20170613

[1723] Una altra BCN de Guesdon

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
 Magnífica vista aèria de la nostra capital a mitjan del segle XIX i de tot el pla del Barcelonès. L'aconseguiment d'aquestes espectaculars vistes per a l'època (sense aparells voladors ni googles de cap mena) fou un dels encerts d'aquest arquitecte gavatxo. Se serví de les més modernes tecnologies del seu temps: el globus aerostàtic i la fotografia incipient.
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
La ciutat encara s'hi veu encorsetada pels vells murs medievals, i per damunt els teulats, sense blocs de pisos ni gratacels, només hi podien destacar campanars i esglésies, ben reconeixibles en el gravat. Just al límit de la segona muralla, la que feu aixecar el cerimoniós al segle XIV i que mai no s'acabà d'omplir de trama urbana, en aquells anys s'hi expandien les fàbriques que arribaven de la mà de la revolució industrial: les grans fumeres de les màquines de vapor n'assenyalen els emplaçaments perifèrics. També al mar, les veles començaven a ésser reemplaçades per la força mecànica dels motors, i al port hi observem la convivència dels vells vaixells de blanc velam i els nous vapors, molts dels quals per al trànsit transatlàntic cubà.
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Els grans monuments de la Barcelona gòtica destaquen per sobre de l'hortizó de la trama urbana. La línia de la primera muralla, convertida en Rambla arbrada, hi és ja ben clara i evident, però encara sense el monument a Colom a tocar de les Drassanes. 

L'oprobi de la ignominiosa Ciutadella borbònica espanyola exercia son domini militar colonial sobre la ciutat i el país. Als seus peus i fins al mar, un nou barri de pescadors hi fou dissenyat, amb rectilinis carrers a redós de l'església de Sant Miquel: la Barceloneta. Degué d'ésser per fer-se passar la mala consciència per la destrucció de bona part del barri de Ribera per poder aixecar el recinte militar espanyol a sobre mateix de la ciutat derrotada i sotmesa. 
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
El vell fanal del primer moll de port, refet al segle anterior, quedà ja superat pel nou moll ampliat que el comerç americà exigia i necessitava. Al 1904, fou reconvertit en la Torre del Rellotge. 
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall de la muralla de mar cinccentista, la façana marítima barcelonina durant ben bé quatre-cents anys, a punt de desaparèixer pel creixement urbà de la ciutat que ben aviat saltarà les velles muralles medievals. Darrera la primera línia de mar, la menuda basílica de la Mercè, i més enllà les imponents torres de la catedral de Santa Eulàlia, la de la ciutat, i la dels pescadors, Santa Maria del Mar. 
1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall de la Barceloneta, als peus de la Ciutadella, amb el passeig arbrat del davant, actualment dedicat a un altre Borbó (espanyol) sense corona. 

Per embellir el trep que causà a la trama urbana del barri de Ribera la demolició del miler de cases que s'hi feu per a la construcció del recinte de dominació militar espanyola, s'hi dibuixà un passeig ple de plataners i àlbers,  en forma d'angle, on la ciutat benestant i burgesa anà a passejar durant dècades, lluny de la brutor i ferums urbans, i a redós del recinte militaritzat, que els oferia la "seguretat" que son estatus social demandava. 

1853. Barcelona a vista d'ocell, d'Alfred Guesdon.
Detall del nou moll de càrrega i del característic amarratge en doble fila, i algunes més, dels velers dinovescos.