 |
| 1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas. Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (AHCB). Un plànol simplificat del setge de les corones borbòniques espanyola i francesa (les Dos Corones), que té la seua bellesa en aquesta simplicitat del traç i esquematisme de la disposició general, però ben acurada pel que fa al realisme de la representació. L'impressor potser patia manca de mitjans per a un dibuixant més professional i detallista, però amb tot volgué tirar endavant l'estampa perquè la demanda social d'informació era molt forta. Fou imprès a Girona, a ca l'estamper Gabriel Bro, ciutat llavors ocupada per les tropes gavatxes de Lluís XIV. |
 |
| 1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas. Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (AHCB). El plànol s'encapçalava amb l'escut borbònic, no fos cas, i contenia una llegenda dels principals llocs de la ciutat i amb la disposició de l'exèrcit assetjant. És fet en direcció de muntanya a mar, que no fou infreqüent però menys usual que la tradicional vista planimètrica des de mar a terra. |
 |
| 1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas. Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (AHCB). A la banda de mar, s'aprecia la representació del setge marítim de la ciutat davant del port i de Montjuïc. A la banda de muntanya, la línia de setge, les bateries d'artilleria i l'atrinxerament davant el baluard de Santa Clara, per on es produiria la bretxa d'entrada de les hosts enemigues durant l'atac final de l'11 de Setembre. |
 |
| 1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas. Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (AHCB). El perímetre murallat de la ciutat, el moll i façana marítima, el turó i castell de Montjuïc i els encontorns de la capital, encara que amb una disposició planimètrica esquemàtica i un pèl naïf o infantil, ressembla prou acuradament la realitat. |
 |
| 1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas. Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (AHCB). El Portal de Mar és marcat amb un (*) davant el moll (L) amb el far a l'extrem, amb els baluards de Llevant (A) i Santa Clara (B) a l'esquerra, i fins al baluard del Rei (K) a la banda de les Drassanes. |
 |
| 1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas. Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (AHCB). S'aprecia ben bé la muralla de les Rambles, i com l'espai fins a la nova muralla no era del tot urbanitzat. Veiem en aquest detall els portals de Sant Antoni (H), amb la carretera que hi desembocava, i el de les Drassanes (I). Dalt del turó, el Castell de Montjuïc (M), amb les cingleres que l'abocaven directament al mar. Més enllà, el delta verge del Llobregat (X), amb els braços del riu i l'imponent far que en vigilava l'entrada. |
 |
| 1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas. Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (AHCB). La flota gavatxa tanca el setge pel mar, davant del port i de Montjuïc, on sembla que l'artista hi ha volgut dibuixar una exuberància d'arbustam més que no pas de bosc. La ferrenya torre del far del Llobregat, amb un mas fortificat al costat, i les derivacions dels braços fluvials foren ben captades. Entre Montjuïc i la ciutat, s'hi veu la línia de comunicació fortificada que hi existí. |
 |
| 1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas. Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (AHCB). A mig aire de la muntanya, el Convent caputxí de Santa Madrona (19), patrona de la ciutat. Just feia un any, la nit del 10 de setembre de 1713, les tropes borbòniques n'havies intentat l'assalt, però van acabar essent rebutjades per les nostres bateries artilleres defensives del Castell. L'edifici en resultà molt malmès i només se'n pogué refer la capella, conservada entre el Palau Nacional i el Palauet Albéniz. Quan les tropes borbònics sota comandament del Duc de Pópoli van arribar al peu de les muralles de la ciutat, cap al dia de Sant Jaume de 1713, i per manca d'artilleria pesant per prendre la ciutat, l'exèrcit borbònic francoespanyol va decantar-se per la secular i coneguda estratègia de conquerir Montjuïc per tal de sotmetre la ciutat. Els combats de la Creu Coberta i de Santa Madrona d'aquell any van evidenciar les mancances tàctiques de les tropes enemigues davant de les nostres milícies comanades pel general Villarroel. Finalment, el rei francès atorgaria el comandament de ses tropes al Duc de Berwick, que es decantaria per portar el combat principal a l'altra banda de la ciutat, lluny de les bateries de Montjuïc. |
 |
| 1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas. Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (AHCB). Poc més avall, al camí dret de la Creu Coberta o de Sant Antoni (17), hi trobem efectivament dibuixada la creu, coberta per un templet o baldaquí. Al seu costat era habitual de trobar-hi les forques del patíbul de la ciutat, com a avís a propis i forasters que al Cap i Casal la llei les feia complir. La Creu va perdurar fins al 1823, quan sota govern del dit Trienni Constitucional (espanyol) fou enderrocada. |
 |
| 1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas. Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (AHCB). Els magatzems de pólvora (9) de les tropes assetjants s'havien aixecat més enllà de la línia de setge i apartades del bullici per evitar les desgràcies que ben sovint produïa una deflagració accidental. Eren poc més avall de Sants (S), on l'autor volgué representar probablement l'antiga església romànica de la vila. Ací i allà de la plana del Barcelonès s'hi aixequen alguns dels grans masos de les explotacions agràries més importants. |
 |
| 1714. BCN. «Planta de la ciudad de Barcelona asediada por las armas de las Dos Coronas. Año 1714. Por el Exmo. Sr. Duque de Bervik» (AHCB). La línia de setge baixava (o pujava segons que ens ho mirem) de Sants fins a la mateixa vila de Gràcia, mentre que deixava la de Sarrià (T) darrere a la rereguarda. Els números de l'1 al 10 identifiquen els batallons d'infanteria o cavalleria de l'exèrcit assetjant, sovint agrupats per nacionalitats (francesos, valons, provençals, espanyols), una informació molt valorada pels possibles compradors del mapa estampat, tant civils com militars. |
