20170901

[1763] La Tarragona de Bodenehr

1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
«Gabriel Bodenehr va néixer a Augsburg, segons uns biògrafs el 1664 i segons uns altres el 1673, i va morir també a Augsburg, segons uns el 1758 i segons altres el 1765. Fou un editor, cartògraf i gravador alemany.

«Fou conegut pels seus plànols i vistes de nombroses ciutats alemanyes, com la col·lecció de plànols i vistes de Passau (publicat el 1710, amb el títol de Grundriss der Stätte Passau, Innstatt und Ilzstatt, per Johann Stridbeck, el Jove). De totes maneres, el seu treball més conegut és l’Atlas Curieux, publicat per primera vegada el 1704.

«Formà part d’una nissaga de gravadors establerts a Augsburg, ja que el seu pare Johann Georg Bodenehr (1631-1704) fou gravador, així com els seus germans Moritz (1665-1749) i Georg Conrad (1673-1710), i el seu propi fill Gabriel II Bodenehr (1705-1792)» (gelonchviladegut).
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
«Tarragona ist eine shöne ertz-Bischaffliche Stade in Catalonien am Mittellandischen Meer gelangen, hat eine Hohe Schul An. 1572, vom Cardinal Caspar Cervantes gestifftet. Es giebet eien feien Handelalhier und siehet man viel alte Sachen, und ist der Tempel zu Kaisers Tiberis zeiten erbauet worden». 

Tarragona és una bonica ciutat arquebisbal a Catalunya a la vora de la Mediterrània. Té Universitat des del 1572, promoguda pel cardenal Gaspar Cervantes. Hi ha molt comerç i hom hi pot veure restes molt antigues, com el temple que fou aixecat en temps de l'emperador Tiberi.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La Porta de Sant Antoni (A). Santa Tecla, l'església arquebisbal (B). El Palau de l'arquebisbe (C). El castell (D). Els Carmelites (E). La Torre de les municions (F). Santa Clara (G), La Torre de la Universitat (H). Els jesuïtes (I). 

«La ciutat de Tarragona, amb gairebé 5.000 habitants, era una de les més importants de la Catalunya de principi del segle XVIII, gràcies, sobretot, a l’activitat del seu port. A més, des de 1572, com reflecteix el text que inclou el gravat, era una de les ciutats catalanes que impartien estudis universitaris. Tarragona va caure en poder dels austriacistes a mitjan octubre de 1705, gràcies a l’acció del coronel Joan Nebot des de l’interior i a l’arribada de la flota aliada. De fet, durant pràcticament tota la guerra de Successió la ciutat va restar en poder de Carles III, ja que no fou fins al juny de 1713, arran de la signatura del Conveni de l’Hospitalet –amb el qual els aliats van pactar amb els borbònics la retirada de les tropes– que Tarragona fou lliurada a Felip V sense pràcticament resistència.

«El gravat mostra una vista de Tarragona presa des de la riba dreta del riu, amb el pont del Francolí en primer terme. Entre els edificis assenyalats, destaca la catedral i alguns convents, com el dels carmelites descalços o el de Santa Clara. Tot i que l’autor va pretendre representar, molt probablement, l’arribada de la flota aliada el 1705, en realitat va copiar un gravat fet per Adam Pérelle sobre el setge de Tarragona de 1644, publicat en el llibre Les glorieuses conquêtes de Louis le Grand, de Sébastian de Pontault de Beaulieu. Entre les poques diferències, destaca el canvi del francès per l’alemany i, sobretot, el fet que Bodenehr va eliminar la inscripció “l’armée françoise”, que figurava sobre els vaixells situats davant del port
» (gelonchviladegut).
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
Vista del moll i del fanal del port, del tot fortificat i amb artilleria. En primer terme, el riu Francolí amb el pont de pedra medieval de sis ulls.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La part alta de la ciutat, amb uns figurants, pot ser soldats, que guaiten sobre la ciutat ajaguda del turó al mar. Els figurants i la presència imponent del garrofer a l'esquerra del gravat, li donen una profunditat de camp espectacular, gairebé fa la sensació d'una imatge 3D moderna.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La catedral de la ciutat, amb el palau de l'arquebisbe a tocar. S'observen ben bé les fortificacions modernes d'aquells darrers segles XVII i XVIII.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
La muralla disposava d'altes torres, que protegien les portes d'accés, com la que baixava fins al pont del Francolí. La Torre del Col·legi disposava d'artilleria i tot.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
Un imponent pont permetia de creuar el Francolí via Augusta avall. Segons Joan Coromines, l'etimologia del riu remet a un nom propi d'origen germànic FRANK- amb el sufix hipocorístic -LIN, que és molt freqüent el terres pirinenques. «Primer fou el nom d'un territori entorn de les fonts, com passa també amb molts dels altres noms fluvials provinents de noms propis... (Gaià, Ricardell, Freser, Ges, etc.)».
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
Alguns vianants i camperols retornen cap a la ciutat. A la vora de riu, farcit de canyissars, vells molins enrunats, potser des de la darrera Guerra dels Segadors.
1717 ca. Tarragona, Gabriel Bodenehr.
A la desembocadura del port hi naixerà el barri del Xerallo, i el riu serà desviat per encabir-hi nous molls de descàrrega. Tres-cents anys enrere era un paratge natural, i el port només s'estenia als peus dels murs de la ciutat, granment fortificats des de l'alçada del Balcó del Mediterrani, si més no.