 |
| 1742. Plànol de Lleida al Set-cents (CCBAE). La llengua de serp o pujada al castell des del carrer Cavallers al centre del dibuix. L'antic barri universitari, arrasat per les tropes espanyoles després del 1707, ja ha desaparegut del mapa. Al seu lloc, un descampat, fins al començament de la baixada del carrer Cavallers (cap dalt, al mapa) al Pla dels Gramàtics. En línia recta, horitzontal, el carrer Tallada. A la part inferior, encara s'hi veu l'antiga muralla medieval, amb la Porta de Boters, que no serà demolida fins al 1860. |
 |
| 1742. Plànol de Lleida al Set-cents. La fortificació de la Seu Vella després del 1707. L'anti pont llevadís (A) d'accés al recinte superior del castell lleidatà, l'antiga catedral ocupada pels soldats espanyols. Al recinte murallat exterior, cap a la part de dalt, als peus del baluard de la Llengua de Serp (E), la Porta del Lleó, construïda per les tropes borbòniques ocupants, tal com explica encara avui el gran escut que Felip V hi féu esculpir rematat per un lleó. |
 |
| 1742. Plànol de Lleida al Set-cents. La muralla (F) que pujava de Boters i tancava per Sant Martí, que tenia nombroses torres de fortificació. |
 |
| 1742. Plànol de Lleida al Set-cents. Detall del baluard de la Llengua de Serp, amb el descampat que pujava de la porta exterior del Lleó fins al pont llevadís. Tots els edificis i petits palaus que omplien el burg universitari havies estat enrunats per tal d'aprofitar els carreus per a les noves fortificacions. Gràcies al primer Borbó, doncs, Lleida va veure desaparèixer bona part de la seua fesomia medieval i no disposa del pintoresc barri medieval residencial com sí que veiem p.ex. a Girona. |
 |
| 1742. Plànol de Lleida al Set-cents. Detall de l'església romànica de Sant Martí (I), convertida en quarter militar, igual que la Seu Vella, per la soldadesca espanyola ocupant. Més amunt, la Panera (H) o «Granero del Cabildo», o sigui, de l'influent i aleshores acastellanat Capítol catedralici de la Catedral. |
 |
| 1742. Plànol de Lleida al Set-cents. Detall de la punta de dalt del Carrer Cavallers, on començava el descampat del Pla dels Gramàtics. Allà, en antics edificis, hi hagué els quarters militars espanyols (G) dits de la Universitat, que encara es podien veure en alguna de les primeres fotos de la ciutat, aprox al lloc que s'aixecaria cap als anys 192o el Mercat del Pla. |
 |
| 1742. Plànol de Lleida al Set-cents. Detall de l'antic convent dels Dominics, dit del Roser, amb l'església (en groc) i el claustre ben visible. El 12 d'octubre de 1707, el convent fou incendiat per les tropes francoespanyoles borbòniques, amb 700 persones a dins refugiades. La més gran carnisseria mai portada a terme a la ciutat (juntament amb el gairebé diaris afusellaments dels primers anys de la postguerra, en època de l'alcalde Areny. Per què ha de costar tant traure el seu nom de la guia de carrers de la ciutat?). Després de l'exclaustració del 1835, l'edifici fóra aprofitat com a seu del primer institut de secundària. Entre els anys 1970-80 fou la seu del recuperat Estudi General de Lleida, llavors dependent de la UB, on un servidor i tota la resta de la quadrilla vàrem fer la nostra llicenciatura en filologia. Encara hi recordem els exàmens a l'antiga capella amb el Dr. Murgades, o les classes de Llatí, amb el Sr. Cerezo. L'església era tota plena de cadires de pala. Sota el creuer hi havia la taula del professor. L'edifici estava partit, i a l'altra part hi havia la incipient biblioteca universitària. |
 |
| 1742. Plànol de Lleida al Set-cents. La part de la ciutat que anava de la porta de Boters (F), damunt de la llegenda, fins al convent dels dominics, el Roser (P). Al centre, dos grans siluetes retallades de projectes de nova catedral, ben a tocar de l'església de Sant Llorenç (L) i del nou palau episcopal (M), del qual se n'intueixen els horts i jardins del seu darrere. Hom s'adona que no hi havia miraments a l'hora de planificar sobre antics carrers i cases. Finalment, però, la Catedral Nova es farà un pèl més avall, a prop de la muralla del riu davant per davant de l'antic Hospital de Santa Maria. Es començarà al 1761 i serà aixecada amb només vint anys: tal era la potència econòmica dels canonges lleidatans. |
 |
| 1742. Plànol de Lleida al Set-cents. La part de la ciutat setcentista que anava de Sant Llorenç fins al Roser. Una mica més avall de Sant Llorenç, el convent dels Carmelites Descalços (N) i el de Santa Clara (O). A l'esquerra, a mig aire de la pujada del carrer Cavallers, just a la redola, l'església de Sant Andreu (Q, pintada de groc). Ací hi havia la Porta de Sant Andreu, d'accés al burg universitari, i a sota hi hagué la Cuirassa o antic call jueu medieval. L'església medieval fou destruïda pel setge francoespanyol i fou reconstruïda en estil barroc pel bisbe Galindo, que la reconsagrà al 1754. |
 |
| 1742. Plànol de Lleida al Set-cents. La llarga muralla ben fortificada de torres defensives de Boters (F), amb la Porta ben protegida per dues grans torres. Els horts del senyor Bisbe (K), enveja de mitja ciutat. En tombar-se la muralla al segle XIX, s'hi obriria un ampli passeig dit Rambla d'Aragó. |
 |
| 1742. Plànol de Lleida al Set-cents. Detall de la Porta de Boters, aprox al cap de l'actual Rambla d'Aragó. Una mica més amunt (aprox al carrer de Balmes direcció plaça Ricard Vinyes) hi hagué una font, que rebia l'aigua d'una sequieta que entrava per la muralla, seguia pel costat de dins fins a la Porta de Boters i allà tornava a sortir per enfilar rambla avall. |
