Seguidors

20170327

[1665] All i pebre albuferenc

Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
El 'petit mar' (de l'àrab البحيرة al-buhayra), al sud de l'Horta de la ciutat valenciana, entre la desembocadura del riu Túria i la muntanya de Cullera.
Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Les antigues postals recullen la manera de viure tradicional dels habitants de l'Albufera, amb els canals i les barques, les barraques de sostre de canya, i els arrossars. 
Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Entre els joncs, les barques s'amaguen per sorprendre la pesca o la caça.
1845. L'Albufera, l'Horta de València.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.

Descripció i emplaçament del lloc, que finalment «se ha hecho cultivable y apto para cosechar arroz». Dividida en vuit parts, que agafen el nom dels pobles amb els quals limiten, i que són, al N. les de València i Alfafar; a l'Oest, les de Massanassa, Catarroja Albal i Silla; i al S, les de Sollana i Sueca. 
Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Una composició de l'època, amb els enamorats sota la vela llatina, i l'imprescindible barquer, a l'estil dels gondolers venecians.
Anys 1960-1970. L'Albufera, l'Horta de València.
Una acolorida vista típica d'un dels ports. 
Anys 1950-1960. L'Albufera, l'Horta de València.
Una vida amb els peus sempre a la barca.
Anys 1960-1970. L'Albufera, l'Horta de València.
Detalls de les barques i del tio Canya, amb la gran i llargueruda perxa per impulsar-se, reflectit a la superfície de l'aigua.
Anys 1960-1970. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall d'una posta de sol reflectida sobre l'aigua. 
Anys 1960-1970. L'Albufera, l'Horta de València.
Una escena de caça entre els joncs. 
1845. L'Albufera, l'Horta de València.
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.

L'historiador romà Plini l'anomenà l'Estany Amè, se situava a una horeta i mitja de la ciutat de València, en el temps de la velocitat de carro.

«Anidan en la broza y cañaveral multitud de ánades de todas las especies... gansos, gallinas ciegas y especialmente fojas, ave de paso, de las cuales algunas crían en el lago, y cuyas bandadas al posarse en el agua la hacen negrear por 1/4 y a veces por 1/2 hora de extensión, y al levantarse en el aire escapotan el cielo y cubren la luz del sol».

El llac es divideix en tres parts, «llamadas por los pescadores Albufera al N y mayor que todas, Alcatí alS i la Plana el SE, comunicándose todas tres por un estrecho no lejos del Palmar, especie de península unida a la dehesa cuando bajan las aguas, pero que queda enteramente aislada cuando aquellas se aumentan».

Els llobarros i les anguiles eren la pesca més abundant. D'aquestes, les més bones, es pescaven «en grande abundancia en las noches oscuras, de viento de levante, o lluvia, saliendo aquellas de debajo de la arena con el hocico teñido en sangre; hay pecador que en una noche de estas pesca 50, 100 y aun más, las que conservan por mucho tiempo en el agua encerradas en los viveros», dins de grans panistres o paneres ovalades.

Per Sant Martí i Santa Caterina, l'entrada era franca per caçar i pescar, «para cuyas operaciones se ven puestos en movimiento de 500 a 600 barcos o barquichuelos, reuniéndose dentro del lago y a sus inmediaciones de 10 a 12.000 personas». La riquesa de les aigües ja fou explotada en temps de la conquesta, amb cessions de l'explotació a mercedaris i templers de part de Jaume I. 
Anys 1920-1930. L'Albufera, l'Horta de València.
«Siémbrase el arroz, y también se planta, siendo precisa esta operación en los hondos e inmediaciones del lago, donde crece con más lozania [ufanor] y suele producir más, pero se agosta [s'asseca] con más facilidad que en los sitios más elevados». La varietat més productives eren dites arròs d'arista i el 'más hermoso'. La interminable feina dels llauraors, que «abriendo zanjas y transportando la tierra con barquichuelos, han ido terraplenando y nivelando el terreno, con lo que consiguen renovar las aguas, y han hecho más saludable la mansión de Valencia y pueblos comarcanos».
1906. L'Albufera, l'Horta de València.
Postal amb tots els ingredients de l'Albufera a disposició del retratista. 
Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Els llogarencs de l'Albufera, amb les dones amb llargues faldilles, els barquers que porten senyorets de ciutat a caçar, els arrossars, les barraques de dins l'aigua que feien de vivers d'anguiles, i les de terra ferma, per viure-hi, amb parets de tova o tàpia i la teulada de palla o pallús. 
Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Els aneguets revolten tota la barca, des d'on es disparava per a la caça. El barquer, amb una típica brusa de l'època. 
Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Els senyorets, ben embarretats, amb l'escopeta a la mà, preparats per a la caça dels ànecs.
Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Les barques, estretes i punxegudes, per millor lliscar sobre l'aigua, i els barquers i llauraors, sempre amb la faixa ben fargada.
Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Una esplèndida imatge del canal del port de Catarroja a l'Albufera.
Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
L'Albufera al poblet del Perelló, amb l'esglesiola al darrere. Avui, ple de restaurants on fer-hi una bona paella, no sé si autèntica. Al seu temps, lloc d'estiueig per als expedicionaris caçadors.
Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall de les barraques de fusta dins l'aigua que servien de vivers d'anguiles, per servir al plat el tradicional all i pebre. L'abundància de 'volàtils' resta confirmada a totes les imatges de l'època.
Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall d'una tradicional barraca albuferenca. L'editor de la postal, tot displicent, en digué choza (en l'espanyol imposat d'aquells temps, i d'ara?). Atenció a les altes fumeres de pedra, que eren tan altes per evitar que es botés foc a la teulada.
Anys 1900-1910. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall d'una barqueta amb vela llatina en un dels canals. 
Anys 1920-1930. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall de l'embarcador del Saler de fa cent anys.
Anys 1920-1930. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall d'un canal, amb les barques, els vivers, i els petits embarcadors de fusta.
Anys 1920-1930. L'Albufera, l'Horta de València.
Les barraques de fusta damunt l'aigua, que servien de viver, per guardar-hi vives les anguiles pescades. Un nen juga dins la barca, en primer terme.
Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
El barquer sobre l'aigua mansa, preparat per al retratista.
Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
L'esplanada de l'aigua albuferenca, i les característiques embarcacions.
Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Una composició artística sobre una barqueta, amb els figurants ben abillats amb l'antic vestit tradicional. De mudar, és clar.
Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Els canals i les barques. 
Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Un barquer amb tota la vela desplegada i amb la perxa de timó. 
Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Fins i tot les dones feien safareig des de les barques, en un dels canals del Perelló -crec.
Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Detall d'un llauraor amb la perxa ben agafada, i amb son reflex sobre la plàcida aigua, davant de l'arrossar.
Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Un pescador amb les xarxes carregades a la barca es dirigeix a la feina diària. O potser acaba de descarregar al viver les anguiles pescades durant la nit.
Anys 1940-1950. L'Albufera, l'Horta de València.
Una dona renta els plats a la voreta del canal, mentre passa la barca. Una escena d'autèntic sabor albuferenc... d'altres temps.