Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Aragó. Mostrar tots els missatges

20170602

[1716] Els Pirineus de l'Espinàs, de mar a mar (v): valls d'Hecho i Ansó

1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
«Estamos, pues, en el primitivo territorio aragonés, en un mirador sobre el río que dió su nombre -Aragón- a todo un reino a medida que se iba expandiendo».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Al passeig de Jaca.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Una antiga masia típica al Port d'Oroel, amb les tradicionals fumeres, modernament expandides a totes les adossades construïdes al Pirineu aragonès.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
San Joan de la Penya, sota la roca viva, panteó dels primers reis aragonesos.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Un invent de pagès: protegit del sol el silló o càntir amb les mantes dels animals.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
«El valle de Hecho y el valle de Ansó suelen citarse juntos. Es lógico que así sea, pues arrancan paralelamente del canal de Berdún y siguen, hermanados -aunque sin comunicación por carretera útil- hasta la línea fronteriza».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Una família al tros durant la sega. El cap i el coll ben tapats, perquè si els brins de palla entraven dins la camisa, la picassor era interminable. La dalla, clavada al costat, i les garbes preparades. Les dones solien fer d'espigoladores, és a dir, recollien les espigues que al segador se li escapaven de la dallada.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
El poble d'Hecho, en una vall que puja de les terres baixes fins dalt al Pirineu.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
«En el valle de Ansó se conserva el vestido tradicional, que incluye para los hombres la faja morada, el chaleco negro, el típico sombrero de copa pequeña y esférica. Se conserva -en mi opinión- en las últimas. He visto sólo tres ancianos vestidos de esta suerte».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Carrers, teulades i campanar del vell poble d'Hecho.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
La vall d'Ansó i el riu Veral.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
La «Foz» de Biniés, un preciós i pregon estret o congost del riu Veral.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Una dona ansotana, que no tenia desitjos de retrat.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
Màrqueting anys 50 del segle XX.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. V. Valls d'Hecho i Ansó».
«Destino», núm. 1.204, 3 de setembre (BdC).
La vila d'Ansó, amb la gran església dalt del turonet dominant la vila.

20170517

[1704] Els Pirineus de mar a mar (iv): Ordesa i Panticosa

1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
L'autor s'endinsa a l'Aragó per la pedregosa carretera de Vilaller a Castelló: «Durante 31 km. no he visto ningún automóvil, ni vivo ni muerto». Arribat a Benasc, escriu: «No me siento, aquí, en tierra extraña. El Condado de Ribagorza poseía los valles del Alto Isábena y este valle de Benasque hasta Graus. La historia y la lengua son comunes a las de las tierras leridanas  vecinas -aunque la vida real sea hoy bastante distinta».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).

El poblet de Renanué, avui despoblat de Bisaürri, al damunt del Turbó, just a la frontera lingüística del Coll de Fades entre el benasquès i els dialectes més acatalanats de l'alt Isàvena.  
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
El pastor del Sobrarb que acollí l'autor a l'arribada al Pirineu aragonès. «Es un hombre bajito y tostado, que habla con una voz seca y ariscada -conservada trabajosament sin duda en el silencio, en la soledad de las alturas», i en transcriu el breu diàleg.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
El poble de Jánovas, a la plana del Sobrarb, a la Vall de l'Ara.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
Boltaña, molt abans del parador que el faria famós. 
«Boltaña es un pueblo en cuesta, por el cual he paseado después de comer. El aire estaba muy recalentado por el sol, y apenas se veía ánima viviente... posee una guarnición muy numerosa. Hay un sanatorio cerca, y eso le da también cierto movimiento».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
«Este valle alto, el del río Ordesa, presenta de golpe una gallardía imponente... De Torla al Parque Nacional de Ordesa hay solo 4 km. de buena carretera, que remonta el río Ara, hasta el Puente de los Navarros, sobre el cual hay el refugio... Las praderías empiezan cuatro quilómetros más allá, donde hay la hospedería llamada Casas de Oliván».
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
Una imatge de Yésero, a l'Alt Gàllego: el dramàtic perfil d'un vell pagès a cavall de la mula amb una dalla, que sembla la vista de la mateixa mort. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
Torla, el vigilant guardià d'Ordesa.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
Per Biescas, a la Vall de Tena, cap a Panticosa. «El pueblo de Panticosa, que queda junto al cruce, se estira junto a la carretera, que asciende y nos va mostrando, por tanto, el juego de tejados».

