 |
| Anys 1920-1930. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Manuel Solé (Bossòst) per a la casa comercial dita Quincalleria Vda. Federico Viadera e Hijos. Vista de la carretera al pas pel Raval del Roser, amb els salins a peu de riu. |
 |
1845. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
Emplaçada a 27 hores de carro de Lleida i a 3 de Sort, «tienen 90 casas de mediana construcción, la del ayuntamiento y cárcel, siendo el edificio más notable entre todas ellas el almacén y administración donde se conserva la sal que se fabrica en esta población en crecida cantidad».
L'escola municipal atenia 60 nens amb més de 3.000 rals de dotació. Sembla, doncs, que aquí el mestre d'escola no passava gana. L'església de l'antic monestir feia de parròquia i, per tant, els gerriencs havien de travessar el gran pont romànic de pedra i baixar marge esquerra avall per on calia travessar un pont de fusta per damunt del barranc de l'Enseu. Hi havia un «paseo arbolado», probablement a l'entrada de la vila pujant de la Pobla, i «a tiro de fusil de la puerta que llaman de la Villa, la fuente de agua que sirve para elaborar la sal, la cual sale de la falda de un monte: se abastece con ella todo el partido y se introduce en gran cantidad al vecino reino de Francia». |
 |
1845. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
Pertanyien a la vila, els llogarets del Comte i Cuberes, i també l'Ermita de Nta. Sra. d'Esplà, santuari «que aunque enclavado en otro término es propiedad de ésta». L'autor dóna testimoni que la muntanya de Pentina era tota pelada, sense arbrat i que el camí «principal que conduce desde el interior de la provincia al Valle de Arán y Francia, está en bastante mal estado».
Atenció als horaris del carruatge del correu: dos dies a la setmana arribant a les 11 de la nit i sortint a les 3 de la matinada! De la producció agrícola en destaca la baixada vitivinícola, «por haber matado el viñedo en su mayor parte los rigurosos frios que hicieron durante los inviernos de 1829 y 1830». Tenia la població 86 veïns, amb un total de 529 habitants, a mitjana de 6 persones per casa, doncs. Actualment (2010), n'hi viuen ben just 400. |
 |
| Anys 1920-1930. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Manuel Solé (Bossòst) per a la casa comercial dita Quincalleria Vda. Federico Viadera e Hijos. Vista panoràmica des de riu avall per la marge esquerra. L'areny central de la Noguera sembla tot cultivat, sense cap arbre. Els salins a primer terme, sota el gran mur que servava el desnivell entre el poble i el riu de cap a cap. Un altre mur de pedra a tocar dels salins al riu prevenia d'inundacions les eres i salvar-ne la producció de sal, sempre que les rubinades grosses no arribessin fins a la tardor. Al fons, l'estret d'Arboló. |
 |
| Anys 1920-1930. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Manuel Solé (Bossòst) per a la casa comercial dita Quincalleria Vda. Federico Viadera e Hijos. La panoràmica des del nord, des de l'altra banda de la Noguera. S'hi veu el mur que protegia els salins en aquesta part de la vila i l'entrada baixant de Sort pel Raval del Roser fins a l'antiga porta de la vila. |
 |
| Anys 1920-1930. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Manuel Solé (Bossòst) per a la casa comercial dita Quincalleria Vda. Federico Viadera e Hijos. El llogaret de Comte, en direcció a Sort. |
 |
| Anys 1920-1930. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Manuel Solé (Bossòst) per a la casa comercial dita Quincalleria Vda. Federico Viadera e Hijos. La imperdible vista de l'església de l'antic cenobi benedictí, amb els horts en primer terme. |
 |
| Anys 1920-1930. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Manuel Solé (Bossòst) per a la casa comercial dita Quincalleria Vda. Federico Viadera e Hijos. El barranc d'Enseu, de feia pocs anys empedrat i canalitzat. Una palanca de fusta permetia el pas des del pont de pedra fins al monestir. |
 |
| Anys 1920-1930. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Manuel Solé (Bossòst) per a la casa comercial dita Quincalleria Vda. Federico Viadera e Hijos. L'entrada al barranc de l'Infern, en el desguàs a la Noguera a l'entrada dels Collegats, vist des del camí l'altra banda del riu, actualment visible des de la carretera vella |
 |
| Anys 1920-1930. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto: Manuel Solé (Bossòst) per a la casa comercial dita Quincalleria Vda. Federico Viadera e Hijos. L'antic camí dins l'Estret de Collegats, amb la característica barana de gran mollons de pedra, per evitar les esllavissades dels carros al riu, sobretot quan el ferm era tot enfangat. S'hi veuen els pals de les conduccions elèctriques que pujaven la llum del Jussà fins al Sobirà. |
 |
| Anys 1920-1930. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Foto per a la casa comercial dita Quincalleria Vda. Federico Viadera e Hijos. Panoràmica dels salins, tots ben protegits per murs de pedra i a redós dels masets per a la recol·lecta de la producció. Al fons, l'entrada a la vila pujant de la Pobla. |
 |
| Anys 1920-1930. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). La data de circulació és del 1940, recent acabada la guerra i amb la vila, i tot el país, i la majoria dels Països Catalans, sota la dominació dictatorial de la barbàrie franquista (espanyola, sense oblidar-nos de la col·laboració local). La postal, doncs, és d'edició anterior a la contesa. Hi veiem l'entrada a Gerri baixant de Sort, just al Raval del Roser. A l'esquerra, la Noguera i el pont romànic. |
 |
| Anys 1920-1930. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). L'entrada a la vila pujant de la Pobla de Segur, on hi hagué un passeig ben arbrat. Uns quants carros aparcats al lateral, perquè no hi devien caber en els estrets i costeruts carrers. La gran singularitat de la imatge és que fou presa des de dins d'un Rolls-Royce, crec. |
 |
| Anys 1920-1930. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Les dos postals mostren el mateix vehicle, al pas per l'Estrat de Collegats, carregat d'homes. La redacció en català suggereix una datació d'època republicana. Podem observar-hi perfectament el camí de terra del congost, els grans mollons rectangulars que hi feien de tanca, els pals de la conducció elèctrica, i l'Argenteria regalimant d'aigua cristal·lina. Per fer alguna hipòtesi, potser un grup de treballadors de les salines que pujaven de la Pobla de Segur que tornaven a casa després d'un estiu de feina a Gerri. |
 |
| 1934. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). «La Vanguardia». Dos imatges de la visita del President Companys al Pallars, l'una des del balcó de casa de la vila de Sort, i l'altra de l'arribada del seguici presidencial a Gerri. |
 |
| 1937. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Dos mostres de l'emissió de bitllets moneda durant la guerra. Sense dibuixos ni filigranes, d'edició molt austera. |
 |
| 1937. Gerri de la Sal (el Pallars Sobirà). Mata-segells de 1937, sobre estampes postals republicanes i adreça cap a Nova York! Potser a un antic amic de l'època de construcció dels pantans de la Canadenca al país. |
