Seguidors

20151119

[1216] Setge de Perpinyà a la Guerra dels Segadors

1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

Mapa anònim del Setge de Perpinyà duran la Guerra dels Segadors contra la monarquia espanyola. La gran particularitat d'aquest plànol és la seua orientació inversa: la Ciutadella amb el Palau dels Reis de Mallorca és al sud i marge esquerra (direcció est) del riu. De ben segur, un error de l'impressor que devia haver perdut o malinterpretat les indicacions del dibuixant, i que va decidir col·locar la magna ciutadella a dalt, per presidir el conjunt.
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

Llegenda del plànol militar amb la indicació dels regiments assetjants de l'exèrcit francès, aliat de la República Catalana de Pau Claris contra els abusos absolutistes dels Àustries espanyols i els seus ministres. 
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

La disposició dels regiments assetjants al nord, est i sud de la vila catalana. El setge de les tropes de Lluís XIII començà el 4 de novembre de 1641, en presència del mateix rei, que s'absentà abans de la capitulació. El governador espanyol, Pedro Diego de Zúñiga y de la Cueva, marquès de Flores Dávila, va rendir la ciutat, que va caure per gana i pel gran nombre de baixes el 9 de setembre de 1642. La ciutat fou ocupada per tropes franceses recolzades pels catalans revoltats i constituïts en Estat independent.
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

La Tet féu d'obstacle natural a favor de l'exèrcit ocupant espanyol, que disposava de cent canons i 20.000 fusells, ja que la ciutat era la primera gran ciutat catalana en la frontera de França. Per això es decidí de rendir la ciutat per la fam i no per la força bèl·lica.
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

Les portes de la ciutat: la Porta principal de Nostra Senyora al Castellet (B), la Porta de Sant Martí (C), La Porta de la Ciutadella (D), la Porta d'Elna (E), la Porta de Canet (F).
 S'observa perfectament el recinte del Palau, com una ciutadella dins de la ciutadella dins de la ciutat. A la dreta (V), els molins d'aigua fortificats.
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

«Dans la citadelle il y a deux grands puis et deux bones cisternes, l'une au meillieu du donjon». A l'altre costat del vell pont de pedra de la ciutat (Q), el fort de Sant Llàtzer.
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

La línia de setge occidental, segons el mapa invertit.
Atès que a l'inici de la guerra els habitants de la ciutat es negaren a allotjar les tropes espanyoles, «el governador de la ciutadella, marquès de la Rena féu bombardejar la vila, que els soldats saquejaren (foren incendiades o destruïdes 580 cases). L’any següent, i quan la major part del Principat estava sota la sobirania francesa, Perpinyà restava controlada per les tropes castellanes del marquès Flores de Ávila. Richelieu envià un important exèrcit al Rosselló, dirigit pel lloctinent de Lluís XIII el mariscal de Brezé. El 1642 restà formalitzat el setge de Perpinyà (el mateix Lluís XIII i el seu estat major anaren a inspeccionar els treballs) i hom decidí de reduir la població i guarnició per la fam; les relacions entre la població, pro francesa, i les tropes castellanes, empitjoraven la situació. La plaça capitulà al setembre. Però els francesos, acollits amb entusiasme, aviat es guanyaren l’animadversió pel menyspreu a les constitucions del país i per les exaccions econòmiques. El 1659 el tractat dels Pirineus donava definitivament el Rosselló a França» (enciclopèdia.cat).
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

La línia sud del setge, segons el mapa invertit. S'hi observen els regiments d'infanteria amb les llargues piques, els batallons de cavalleria, sempre amb un oficial a cavall destacat, i les posicions de l'artilleria. 
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

Els campaments amb les tendes dels soldats, alguns en forma de creu i els soldadets fent-hi guàrdia a l'entrada.
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

El quarter d'artilleria, a tocar de l'església de N.D. de Mallol, als afores de la ciutat.
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

El quarter reial (W) de l'exèrcit assetjant, amb els edificis que ocupà el rei, la guàrdia reial (2) i suïssa (3) que l'envoltaven per una banda i l'altra, i el campament dels mosqueters (8) al costat, a tocar d'una esglesiola del lloc, no gaire lluny dels campaments dels Gendarmes (6) i la cavalleria lleugera (7).
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

Detall del quarter general reial, que sembla que ocupava les dependències d'una gran masia dels afores de la població. El campament reial se situà al nord de la ciutat, en venint de França, i en el detall s'hi observa ben bé la disposició de les tendes i les guàrdies. Un petit rierol adjacent era indispensable.
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

Detall de les tropes i dels transports de la línia de subministrament gavatxa.
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

Els destacaments al voltant de Vernet (X).
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

Els destacaments al voltant de la vila de Bon Pas, actualment dita Bompàs. El nom primitiu n'era Malpàs i protegia el pont sobre la Tet. Fou centre de la comanda de Bompàs, de l’orde de Sant Joan, amb comanadors propis entre el 1521 i el 1656, i s’uní després a la comanda de Cotlliure. Dins el terme hi ha les ruïnes de l’antic castell de Malpàs i l’antiga església i masia de Sant Salvador de Canomals.
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

Les torres medievals al voltant del llogaret de Rià, ocupades pels assetjants. La Torre de Rosselló (l'antiga Ruscino), al costat de la Tet, apareix esmentada des dels temps de de la marxa d'Anníbal cap a Roma. Actualment correspon al poble de Castell-rosselló. L'antic topònim, Ruscino, va donar nom a tot el comtat del Rosselló, que significa roig, per la vermellor del sòl de la plana catalana del nord.
1642. Perpinyà. Setge de la Guerra dels Segadors,
«Obsidium Perpignani. Belagerung Perpignan» (Gallica).

Detall d'una escaramussa de cavalleria.