Seguidors

20151130

[1228] L'Albufera de Cavanilles

1795. L'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de la Reial Sèquia d'Alzira, des de son naixement al Xúquer, amunt d'Antella fins al desguàs a l'Albufera. El mapa és orientat d'oest a est, de manera que el nord resta a la dreta de l'observador. El mapa de Cavanilles és d'una gran precisió, que podríem anomenar il·lustrada. Destaquen en el recorregut del canal, el Canó d'Algemesí (4) o pas soterrat sota la Rambla o riu Magre (dit Juanes en el plànol), el primer tram final de la sèquia per la partida o Racó d'Asensi (6), i la continuació empresa pel Duc d'Híjar al segle XVIII (5).

1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
«No sé como hay hombres que se obstinen en sostener el cultivo del arroz, siendo tan perniciosa a la salud pública. Por lo regular, los más zelosos son los que se ponen al abrigo del contagio, saliendo a vivir fuera de los pueblos en los meses peligrosos, que son los de Junio, Julio, Agosto y Setiembre».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
La diatriba contra l'arròs és perseverant, documentada, taxativa: «Nunca permita el Gobierno, ni quiera Dios que se introduzca de nuevo un enemigo tan temible de la salud y de la Humanidad», referint-se a la prohibició existent a la ribera del Túria, impulsada aleshores per Julià Trezzi. Afegeix l'autor: «Voy a demostrar que su cultivo perjudica al interés general del Reyno... El mayor enemigo de esta economía es el arroz: siempre sediento, admite y malgasta caudales preciosos, que distribuidos de otro modo multiplicarian los productos».
1795. L'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Plànol general i detall de l'Albufera valenciana. S'hi observa la faixa arenosa de dunes de la devesa fins al Palmar, avui ple tothora d'una rècula de turistes àvids de paelles d'arròs. Entre el Túria i València i fins a al Xúquer i Sueca i Cullera, destaca la gran teranyina, xarxa o nus de canals i sèquies (i encara hi manquen els braçals i ramals menors per aconduir l'aigua fins als arrossars).
1795. L'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Els càlculs de l'il·lustrat savi sobre la despesa d'aigua que provocaven els arrossars i que, destinats a d'altres conreus, n'augmentarien la producció: «Si estas reflexiones produxesen el efecto que deseo en los cultivadores del arroz, o si el Gobierno [espanyol] a vista de ellas tomase la providencia de desterrar esta planta de los pueblos indicados, lograría el Reyno un grande aumento en riqueza y población»
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa.  
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de Silla, i del tram final de la Sèquia Reial (5) i de la de Picassent i Torre Espioca (8).
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció de Silla, comanda de l'Orde de Montesa. Hi havia parers divergents entre llauradors i pescadors: «a estos conviene conservar en el lago las aguas y los peces, con cuya pesca viven; aquellos quisieran secarlo hasta el fondo». S'explica com el nostre Conqueridor deixà planificat tot el recorregut de la Sèquia, però que l'obra només s'acomplí fins a Algemesí. «En estos últimos años, vencidas las dificultades que presentaba el terreno, se continuó el canal, unas veces subterráneo, otras descubierto hasta los parages convenientes, para que por diversos ramales pudiesen el agua llegar a Almusafes, Sollana, Silla y otros pueblos».
1795. L'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de l'horta (9) entre Sueca i Cullera, i de la desembocadura del Xúquer,, a l'extrem sud de l'Albufera. S'aprecia l'estreta obertura de comunicació entre el llac i el mar a l'extrem de la devesa.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció d'Almusafes, de 250 veïns en aquelles acaballes del XVIII. «La porción más preciosa del término es la llamada dels Plans... Plantada perfectamente de moreras y en partes de olivos, sostiene en sus áreas trigos, maices y hortalizas con tanta lozanía y fruto como en la mejor huerta de la capital». La vista de l'horta era d'una bellesa tan gran, que l'il·lustrat home de ciència s'esplaia i tot: «Desde la torre o campanario de Almusafes se goza una hermosa vista por la multitud de árboles, huertas, aguas y lugares de aquella llanura». 
1795. L'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de l'entrada a la Devesa de l'Albufera, al sud de la capital valenciana, llavors encara emmurallada i allunyada del mar, amb el riu Túria per la seua llera natural i secular.
1795. La Devesa de l'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció de la Devesa, «abandonada como está al estado natural es mucha la maleza que allí crece. Los pinos forman masas considerables sin elevarse mucho». S'hi comenta la riquesa de fauna aquàtica, i com els caçadors des de les barques disparaven a les grans volades que s'enlairaven, «que llegan a cubrir el sol como una espesa nube... caen las piezas y flotan sobre el agua, de donde las recogen los que creyeron haber acertado el tiro».

