Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alguaire. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alguaire. Mostrar tots els missatges

20170816

[1753] Els Borbons, derrotats a Almenar al 1710

1740 ca. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Plànol de la batalla d'Almenar durant la Guerra de Successió, a les acaballes del juliol de 1710, en què les tropes del pretendent Arxiduc Carles foragitaren les del pretendent Borbó. Segurament, tots dos reis no es veieren ni la cara per les caloroses planes del Segrià regat per la Ribagorçana. Els seus generalassos ja s'encarregaven de tot, estratègia inclosa. Les tropes dels Borbons, espanyol i francès, provinents de l'Estany d'Ivars a on havien acampat, creuaren el Segre amb dos ponts de barques, l'un a Granyena i l'altre a Alcoletge, per situar-se ja a la banda dreta de la Ribagorçana i pujar de dret cap a Almenar.

La desfeta de les terres de conreu per on passaven aquests grans exèrcits era terrible. Hem de pensar que de quinze a vint mil homes en marxa per banda, molt bona part d'ells a cavall, deixaven arrasada una gran extensió de terres, tan se val si estaven conreades com si no.
1740 ca. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
El plànol es mostra dibuixat invertit, és a dir, amb el Nord a la part de baix i el Sud, amb el camí que pujava de Lleida, a dalt del dibuix. Amb un parell de dies, l'exèrcit borbònic es presenta a les envistes d'Almenar, però ha fet tard: els aliats ja han ocupat el castell elevat de la població i els marges de l'altiplà amb artilleria i tot, fet que els dona clar avantatge.

1740 ca. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
La tarda és ja avançada i els felipistes volen esperar a l'endemà per atacar, quan ja hauran arribat els reforços provinents de Lleida, caiguda i capturada ja al 1707. Però el general Stanhope decideix, agosaradament i per sorpresa, l'atac contra l'enemic, que li reportarà la una contundent i clara victòria.
1740 ca. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall del petit poblet d'Alfarràs, entre la sèquia medieval de Pinyana i la Noguera Pallaresa. Dos ponts s'assenyalen sobre el riu, més un altre sobre el braç esquerre de la Ribagorçana que feia un meandre i deixava un gran areny al mig. S'aprecien també alguns masos i les terres de conreu i de bosc. Un braç de desguàs comunicava el canal amb el riu passada la vila. Devia ajudar en les grans avingudes del riu al congost de Pinyana, quan la presa -òbviament- no existia encara i les aigües baixaven enfurismades tot sovint.
1740 ca. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Disposició dels batallons dels nostres aliats dalt de l'altiplà d'Almenar, aprox, fins allà a on acaba la recent inaugurada i curta autovia A-14. Mentre que els batallons dels enemics espanyol i francès pujaven per baix a l'horta fins a l'alçada d'Almenar.
1740 ca. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de la vila d'Almenar, amb l'església i petita fortificació dalt del turó, i les cases del poble atrapades entre els batallons de soldats. Probablement, se n'havien anat tots als masos dels afores només de sentir que s'amania una batalla. La representació dels pobles és molt aproximada. La vila d'Almenar se situa ben bé al peu del turó fortificat del castell i l'església. L'autor anglès devia treballar amb testimonis de la batalla sobre un mapa del país, amb els importants detalls de rius i sèquies, tossals i ponts, però no tenia gaire idea de com eren disposats els pobles.
1740 ca. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Un gran detall de l'autor, el molí fariner sobre el canal de Pinyana davant d'Almenar. S'hi veu ben bé la roda de la sínia i tot. 
1740 ca. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Setze esquadrons dels nostres aliats es planten davant els vuitanta dels espanyols i francesos. Aquest primer atac fou tan sorprenent, per la inferioritat i l'hora avançada de la tarda, que aconseguí el trencament de les línies borbòniques. 
1740 ca. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de les terres segrianenques entre Almenar, Alguaire i la Portella, emplaçades entre el «Great Channel of Lerida», el canal de Pinyana, i la Noguera Ribagorçana.
1740 ca. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall esplèndid de la Torre de Santa Maria, una de les antigues torres o masos fortificats medievals existents. L'antiga torre ja tenia altres edificis al voltant, dels diferents masovers, i des d'allà conreaven les productives terres dels voltants. 
1740 ca. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall d'un altre molí hidràulic en un braç derivat de la sèquia de Pinyana, a on d'aigua, mai no n'ha faltat (almenys fins a la construcció dels pantans moderns, amb altres fins crematístics més enllà de l'agricultura).
1740 ca. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de les poblacions d'Aubesa i la Portella, connectades per l'històric pont que hi ha hagut sempre en aquest punt de la Ribagorçana, i on segons la llegenda el comte Ermengol d'Urgell va perdre la vista castigat per la Mare de Déu, en voler apoderar-se del Merli d'Alguaire faltant a sa promesa.
1740 ca. «Plan of the country and camps of Almanar, the one under Charles III and the other of the Enemy under the D. of Anjou who was defeated by 16 squadrons by lieutt genl Stanhope, July 27 1710», 
Nicolas Tindal (Gallica).
Detall de la petita vila d'Alguaire, en la qual no s'hi dibuixa el castell santjoanista de què disposà, probablement molt afectat des de la darrera Guerra dels Segadors.

