Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1960-70. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Anys 1960-70. Mostrar tots els missatges

20170621

[1727] Poble, castell i cenobi de Mur, més

1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
L'escut dinovesc de la població, en el castellà obligat (pel govern del nostre estimat estat veí) de l'època.
1970-80. Castell i església de Mur (el Pallars Jussà).
Vista del terme de Mur, amb el castell al fons i la Conca de Tremp als peus. Detall de les modernes paques de palla rodones, substitutes dels antics pallers tradicionals 
(fototeca.cat).
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Se troba a la dreta i en un punt enlairat de la Noguera Pallaresa, en lo repeu d'una serra, coronat per l'antiga Abadia i massís castell, dominant una considerable extensió de la comarca... Lo territori municipal, traspassant la Conca, arriba fins a les primeres vessants de la Noguera Ribagorçana».

Al 1920, la població havia augmentat fins als gairebé tres-cents habitants. Repartides entre els diferents poblets, hi havia 3 escoles municipals mixtes, una raresa en aquells temps encara: al Meüll, a Santa Llúcia de Mur i a Vilamolat de Mur. 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
L'antiga església romànica de Santa Maria del monestir de Mur, davant per davant del castell en l'esplanada superior del turó: «Entre l'església i el castell se suposa que hi havia altres edificis actualment desapareguts». Abans de la guerra: «S'hi venera la imatge d'un Sant Crist que inspira molta devoció en la comarca». 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Economia totalment agrícola. Hi havia dos molins d'oli. Destaca l'autor els dos monuments del castell i l'església, i «l'existència d'un fragment de mur ciclòpic dessota el castell».

El conjunt permet apreciar «perfectament la disposició de tan singular obra, que constitueix un exemplar notabilíssim de l'arquitectura militar que s'usava en plena reconquesta... cap al segle XI», quan al Montsec hi havia la frontera entre les terres catalanes i les sarraïnes, «per a on varen estendre les seves conquestes Arnau Mir de Tost i los comtes urgellesos». Passa a descriure l'arquitectura del recinte fortificat: «lo seu traçat pren la forma de colossal vaixell».
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
La vista posterior de l'església del cenobi amb els absis. 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«Entre l'església i la porta del monestir... hi ha uns petits claustres amb una de les ales caiguda i paredades les altres tres», tot i que encara s'hi poden apreciar «la senzilla factura dels capitells i columnetes que sostenen los arcs». Sobre la façana, «una espadanya amb dos obertures per a les campanes. Dona llum a l'interior del temple una finestra partida per barroera columneta». Fou consagrada al 1069 i fou panteó del comtes pallaresos Ramon i la comtessa València. 
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
L'esplèndida torre de l'homenatge del castell. El figurant podria ben bé ésser el nostre historiador.
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
«L'església de Mur no solament va ésser especialment atesa per los comtes pallaresos, sinó per los Reis d'Aragó... Pere lo Catòlic, qui en 1210 va posar-la sota la seva reial protecció».
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Clixé: Ceferí Rocafort.
El diminut pati interior.
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
A més de l'església de Santa Maria de Mur, matriu, les altres esglésies i capelles del prebostat eren les de Santa Llúcia, Miravet, el Coscó, Vilamolat, i altres, algunes ja desaparegudes. En l'Antic Règim també hi exercí la jurisdicció civil, i en l'eclesiàstica «venia a formar com una petita diòcesi amb jurisdicció pròpia». Només li mancava la facultat de consagrar, «per ésser aquesta facultat episcopal, mes havia de comptar-se amb l'autorització del paborde per fer-ho».
1913. Mur (el Pallars Jussà).
«Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort.
Aquesta jurisdicció fou sempre denunciada pel bisbat urgellenc segle rere segle. Acaba l'article amb una referència històrica al domini d'Arnau Mir de Tost sobre el lloc i castell.
1970-80. Castell de Mur (el Pallars Jussà)
Vistes del castell abans de la restauració darrera (fototeca.cat).
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Vista de la posició estratègica del castell dalt del turó sobre la Pallaresa.
1973. Castell de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall del ferreny castell.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
L'espadanya romànica de l'església.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
El claustre, abandonat.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels arcs del claustre i de la façana.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
El petit i recollit claustre, amb un lateral tapiat.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
L'herbassar que cobria el claustre romànic abans de la restauració.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Les columnes romàniques del claustre.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels absis.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
La porta d'entrada al claustre davant de l'església.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Vista general de l'església des de l'esplanada del castell.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels absis.
1973. Cenobi de Mur (el Pallars Jussà)
Foto: Camil José Guiu (MDC).
Detall dels absis.

20170603

[1717] Els Pirineus de l'Espinàs, de mar a mar (vi): el Pirineu basconavarrès

1960. «Els Pirineus de mar a mar. VI. El Pirineu basconavarrès».
«Destino», núm. 1.205, 10 de setembre (BdC).
La vall de Roncal i la vall de Salazar a Navarra.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. VI. El Pirineu basconavarrès».
«Destino», núm. 1.205, 10 de setembre (BdC).
Itzaltzu, un dels típics poblets tranquils de les valls en aquells anys preturístics.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. VI. El Pirineu basconavarrès».
«Destino», núm. 1.205, 10 de setembre (BdC).
El poble de Roncal és el nucli de la vall, llavors sense turistes, i amb un pagès amb la dalla al coll pel mig del carrer.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. VI. El Pirineu basconavarrès».
«Destino», núm. 1.205, 10 de setembre (BdC).
Mausoleu de Julián Gayarre, gran tenor del segle XIX, al seu poble nadiu.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. VI. El Pirineu basconavarrès».
«Destino», núm. 1.205, 10 de setembre (BdC).
El poble de Jaurrieta, rere la llenyera.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. VI. El Pirineu basconavarrès».
«Destino», núm. 1.205, 10 de setembre (BdC).
Otsagabia, a l'alta vall de Salazar, amb el pont romànic encara dempeus.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. VI. El Pirineu basconavarrès».
«Destino», núm. 1.205, 10 de setembre (BdC).
Fins a Roncesvalles. «En esta colegiata se conservan las pruebas de la derrota del ejército de Carlomagno, un guantelete de Roldán, sus botas, dos mazas y las polainas de seda carmesí del obispo Turpie».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. VI. El Pirineu basconavarrès».
«Destino», núm. 1.205, 10 de setembre (BdC).
La fusta, antic motor econòmic del Pirineu.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. VI. El Pirineu basconavarrès».
«Destino», núm. 1.205, 10 de setembre (BdC).
Els Santfermins pamplonencs.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. VI. El Pirineu basconavarrès».
«Destino», núm. 1.205, 10 de setembre (BdC).
Pas cap als Pirineus atlàntics, pluja i boira. A la vora del Bidasoa, al costat d'Irun, allà fineixen els Pirineus. Al costat del far, a tocar del mar: «de pronto, a mis piés el mar parece que se levanta como una pared. Ya no hay camino. Solo el del retorno -y luego, el del recuerdo».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. VI. El Pirineu basconavarrès».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
El bosc d'Irati.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. VI. El Pirineu basconavarrès».
«Destino», núm. 1.205, 10 de setembre (BdC).
Hondarribia, vida tradicional amb carro de bous.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. VI. El Pirineu basconavarrès».
«Destino», núm. 1.205, 10 de setembre (BdC).
L'home puja el farratge a l'esgolfa. Tot a força bruta.