Se'n torna el científic narrador de l'obra a la descripció de les poblacions, i retorna a Benifaió, a on li criden l'atenció les restes d'un antic canal de reg, «que se cree obra de los Moriscos,,, y se ignora qué aguas entraban y a donde se dirigían».
1795. La Devesa de l'Albufera, el País Valencià. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de la Devesa.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Descripció d'Alginet, amb els problemes derivats de la gestió d'un cabal d'aigua insuficient, que calia compartir amb altres veïns. La solució de Cabanilles, construir «una casita sobre el partidor de las aguas, cuya puerta quedase entregada a un hombre íntegro, encargado de poner y quitar las tablas a su tiempo». Innocent d'ell!

Es parla de les hortes del riu Juanes, la Rambla d'Algemesí, i de la qualitat de la terra. Escriu Cavanilles, referint una dita popular valenciana, que no té altre remei que redactar en la llengua de la terra: Terra roja? Quan te faça goig, ven-la, segons que deien els d'Alberic.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Cavanilles fa un intent d'explicació de les margues rogenques del sòl. Continua després amb la descripció de Sollana, el terme de la qual població «es sin disputa el más hondo del reyno», un poble perillós per causa de les febres derivades de l'aigua entollada, i on a cops amb la pujada de nivell s'hi acaba «formando desde él hasta el mar un lago navegable».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall de Sollana i altres pobles a ponent de l'Albufera.

1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
A Sollana, «los propietarios parten allí sus campos en dos porciones, cultivando una en el año en que la otra descansa». i s'hi van «fabricando hermosas casas de campo en el camino de Silla, contiguas a las heredades de arroces, que eran antes juncales y eriales».

De Sueca s'escriu que «las calles son por lo regular anchas, pero intransitables en invierno o en tiempo de lluvias; los caminos para llegar... quedan tambien inútiles... por ser de marga arcillosa».
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Interessant nota sobre la propietat de la terra a Sueca, a on «siendo los campos propiedad de los que viven en Valencia y varios pueblos, nunca los vecinos tienen bastante para vivir con decencia, quedando ademas de esto buena parte del año en un ocio que favorece poco a las buenas costumbres».

«Desde que se sale de Sueca se ve el monte de Cullera, en cuya raiz occidental y a la orilla del Xucar está la población casi de igual vecindario que Sueca... El monte llega casi a la orilla del rio, y desde allí no por grados sino de repente se levanta a una grande altura, tuerce al oriente, y desaparece en las aguas para salir de nuevo después de algun trecho y formar un islote...»

1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Detall del naixement i primera part del curs de la Sèquia Reial d'Alzira.
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
«No hay árbol alguno en todo el monte, pero sí arbustos y yerbas... No lejos de Cullera se ve entrar el Xucar, que viene haciendo curvas desde Alcira, corriendo unas veces por llanuras sin árboles, y otras oculto por entre las freqüentes massas de moreras, cuyo verder amarillento constrasta con el obscuro de los algarrobos que alternan con olivos...»
1795. Les terres de la Ribera Alta i Baixa. 
«Observaciones sobre la historia natural, geografia, agricultura, población y frutos del Reyno de Valencia»Antoni Josep Cavanilles, (BHE).
Al selge XVIII, Cullera més que triplicà sa població.