Seguidors

20170717

[1739] Quios, l'illa del Xiu

1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Vista de la ciutat cinccentista de l'illa de la Mar Egea davant la costa asiàstica turca. En els documents i cròniques medievals catalanes se l'anomenava com a l'illa del Xiu. Des del segle XIV fou administrada pels genovesos, els nostres acèrrims enemics a les mars mediterrànies. Al 1566, els otomans l'acabaven d'ocupar. Així doncs, en la data d'edició de l'atles, la ciutat ja havia capitulat. Hi residien uns dotze mil grecs i més de dos mil genovesos.

Darrerament famosa per haver estat una de les illes amb més recepció d'immigrants des de les costes turques, i on les ONGs hi van haver de fer grans campaments d'acollida.
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Vista de la fortalesa emmurallada i de la ciutat sorgida al llarg del port. Nombroses torres defensives la protegien per terra i per mar. 
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El port natural de l'illa oferia un resguard esplèndid a les naus dels mercaders que s'arribaven fins a les costes asiàtiques i d'allà connectaven amb el comerç de la ruta de la seda fins a Orient.
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
L'interior de l'illa és muntanyenc i a una quinzena de quilòmetres de la ciutat, hi ha el monestir medieval ortodox del segle XI de Nea Moni, reconegut modernament com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Potser això mateix és el que pretén recollir el gravat, amb l'església situada dalt del coll de muntanya.
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Tràfec incessant al port de la ciutat. Les torres defensives disposaven totes de pont llevadís.
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
El port natural era magnífic. Com sempre en els gravats d'aquesta col·lecció, hi apareixen un parell de figurants, vestits a la manera del país, probablement marxants. Es deia que la representació humana evitava que els otomans, per causa de sa religió musulmana que prohibia les representacions humanes, fessin ús d'aquests mapes i gravats per al seu profit militar. 
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
La ciutat emmurallada era situada en un istme natural, protegida de nombroses torres amb artilleria. El conjunt fortificat data del segle X i hi havia l'església gòtica de Sant Jordi, convertida en mesquita des de l'ocupació musulmana, i arrasada per un terratrèmol al 1888. 
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Llargues fileres de molins de vent aprofitaven l'energia eòlica marina. Tan moderns que semblen els molins eòlics actuals vora mar o dins del mar, i ja fa segles que existeixen!
1588.L'illa de Quios/Χίος, Grècia.
«Civitates Orbis Terrarum», Georg Braun (HUJI).
Detall del moll de fusta i d'una galera militar del segle XVI.
1327. Crònica de Ramon Muntaner, cap. 117.
S'hi exposa com l'almirall de la flota catalana Roger de Llúria recorregué tota la Mediterrània, inclosa l'illa de Xiu: «e puix, còrrec l'illa del Xiu, on se fa lo màstec...», amb anotació comercial i tot, que denota la fama de l'illa en els temps medievals. El màstec o màstic (grec, μαστίχα) és una pasta de resina mastegable, aromàtica, de color d'ivori, d'una planta endèmica que es cultiva a l'illa de Quios. Es pot consumir sense processar, encara que el seu preu elevat (venda al públic al voltant d'uns 180€/kg) fa que normalment s'utilitzi com a ingredient complementari a gelats, xiclets i altres dolços. Probablement, doncs, tants de molins eren dedicats a la fabricació de la pasta del màstic per a l'exportació.