 |
| 1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
La gran portalada romànica tapiada i amb una finestra enreixada. A l'entrada, un petit jardinet i una xiqueta. L'oficial de la guarnició militar (espanyola) que ocupava l'estança tenia inclinacions per una casa adossada, i s'empescà d'agençar l'angle sota el voladís gòtic entre la Portalada dels Fillols i la dels Sescomes.
|
 |
| 1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs. «Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Situada al bell mig del lateral meridional de la nau, era fet servir per reis i prínceps per accedir a l'església, «després d'haver descavalcat enmig de fastuosa comitiva i amb gran cerimonial al peu de l'ampla graderia que hi donava accés, fins al qual siti baixaria a rebre'ls, i més tard a despedir-los, la corresponent comissió del Capítol eclesiàstic».
El text d'aquest article fou signat per Lluís Roca i Florejacs, doctor en medicina i cronista de la capital del Segrià, poeta i mantenidor dels Jocs Florals de la ciutat, i un dels grans prohoms de la Renaixença lleidatana. |
 |
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Detall del curiós jardinet que embellia, amb botes usades com a testos per a plantes i flors, la destrossa que la militarada (espanyola) havia fet a la catedral històrica de la ciutat després de conquerir-la per les armes (1707) i sotmetre la ciutat i el país al nou ordre jurídic i judicial castellà (1716).
|
 |
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Comenta l'autor diverses possibilitats etimològiques. La més acceptada és la que estableix que allà mateix, sota la primera volta de la nau de l'Evangeli o de les fonts, en recte a la porta, hi hagué la pica baptismal; per tant, els infants o fillols, hi entraven acompanyats dels padrins de bateig a rebre el primer sagrament.
|
 |
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Idèntica a la portalada romànica principal del temples, que dona accés del claustre a la nau, degué de fer-s'hi quan l'església veié ocupada sa façana principal pel claustre adossat. En construir-se ben bé igual en «la totalitat i la combinació dels múltiples adornos de les columnates i de cimbres [cintres]», quedava palesa la funció primordial de la nova porta lateral.
La portalada romànica, descrita atentament per l'autor, culminava, segons sa romàntica prosa històrica, amb «la gallardia d'una magnífica Verge amb lo Nin en lo braç esquerre, estàtua de marbre blanc, pintat i daurat en los ropatges [robes], que sota dosseret fou col·locada com coronament digníssim en lo centre d'aquella, i està avui custodiada en lo Museu de la Comissió Provincial de Monuments artístics i històrics». |
 |
| 1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida. Postal de la col·lecció Urriza, en què veiem la imatge de la Verge i el Nen que presidia la Portalada dels Fillols de l'antiga catedral lleidatana. |
 |
| 1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida. Detall de la imatge escultòrica en pedra de la Mare de Déu i en Nen Jesús de la Porta dels Fillols. |
 |
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
El conjunt de la portalada fou cobert d'un voladís d'arc apuntat, fet que aferma sa funció baptismal, car allà calia que la comitiva s'aturés abans de fer l'entrada al temple.
«De cara a sol ixent i en angle recte amb la descrita Portalada dels Fillols...» hi ha una altra «portaladeta de la capella designada amb lo nom de Cescomes, que era el de son fundador, lo savi i virtuós prelat que cenyí la mitra lleidatana en 1327... i en un sol any... la començà i la finí, amb tot de formar per si sola com una verdadera i independent esglesieta». |
 |
| 1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida. Postal de la col·lecció Urriza, amb la portalada romànica (1327) de la capella dels Sescomes, perpendicular a la Porta dels Fillols, dins del voladís que les protegia totes dos de la intempèrie. |
 |
| 1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida. Detall de la sòbria i austera portaladeta romànica, amb la bellesa de la senzillesa. |
 |
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Lloa de l'autor a l'historiador Pau Pifarré, que havia descrit amb anterioritat aquesta portalada amb una prosa afectada i arromanticada fins a l'infinit: «vés allí i confessa que poques voltes altra obra més interessant fa brollar en tos ulls les llàgrimes de l'entusiasme, ni enterní ton ànima aquell enterniment que ens omplena quan sentim una simfonia de Rossini, una pregària de Bellini, una barcarola de Sor o una romança de Herold... quan nos enfonsam en los espais on viu Schiller lo sant, quan lo darrer personatge de Walter Scott nos gela d'espant i de desesperació..., davant d'aquella naturalesa tan verdadera com completa, tan grandiosa com sublim, tan ideal com positiva, a on tot està previst, tot se sap...»
La portalada dels Fillols fou presa com a model per esculpir la portalada lateral de la nova església de Sant Joan lleidatana, per acord de la Junta d'edificació del nou temple. |
 |
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Gravat dinovesc de la portalada.
|
 |
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Descripció de la capella, d'absis pentagonal.
|
 |
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Sepulcres, osseres i detalls escultòrics a la Capella dels Sescomes.
|
 |
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Sarcòfag de la Capella dels Sescomes, amb l'escut familiar.
|
 |
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida, Lluís Roca i Florejacs.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
La Capella dels Sescomes, gòtica per dintre, però de portalada romànica: «deu deduir-se, doncs, que si l'arquitecte donà caràcter bizantí [romànic] a la portaladeta fou per millor harmonitzar aquell exterior amb la amb l'exornació del gran frontispici al qual s'adossava: mes a posta deixà expressat allí, amb lo quasi imperceptible agullament de les cimbres [cintres]... i en la forma del nínxol sobreposat, son propòsit que a dintre hi campegés lo goticisme».
|
 |
1880. La Porta dels Fillols, la Seu Vella, Lleida.
«Àlbum històrich, pintoresch y monumental de Lleida y sa provincia», de Josep Pleyan i de Porta, i Frederic Renyé (Arxiu UAB).
Làpida llatina del 1334, a la Capella dels Sescomes.
|
 |
| 1913. Mare de Déu amb el Nen, la Seu Vella, Lleida. La Porta dels Infants des de la dels Sescomes. |
