Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1920-30. Mostrar tots els missatges

20170618

[1726] Poble, castell i cenobi de Mur

1920. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).

Vista des del pati interior.
1845. Mur (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
L'origen del prebostat de Mur: «...data del siglo XXI, en que el conde de Pallars fundó la iglesia de Santa Maria de Mur, cuyo prepósito o paborde puso bajo la sugeción inmediata de la Santa Sede...» Els comtes buscaven de sostraure's a la influència omnipresent en aquells territoris del Bisbe de la Seu. 

Sobre el castell de Mur, la descripció és breu però exacta: «...está constituido sobre una roca, a 200 pasos de la iglesia del pueblo, siendo antiquísimo: su obra es de mucha solidez y de figura elíptica; tiene en la punta NE una torre, cuyas paredes son de 46 palmos de espesor, y todo su esterior está bastante bien conservado».
1970-80. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Planta el·líptica del castell i situació de la imponent torre (fototeca.cat).
1845. Mur (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
El poblet de Mur «se compone de varias casas y masías esparcidas por el término de la manera siguiente: Mur solo, en que solo existe la iglesia y restos del antiguo monasterio, hoy casa del cura, está situado en la cima de su collado...», Collmorter amb 4 cases, Santa Llúcia, amb 45 cases i església; i els llogarets de Les Esplugues, el Fornicó, Sellamana, Es Comuns, el Meüll, i Coscó. Vilamolat i el de Puigmaçana també en formaven part. 

A Santa Llúcia, «hay buenas fuentes y labadero, pero en las demás escasean de aguas y tienen necesidad de surtirse en fuentes bastante lejanas». A Vilamolat hi havia el molí fariner. Tot plegat, amb 20 veïns o llars, que no arribaven als 200 habitants.
1920. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).

La magna torre del castell.
1920. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Josep Salvat i Blanc (1866-1929) (MDC-BdC).

La posició estratègica sobre la Conca i la Pallaresa.
1937. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Imatge del bitllet d'una pesseta de l'ajuntament trempolí.
«Antic castell del municipi de Castell de Mur (Pallars Jussà), emplaçat al cim d’un turó (888 m.) encinglerat sobre la Noguera Pallaresa, a l’entrada de la Conca de Tremp. 
L’edifici
«La seva situació era militarment estratègica, ja que des d’aquí es domina mitja comarca. Tota l’obra del castell de Mur té l’aparell característic del primer romànic del segle XI, bé que alguns elements semblen indicar l’aprofitament de construccions anteriors. El recinte, assentat sobre la roca viva, té una planta en forma de triangle rectangle amb els angles arrodonits i el costat més llarg, el de ponent, lleugerament corbat. Hom ha dit que el castell de Mur s’assemblava a una nau: els murs que tanquen el recinte en angle arrodonit per la banda de tramuntana s’eleven formant una bestorre, sostinguda a la part interior per una arcada que transmet les empentes a les parets laterals del recinte. S'hi accedeix per un portal elevat de mig punt, situat a l’altura del cos de guàrdia. A l’altre extrem del recinte, a la paret de migdia, hi ha adossada la torre de l’homenatge, una torre mestra de planta circular, que sobresurt per damunt de la muralla i que té una alçada d’uns 16 m. Aquesta torre té diverses finestres a llevant, a migdia i a ponent, espitllerades exteriorment i de mig punt a l’interior. El portal, de mig punt i elevat, és a la banda de ponent; s’hi accedeix per una escala exterior tallada a la roca.
La història
«El castell, que apareix referenciat per primera vegada el 969, era propietat dels comtes de Pallars. A mitjan s. XI, Ramon V de Pallars Jussà el cedia en feu a Arnau Mir de Tost, el qual, anys més tard, el deixava en testament a la seva filla Valença, esposa de Ramon V de Pallars, i al seu nét Arnau. Més endavant, els comtes de Pallars, Ramon i Valença, infeudaren el castell, primer al seu fill Ramon Pere i després a Artau II de Pallars Sobirà. Segons alguns documents de l’època, el castlà de Mur era un tal Miró de Mur. Dels s. XII i XIII es conserva poca documentació, però es pot confirmar que els castlans de Mur eren els membres del llinatge del mateix nom i feudataris dels comtes de Pallars Jussà. A partir del s. XIV, els Mur esdevenien feudataris dels reis de Catalunya i Aragó. El darrer membre de la nissaga, Hug Pere de Mur i Cervelló, va viure a la primera meitat del s. XV. Posteriorment, la baronia, a conseqüència de casaments, herències i vendes, fou propietat de diverses famílies. L’església es començava a construir entre el 1057 i el 1060, al costat del castell de Mur, per impuls dels comtes de Pallars i el seu fill, Pere Ramon. Les obres van acabar el 1069. Al final del s. XI, era instituïda com a canònica agustiniana i escollida pels comtes de Pallars com a necròpoli familiar. Arran d’aquests privilegis, es va formar la pabordia de Mur, que ocupava un extens territori del Pallars Jussà. A la darreria del s. XVI, es va convertir en una col·legiata secular, encara que conservava els drets i les possessions anteriors; a partir del 1873 va esdevenir parròquia rural, i amb això s’iniciava el seu abandonament i decadència. L’any 1920 fou declarada monument nacional.
«A pocs metres, en direcció SE, hi ha la col·legiata de Mur. El castell i la canònica formen un interessant conjunt, consolidat i estudiat gràcies a successives campanyes de restauració iniciades al primer terç del s. XX i també en la dècada dels setanta i els vuitanta» (enciclopèdia.cat).
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Camil José Guiu  (MDC).
La impressionant torre del castell des del peu.
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Camil José Guiu  (MDC).
L'altra torre, la de l'homenatge.
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà).
Foto: Camil José Guiu  (MDC).
Vista des de la porta de l'església. L'estat ruïnós abans de la restauració.

