. A ponent sorgiren nous carrers laterals, com el dels Estudis, el de Na Panistrera i el carrer dels Jueus, abans dit del Cèsar, on hi hagué el call jueu, amb la seva sinagoga» (enciclopèdia.cat).
1783. La Seu d'Urgell. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
A la banda de Capdevila, destacava l'antiga catedral romànica amb son campanar (13), ben al costat de la Porta de Cerdanya (16).

«De llevant a ponent se seguia la direcció del camí de Cerdanya, que entrava a la vila pel portal de Cerdanya. Els primers carrers donaren formació als següents: el camí de Sota Palau (el traçat del qual segueixen els carrers actuals de Llombart, del Pati de Palau i de l’Escorxador), el carrer dels Canonges (dit antigament de Santa Maria) i el carrer Major, a partir de la plaça de la Vila, que es formà al lloc on establien contacte la vila vella i la nova. L’eix del carrer de Cerdanya originà diversos carrerons laterals que unien els anteriors. Al carrer porticat dels Canonges hi ha arcades de mig punt, i al carrer Major les antigues mesures de gra, del 1379» (enciclopèdia.cat).
1783. La Seu d'Urgell. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
L'ermita de Sant Joan (1) al costat del pont sobre el Segre (2) a la Palanca, una mica aigües avall de la ciutat, poc abans de la confluència amb la Valira. Un pont curiós, a peu pla, de tres arcades, que calgué elevar-lo pels costats per guanyar-ne l'alçada.
 1783. La Seu d'Urgell. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
Sobre les teulades de les cases, els merlets de les torres de la muralla sobresurten per tots costats.
1783. La Seu d'Urgell. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
Davant el Palau del Bisbe (6), s'obria la plaça del Palau (5) amb l'antic Col·legi Seminarista Tridentí (4) a l'altre costat.
1783. La Seu d'Urgell. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
L'antiga Casa de la Vila (7) darrere el Palau del Bisbe.
1783. La Seu d'Urgell. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
El campanar de l'església de Montserrat (8) darrere l'edifici de l'ajuntament amb un parell de grans balconades.
1783. La Seu d'Urgell. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
La impressionant alçada de les muralles urgellenques.
1783. La Seu d'Urgell. Gravat de Palomino.
 «Atlante...» de Bernat Espinalt, tom V (BNE).
Un curiós edifici rodó fora murs, potser destinat a polvorí.