20161030

[1554] L'Alguaire «obrera»: la fàbrica de plomes d'escriure

1908. Alguaire (el Segrià).
«La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març.

Sala de tallar, emmotllar, marcar, calar i fer punt a les plomes, de la «fàbrica de plomes d'escriure dels senyors J. Serra i Companyia», que hi hagué a la vila fa poc més de cent anys. Llavors encara sense intenció, però l'article sobre les dones treballadores alguairenques es publicà un 8 de març. El nom de la revista barcelonina presentava ortografia prefabriana. 
1908. Alguaire (el Segrià).
«La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març.

Detalls de la sala on treballaven les dones, assegudes davant dels taulells amb les eines adequades a cada tasca. La fàbrica era única a terres peninsulars en aquest producte. L'operació de calat consistia a fer-hi «foradets o calats que serveixen tant per a alleugerir de pes la ploma com perquè les puntes... siguin més elàstiques».
1908. Alguaire (el Segrià).
«La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març.

La geografia industrial de l'Alt Segrià: «des de les planes d'Algerri s'entrelluquen clapes d'edificacions grandioses. Per la part d'Orient, la punta de la grandiosa xemeneia de la Sucrera de Menàrguens; al migdia i ponent, les edificacions variades de les fàbriques d'Alguaire i Alfarràs». Aquest floriment d'edificacions industrials «no obeeix a un capritxo, sinó als innombrables aprofitaments d'aigua dels Canal de Pinyana». La vista de la gran colònia de filatures de la Mata de Pinyana (1901) degué de fer-li gran impressió.

S'hi fa el llistat de fàbriques que vora aquest canal es trobaven de Lleida a Alfarràs. Potser podríem resumir-ho dient que el Canal de Pinyana fou el petit Llobregat lleidatà. La carretera transversal de Tàrrega a Tamarit per Balaguer, amb el pont sobre la Noguera Ribagorçana a Alfarràs, llavors s'estava construint i era vista com una via de comunicació imprescindible per al desenvolupament econòmic de la zona. 
1908. Alguaire (el Segrià).
«La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març.

«Una obrera», diu el peu de foto. La incipient industrialització de les comarques de Ponent  abans de la guerra, no fou mai ni intensa ni general, i caldrà esperar al desarrollismo franquista dels 60s i 70s per començar a parlar-ne seriosament. 
1908. Alguaire (el Segrià).
«La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març.

Les plomes passaven dos cops pel forn, on arribaven al roig-blanc. La primera per donar-los mal·leabilitat de manera que no es trenquessin en emmotllar-les, i la segona per trempar-les, o sia, per donar-los per mitjà de la calor i refredament subsegüent un punt de duresa i elasticitat definitius.
1908. Alguaire (el Segrià).
«La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març.

En aquest cas, després d'extraure-les del forn, «es tiren les plomes dins d'un dipòsit d'oli... Aquesta operació és la més difícil i arriscada, ja que d'esguerrar-se el tremp, queden inutilitzades les plomes; sols la molta pràctica pot evitar que es facin esguerros». També hi havia tota una tècnica per tal que l'oli no se sobreescalfés. 
1908. Alguaire (el Segrià).
«La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març.

La polimentació de les plomes era una de les darreres tasques del procés: «Al sortir de l'oli, les plomes són negres i brutes, plenes de grassa i convé netejar-les fent-les bullir en un lleixiu de sosa; fora d'aquest bany es barregen amb sílex o sorra dures, i es fiquen dins dels bombos polimentadors als que s'imprimeix un moviment de rotació».
1908. Alguaire (el Segrià).
«La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març.