20170525

[1710] Velles vistes isonenques

1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
L'antic i ferreny campanar romànic de l'església d'Isona, destruït als bombardejos de la guerra. Ben posadetes per al retrat, unes quantes xiquetes del poble, assegudetes a l'escala tombada a la paret.
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
S'aprecia el rellotge que hi existí al costat de les dos campanes. Al poble, ja hi havia llum elèctrica, cosa que ens data la fotografia en acabat el pantà de Tremp.
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La placeta davant l'antic portal de la vila murada.
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Les dones i la canalla a baix a la font.
1850. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Títol de propietat de la «Sociedad Minera Dudosa» per a l'explotació de les mines de carbó del terme. El nom no incitava gaire a la inversió...
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
L'antiga font pública i els rentadors a la sortida de la vila. 
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Vista de l'entrada al poble de fa cent anys.
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Detall de la vila de fa cent anys, al carrer del Vall. 
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Una vista des de les eres als afores. La canalla tota congregada per a l'ocasió, poc freqüent, del retrato. En canvi, actualment, els mòbils fan dels joves els protagonistes (quantitatius) del món de la fotografia.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El poble des del vall o barranc.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El carrer del Portal.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El mercat sota els porxos.
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Una vista general amb la vila vella emmarcada sota l'ametller.
1910 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Una vista general del poble, amb l'antic campanar. La vinya era present entre els conreus, i les parets de tàpia de les pletes destacaven a la vista. Un galant xicot posa per a la posteritat.
1930 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
La carretera del Pas de Finestres, el coll de pas de la Conca Dellà cap al Coll de Nargó, a l'Alt Urgell. 
1930 ca. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
El Santuari de la Posa, no gaire lluny del Castell de Llordà, molt modificat al llarg dels temps, és d'origen romànic. L'altar és una antiga ara pagana amb inscripcions del déu Mercuri.

20170512

[1700] D'Isona, dellà la Conca

1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Solé i Vicens (1873-1944).