«La fama de Panticosa se la lleva el balneario, al que la carretera lleva, atravesando la durísima garganta del Escalar... Cuando al final de la garganta el valle se ensancha, el balneario me ofrece la primera sorpresa. No se trata de un solo edificio, sino de un grupo de hoteles e instalaciones, desde el lujoso 'Gran Hotel' hasta el modesto 'Salón'». 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
Saqués, al municipi de Biescas. Vista idíl·lica dels prats.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
La verda cubeta o cassoleta del Pueyo de Jaca.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
El feréstec congost de l'Escalar que porta a Panticosa.
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
El conjunt d'edificis del ressort balneari just a l'any 1960. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
«En el Gran Hotel u Hotel del Lago el almuerzo está amenizado por una orquesta, que desde un altillo va desgranando las más floridas y digestivas melodías... al término de cada pieza, los comensales dejan dejan los cubiertos sobre la mesa y juntan las manos para aplaudir. Después de comer, algunos veraneantes -y yo con ellos- se sientan en la terraza del Casino-Teatro a tomar café». Segurament, els 'pollosos' del règim dictatorial d'aleshores. 

«Me distraje un poco leyendo la tarifa de hidroterapia: inhalación general, ocho pesetas; inhalación particular, diez; inhalación preferente, trece; inhalación difusa, nueve». Aproximadament, de 5 a 8 ctms. d'euro!
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
Els tres mils que envolten el balneari de Panticosa. 
1960. «Els Pirineus de mar a mar. IV. Cap a Ordesa i Panticosa».
«Destino», núm. 1.203, 27 d'agost (BdC).
El poble de Panticosa. 

20170311

[1655] Catalunya i Aragó: un mapa siscentesc invertit

1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Un preciós mapa invertit (amb el sud a dalt) atribuït a aquest cartògraf flamenc, tot i que les dates no lliguen, ja que visqué en l'època imperial de Felip II, i el mapa fou publicat dins «Théatre géographique de France contenant les cartes particulières de ses provinces & pays adjacens», París, P. Mariette, 1650, amb data de 1641, en plena Guerra dels Segadors. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de Leucata, a la nostra frontera septentrional, amb el castell de Salses ben marcat. La topografia és bastant acurada al català, prova de la precisió amb què treballaven els tallers cartogràfics flamencs, sovint de primera mà i no pas de còpia en còpia. El massís del Canigó també és ben apreciable. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Canigó i de les fonts del Segre a la Cerdanya. A la dreta, detall de les valls andorranes i de la Vallferrera, i fins a la Seu d'Urgell.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Cap de Creus i la gran badia de Roses, i tota la Costa Brava.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la costa central, amb la capital «Barcelona olim Barcino», i el «Llobregat Rio olim Rubricatus flumen». Hi veiem també una curiosa i bonica rosa dels vents simplificada en una circumferència.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
La costa meridional catalana, fins al Delta, amb detall de la Costa Daurada del Coll de Balaguer i «Espitalet» (Hospitalet de l'Infant) a Tarragona i Tamarit. Llavors no interessaven les platges, sinó les sinuositats, els petits ports naturals i les puntes, com p.ex. la del Torn o la de Falcolnera al Cap de Salou.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del Delta ebrenc siscentista, de Tortosa a Amposta. S'hi aprecia l'emplaçament de la Torre defensiva de Sant Joan allà on arribava la punta del delta d'aquell segle. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detalls de l'interior meridional de la terra aragonesa, amb Terol i les serralades veïnes, i amb el gran llac de Gallocanta ben visible.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de Saragossa i Osca. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
El Pirineu aragonès i de totes ses valls des del confins navarresos fins a la Vall d'Aran. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la Vall d'Aran, inserida erròniament dins territori aragonès. La Bonaigua fa de frontera natural amb els primers pobles pallaresos, Sorp i Son. 
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall dels cursos mitjans de les Nogueres.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall del curs mitjà del Segre, de la Seu d'Urgell a Balaguer i Lleida.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la plana lleidatana. La topografia és bastant acatalanada, excepte el nom de la capital de la Terra Ferma, que ja començava a circular en castellà en els cercles oficials de la cort (espanyola).
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de la Franja de Ponent, territori dels bisbat de Lleida fins a Sixena.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Detall de «Gallica Flavia nunc Fraga», ara Fraga. A dalt, tota la part septentrional del Matarranya històric fins a Maella i Valljunquera.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
Les Garrigues, la Conca, el Priorat, la Ribera d'Ebre, la Terra Alta.
1641. «Catalogne et Aragon», Cornelius de Jode.
La part septentrional del País Valencià, des de Vinaròs, Benicarló i Peníscola fins a Orpesa.