Seguidors

20170128

[1627] El fort de Sant Felip, Maó

1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Menorca pertanyia a la corona britànica des de la Pau d'Utrecht. La puixança cultural i econòmica de l'illa durant aquest període foren destacades, pel fet d'exercir de port de proveïment de la flota britànica a la Mediterrània. Precisament és aquest tràfec comercial el tema principal que s'ha volgut destacar en el gravat, mentre que la vista del castell és més colateral.
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).

Es tracta d'un gravat acolorit destinat a ésser visionat per mitjà d'aparell òptic, com ara un zograscop, molt de moda entre les classes benestants del segle XVIII. Per això, la línia superior del títol apareix invertida. A partir del joc de miralls de la vista òptica, l'usuari ja ho llegia de manera correcta. Aquests tipus d'aparells, tancats en grans caixes de fusta, es feren molt populars en les fires al llarg del segle XIX. El fet que no es tractés de gravats per a obres de divulgació de la geografia mundial, fets per experts del moment, sinó obres destinades a públic poc exigent, desconeixedor dels topants del món, fa possible que els gravats només siguin aproximats o verídics en l'aire i disposició general, però potser no en els detalls concrets.

Per tant, les vistes del gravat cal mirar-les del revés per obtindre'n la perspectiva real, amb el castell a la banda sud de la badia. 
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).
En primer terme, diversos figurants i objectes (bótes, fustes, barils de pólvora, canons) al moll i a les barques aporten sensació de moviment i tragí incessants. Els macips i bastaixos del port hi apareixen seminus.
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).
Destaca en especial la representació de la tasca d'un calafatador, amb la nau tombada sobre un embigat de fustes. El mestre treballa des d'una plataforma dins de l'aigua, amb la barqueta de materials a la vora. Damunt la fusta, probablement amb poc onatge, hi fa bullir l'olla amb la brea que es feia anar per tapar les esquerdes i segellar les juntes del buc, feia primordial en un calafat. 
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).
Vista d'una de les grans torres rodones del castell de Sant Felip, i de la porta principal d'entrada. El castell prengué el nom del seu impulsor, el rei hispànic Felip II, que assegurà la definitiva empenta per aixecar-lo i poder defensar la ciutat i l'illa dels repetits atacs de l'almirall otomà Barba-rossa, al 1535 i al 1558. Emplaçat a la banda sud de la boca del gran port natural de Maó, hi féu ses funcions defensives fins que fou enderrocat al 1783 per ordre del rei (espanyol) Carles III.
1770. Maó (Menorca).
«Premiere vue de l'Isle Minorque et d'une partie de la Ville et d'une partie du Fort St. Philippe»,
Balth. Frederic Leizelt (Gallica).
Darrere el fort, hi cresqué el barri popular de Sa Raval. La imatge mostra les barquetes dels pescadors, i alguns figurants sobre la platja, i fins i tot un altre amb canya de pescar. Diu la resumida ressenya de l'enciclopèdia.cat:

«Antic castell del municipi des Castell (Menorca), damunt la punta de Sant Carles, al S de la bocana del port de Maó, la qual protegia. La construcció fou ordenada per Carles I després del saqueig del 1535 i construït des del 1555 per l’arquitecte italià Giambattista Calvi, però no s’acabà fins el 1608. Ben aviat sorgí davant els glacis del castell sa Raval de Sant Felip (o de Sant Felipet), actualment lligada a la vida i a la guarnició militars. El 1756 restà molt afectat per l’acció de set setmanes de setge per part dels francesos, en apoderar-se de l’illa; el 1763 els anglesos el referen. El 1781 constava de 4 forts, 4 baluards, 4 revellins, envoltat tot plegat per uns enormes valls. El castell fou enderrocat per ordre del govern borbònic en dues etapes, el 1782 i en 1803-05, després de la segona i la tercera dominacions britàniques, error que obligà a la substitució d’aquesta fortalesa pel castell o fort de la Mola, acabat el 1852».