L'antiga plaça del Bisbe Badia, abans de la destrucció ocasionada per l'aviació feixista (ítalo-espanyola) durant la darrera guerra, al mes d'abril de 1938, per sa proximitat al front de la Pallaresa. Mes antigament dita plaça Vella. 
1845. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
A mig camí de Lleida i la Seu (15h de camí de carro), i a 2h 1/2 de la marge esquerra de la Noguera Pallaresa. «Forman la población 145 casas, la mayor parte de 2 pisos y de mediana construcción, distribuidas en varias calles, llanas y regularmente empedradas, y dos plazas, denominadas la una Vella, con un pequeño soportal, y la otra al estremo del pueblo, del Arrabal».

A mitjan segle XIX, disposava la vila de presó, hospital per a pobres (amb escassa dotació econòmica) i escola de primeres lletres «de fundación particular»

«En los alrededores de la villa existen aún algunas torres y una puera al SE., restos de los antiguos muros de esta importante población». Per a l'aigua de beure, «los vecinos se sirven... de una fuente de muy buena calidad, situada a 400 pasos NO de la villa, que sirve además para lavadero y abrebadero de los ganados, existiendo contigua a ella una capilla dedicada a la Virgen del Rosario [del Roser]».

Al seu terme hi havia i hi ha el llogaret de Llordà «y más arriba hacia el N de él se descubren las ruinas de un castillo, del que todavía se conserva en pié parte de la torre» i un santuari dit de Nostra Senyora de la Posa. Se citen també el un altre llogaret, el de Siall, i el mas de Lo Mullol. Dos mines de carbó no explotades més que pels veïns.

L'únic rierol de curs perenne era el de Sentanya del Molí,  «que corre a 1/4h de Isona y sirve para el riego de algunos huertos, y recogidas después en una balsa, dan movimiento a 2 molinos harineros más abajo de la población».
1845. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
Les gelades de les auliveres van marcar la primera meitat del segle XIX: les dels anys 1827, 1830 i 1835 van matar bona part dels arbres. «A más de la agrícola, existen 3 molinos harineros de una sola muela [mola]; uno aceitero y 2 fábricas de aguardiente». Disposava la vila de «2 tiendas de comestibles que proveen los arrieros de la tierra baja, de arroz, pescado salado y géneros coloniales». S'hi feien dos fires a l'any, l'una al febrer, l'altra al setembre. La població rondava els 129 veïns o caps de casa, amb un total de 717 persones, que fa una mitjana de cap a sis per casa. Actualment, hi ha uns 640 habitants.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Solé i Vicens (1873-1944).

L'altar major abarrocat de l'església de l'Assumpció, destruït durant la guerra.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Solé i Vicens (1873-1944).

L'església de Santa Maria fou refeta als anys 1960 de la destrucció soferta en la guerra. L'antic edifici havia estat bastit amb el reaprofitament de carreus de pedra de la vella ciutat romana d'Aeso. Desconec en quin moment la torre romànica perdé la cadireta amb les campanes de la part superior i s'hi construí el campanar quadrangular adjacent acabat amb aquesta singular estructura metàl·lica amb campana, que serà reemplaçat pel singular nou campanar de l'església de postguerra.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Solé i Vicens (1873-1944).

La portalada gòtica i la rosassa de la façana de la vella església. 
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Solé i Vicens (1873-1944).

La font que abastia d'aigua potable el poble, els safarejos i l'abeurador. 
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Solé i Vicens (1873-1944).

El safareig públic, amb les dones aplicades a la bugada.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Solé i Vicens (1873-1944).

El carrer del Portal, a l'entrada del poble.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Solé i Vicens (1873-1944).

Vista de la vila des de l'altra banda de la vall. 
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Solé i Vicens (1873-1944).

Detalls del poble.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Solé i Vicens (1873-1944).

Una altra perspectiva similar de la població, arremolinada al voltant del campanar.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Solé i Vicens (1873-1944).

Detalls del poble.
1920-1930. Isona, la Conca Dellà (el Pallars Jussà).
Foto: Manuel Solé i Vicens (1873-1944).

Una esplèndida vista general, amb els aulivers en primer terme.