Seguidors

20160201

[1301] El terratrèmol de 1829

1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Tota l'horta des d'Elx fins a Guardamar i Torrevella, amb les greus destrosses de la tremolor de terra, amb cases, campanars i torres derruïdes, i fins algunes víctimes. Gravat molt ben acolorit modernament d'un anònim original en blanc i negre del segle XIX.

Cap al vespre d'aquell dia fatídic, un terratrèmol de 6,6 a l'escala Richter sacsà l'horta meridional del País Valencià, i trobà la majoria de veïns a casa, car era dissabte. El poble que patí la major destrucció fou Almoradí, però no quedaren enrere Torrevella, Guardamar i Oriola. Es calcula que caigueren cap a 3.000 cases, i altres 3.000 quedaren molt tocades. Segons els campanars afectats, en la manera de fer balanç d'aquell segle, se'n comptaren 47, més 4 ponts i 86 molins d'oli i 10 de farina, amb 386 morts i 375 ferits, dels quals gairebé la meitat dels uns i dels altres a Almoradí. 
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Les destrosses a la ciutat d'Elx, identificada amb el palmerar ben visible. Hi hagué diverses rèpliques i els habitants tenien por de tornar a les cases. S'esquerdà la cúpula de Santa Maria, i també l'edifici de l'ajuntament. Les sessions del consistori es traslladaren de lloguer a casa de Joan Roca, a la plaça de la Mercè. Els presos de la presó de l'antic Palau d'Altamira hagueren d'ésser reallotjats.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

La popular torre de la Calendura, a la primitiva muralla, que tenia des de 1759 un rellotge amb dos ninots autòmats de fusta policromada (l'un, el gran, dit Miquel o Calendura, i Vicent o Calendureta el petit; l'un tocava les hores, l'altre els quarts), deixà de tocar les hores. La torre d'origen islàmic de la Calaforra va quedar escapçada, i les esglésies de la ciutat, grans desperfectes. Durant el segle XIX, van comptar-s'hi més d'una dotzena de terratrèmols de diversa intensitat.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Els desperfectes arribaren a la mateixa línia de la costa.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

La total destrucció d'Almoradí, res no hi quedà dempeus. La carta del bisbe Fèlix Herrero al rei Ferran VII, ja que el regne espanyol era -és encara- el dominador de la terra, resulta del tot explícita de la precarietat de la situació:«El 21 del corriente, sábado al anochecer sucedió el espantoso terremoto, del que ya tendrá noticia V. M. A las once de aquella misma noche principié a recibir avisos de los curas, y continuaron todo el día siguiente domingo, sobre las desgracias y ruinas de sus respectivas parroquias y pueblos. Los de Almoradí, Benejúzar, Rafal, Formentera, Torrevieja y Torre la Mata, han sido totalmente asolados, sin que quede en ellos una sola casa habitable... Diez iglesias parroquiales enteramente destruidas y otras tantas ruinosas é inservibles... Han perdido la vida más de 1.000 personas, é igual ó mayor número son las estropeadas y heridas de gravedad.

El lunes 23, acompañado de dos eclesiásticos mis familiares, me puse en camino y me dirigí primero a Almoradí. Allí vi una montaña de escombros formadas de sus 300 casas, hermosa parroquia y convento. Vi algunos centenares de desgraciados regando aquellos mismos escombros con sus mujeres, parientes y amigos. Ya habían hallado 165 y dádoles sepultura y conceptuaban faltar otros tantos: todos me referían sus desgracias, y un anciano pudo decirme entre sollozos: "Señor obispo, ocho hijos tengo sepultados entre esas ruinas".

Pregunté si había y donde estaban los heridos: muchos hay me dijeron; pero no sabemos cuántos, ni en donde está la mayor parte. No hay cirujano, ni botica, ni aún tampoco con que curar los heridos; los hice buscar y llevarlos a determinado sitio, y pudieron reunirse hasta 31, fracturadas las piernas y brazos, y algunos en peor estado... al medio día vi caminar hacia esta ciudad los heridos, unos en carros y otros en hombros de 120 hombres que eran necesarios por la distancia de dos leguas largas que habían de caminar, y a todos pagué su jornal.

Dejé muy encargado remitiesen los demás que hubiese con igual cuidado y á mi costa, y también una nómina de todos los niños huérfanos por efecto de esta catástrofe: advertí asimismo no faltase lo preciso a los necesitados, acudieron á mí por todo. Así los consolé del modo que pude» (http://www.diarioinformacion.com).
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Benejússer, a l'altra banda del riu Segura, fou una altra de les poblacions arrasades. Va haver de ser reconstruït totalment en una altra zona.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Unes dos mil cases quedaren arrasades pel sisme a Oriola. El gravat mostra l'evacuació de damnificats.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

A Oriola, sis víctimes mortals, i greus desperfectes en cases i esglésies.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

El poble de Guardamar, a la desembocadura del Segura, fou també enrunat pel sisme. Llavors el poble era situat a redós del castell, i hagué de ser reedificat en una zona més baixa, amb carrers que ara veiem rectilinis en el centre històric i edificis de faisó poc antiga.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Torrevella també patí en gran mesura els efectes de les tremolors. L'escriptor Estanislau de Kotska Vayo (1804-1864) aprofità la malaurada avinentesa per publicar (en espanyol) aquell mateix any una novel·la sentimental ambientada entre la desgràcia del terratrèmol, Los terremotos de Orihuela o Henrique y Florentina: historia trágica. Els protagonistes, dos joves amants, Enrique i Florentina, es retroben a la fi entre les runes: «El desventurado Henrique, ahogado de pena y desconsuelo, prodigaba mil caricias á Florentina. Ella entreabrió sus apagados ojos, miró por última vez á su amante, hizo esfuerzos para cruzar su brazo en derredor de sus hombros, quiso pronunciar su nombre, y á la primera sílaba expiró… Un sacudimiento espantoso levanta la tierra, y abriendo un abismo por aquella parte, se traga á los amantes: Y abrazados, y sus almas confundidas, desaparecen á un mismo tiempo… ¡Ya no existís, desafortunados jóvenes!…»
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

La veïna capital murciana també sentí la sacsejada, amb alguns petits desperfectes. El gravat mostra el Segura que, provinent de Múrcia, tomba cap a la plana al·luvial del sud del País Valencià.
1829. Gravat del Baix Segura, País Valencià.
Desperfectes del terratrèmol de 21 de març, anònim.

Gregorio Canales, El nuevo urbanismo del Bajo Segura a consecuencia del terremoto de 1829 (Cervantes virtual). Mapa amb les poblacions més afectades (1) amb total destrucció, (2) amb greus desperfectes.