El pas del tremp fort al tremp dolç era del tot imprescincible, perquè «amb lo tremp fort de quan surten de l'oli se trenca l'acer amb la mateixa facilitat del vidre, per això es deu rebaixar lo tremp per a obtenir aquella elasticitat necessària perquè a l'apretar la ploma a l'escriure se separin les dues puntes i s'ajuntin al deixar d'apretar», procés que es feia mitjançant la calor d'una estufa fins que se n'aconseguia el canvi de color indicatiu. 
1908. Alguaire (el Segrià).
«La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març.

Operació d'esmolat de les puntes de la ploma. S'hi veuen les dones amb els típics mocadors de coll de llana damunt les espatlles.
1908. Alguaire (el Segrià).
«La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març.

El darrer pas del procés de fabricació: la sala de triar i empaquetar per posar el producte a la venda. 
1908. Alguaire (el Segrià).
«La Ilustració Catalana», 2a. època, núm. 249, 8 de març.

Diferents fases en la fabricació de les plomes, que finalment s'acolorien daurades, blaves o negres, i s'envernissaven per posar-les al mercat.

No he trobat cap altra informació sobre la fàbrica dels Senyors Serra d'Alguaire, tot i que potser n'existeix algun treball de recerca fet, per saber-ne la durada i les causes de la desaparició.

20150616

[1064] Lleida i voltants, vista aèria siscentista

1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Una formidable reproducció de la ciutat i dels voltants, en ple setge castellà de la Guerra dels Segadors. S'hi detalla la situació de l'exèrcit assetjant, les línies d'atac, els quarters, els ponts militars... Malgrat l'evident falta de perspectiva, només intentada però poc aconseguida, la representació, que figura que és observada pels oficials gavatxos (els nostres aliats), des dels turons de la Vilanoveta (la Bordeta), és magnífica.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644» (MDC).
Aquesta vista aèria siscentista representa el perímetre murallat de la ciutat i la localització dels principals punts d'interès militar d'extramurs, des de Gardeny fins a Corbins, i des de la Vilanoveta fins a la Cerdera.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall del Segre, des de la desembocadura de la Noguera Ribagorçana, fins a les hortes de Pardinyes, on hi hagué un pont marques de barques (N) per assegurar la comunicació entre els dos costats del pont de l'exèrcit espanyol enemic: «Hornabeque y reductos que cubren la puente de barcas que ocupa el Maestre de Campo don Francisco Freire con su tercio y refuerzos de 200 aragoneses».
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Diu la llegenda sobre Corbins (X) que «en la torre está un sargento con 25 hombres para avisar de los movimientos del exército del enemigo», per si els arribaven reforços. 
Al costat de la Ribagorçana (Z), el quarter dels soldats espanyols que restaven al pla: «quartel del enemigo después de la rota [derrota], desde donde se passó a Torre de Segre, dos leguas de Lérida hacia Fraga».
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall de la banda oest de la ciutat, amb la serra de la Cerdera i la «Villanueva de Picat» (S) al fons i la «Tierra de Aragón» més enllà. S'observen bé les sèquies de Pinyana, al costat de les quals, per assegurar-se el proveïment d'aigua, va acampar l'oficialitat i la part principal de l'exèrcit francès (O): «Quartel de la Corte con el grueso del exército, cavallería, infantería, artillería y proveduría». Al costat (P): «batería de quatro medios cañones contra la plaza», col·locats damunt d'un turonet artificial, per guanyar angle de tir. 
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
El campament general dels enemics assetjants, tot circumvoltat per una tanca de protecció, fins a la sèquia, 
en la qual s'hi emplacen els sentinelles de guàrdia. A dins, un pavelló principal, probablement el del mariscal i virrei Philippe de La Mothe-Houdancourt. 
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
La vila d'Alpicat (S) i el creuament de camins poc abans d'arribar-hi. Com si ja preveiessin que hi passaria l'autovia, les autovies. S'observa en bon detall de les sèquies de Pinyana, els arbres i els trossos conreats. Al costat del camí d'Aragó, una altra fortificació (Q), el «quartel llamado Villamayor».
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall dels camps cap a Vallcalent i cap a les Torres de Sanui, amb algun llogaret i algun petit mas aïllat.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
A la marge esquerra del Segre, tocant a Alcoletge i a la partida de Granyena, hi hagué situats altres campaments de l'exèrcit assetjant: al costat del Molí de Cervià (M), «quartel del molino, que ocupa el tercio del Maestre de Campo, don Sebastián de Azcárraga»; a continuació (L), «quartel de la casa blanca, que ocupa don Martín de Múxica».
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Al pla de la Vilanoveta (K), «quartel de Villanoveta que ocupa la nación alemana a cargo del coronel Luis Duaniel».
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 de la BNE sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall de l'oficialitat a cavall, dels alabarders amb les armes al coll. Les alabardes eren aquestes llances, llargues de dos metres, que sota la punxa portaven una destral d'una punta a l'un costat, i una de dues a l'altra. Els soldats carregats amb aquesta mena de motxilles de fusta i un bastó eren els proveïdors de pólvora per als arcabussos, els primitius fusells dels segles XVI i XVII.
1644. Lleida. «Planta y sitio de Lérida»
Reproducció fotogràfica del foli 115 del ms. 2376 sobre les campanyes de Catalunya, 
titulat «Sucesos del año 1644».
Detall dels soldats de cavalleria, amb arnès i casc, precedits de trompeteria. Al costat, un soldat d'infanteria, amb l'arcabús a l'espatlla. L'autor ha aprofitat el peu del gravat per il·lustrar el públic sobre la tipologia de les tropes.

20150525

[1044] Lleida, estiu de 1644

1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
(foli 115, ms. 2376, BNE, MDC).
Plànol esquematitzat de Lleida i encontorns, amb les posicions militars del setge de la ciutat per part de les tropes ocupants espanyoles. La plaça lleidatana era defensada per les tropes franceses i catalanes, amb uns 9.000 soldats d'infanteria, uns 2.000 de cavalleria i una dotzena de peces d'artilleria. Les tropes atacants disposaven de 6.000 soldats i 3.000 cavallers, més les peces d'artilleria.
1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
La muralla de la ciutat de Lleida (A), amb el castell de la Suda (C) i la Seu Vella (B) al capdamunt. Davant la ciutat, el Pont Vell i el Cappont fortificat (G). El braç d'aigua representa la sèquia de Torres, amb els convents de la Trinitat (H) i Sant Agustí (I), aquest al costat del pontet que portava a la Vilanoveta.
A l'esquerra de la composició, el robust fort de Gardeny (R); damunt la ciutat, el quarter i campament (Q) d'un dels terços espanyols atacants, el d'Alonso de Villamayor. Al nord de la ciutat, els tres antics convents extramurs: el del Carme (D), el de Santa Maria de Jesús (E), i el de Sant Mario [sic], probablement referit al convent dels franciscans (F).
1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
Detall de la muralla de Boters, amb les torres que tenia a cada tram. La muralla s'acabava a Sant Martí. Els dibuixos B i C són la representació esquemàtica de la Seu Vella, poc afavorida, i de la Suda, molt ben caracteritzada com a fortificació.
1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
Detall del Pont Vell i del barri de Cappont fortificat, amb el camí que portava cap a la Vilanoveta pel pont de la sèquia de Torres, al convent dels Agustins. Probablement, no gaire més enllà de les avingudes actuals de València i Alacant. Diu la llegenda: «el burgo passado el puente de piedra, que le ocupa la nación valona y está a cargo del mariscal de campo D. Carlos Antonio Colona».
1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
El petit poble (S) de Vilanova del Picat (Alpicat) i al fons, potser cap a la Cerdera, una torre de guaita.
1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
Detall de més pobles del voltant de la capital ponentina: Alguaire (T) i Almenar (V), amb una torre de guaita i un altre castell no identificats. Als afores de la ciutat, «Cuartel de la Corte con el grueso del exército» (O), i les «baterías de cuatro medios cañones contra la plaça».
1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
Detall del pont construït pels assetjants espanyols riu amunt, una mica més enllà del baluard del Carme, amb un dels quarters dels terços espanyols (M), d'Esteban de Azcárraga, al molí de Cervià, a Fontanet. A la dreta, dalt del turó que domina el desguàs de la Ribagorçana al Segre, un destacament de guàrdia protegia els espanyols des de Corbins.
1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
Detall del pont de barques construït pels espanyols, aprofitant un dels arenys del Segre, probablement baix de cabal en aquells mesos d'estiu. Segles després, fóra el lloc on aprox. s'hi construiria el pont del ferrocarril.
1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
Detall de la desembocadura de la Noguera Ribagorçana al Segre en sortir del cingle de Corbins: «en la torre está un sargento con 25 soldados de guardia para avisar de los movimientos del exército de los enemigos», o sigui, dels nostres.
1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
Detall de les línies de setge a Cappont, des de la Vilanoveta fins al Molí de Cervià.
1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
Detall de la Seu Vella i de la Suda, i del perímetre emmurallat de la ciutat.
1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
Detall del Pont Vell i de l'arc del pont fortificat.
1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
Detall del castell de Gardeny.
1644. Lleida. Setge de la Guerra dels Segadors.
Detall del Cappont lleidatà siscentista.