Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banqueta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banqueta. Mostrar tots els missatges

20170917

[1771] L'eixample de Lleida fora muralla, 1865

1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

Després del permís demanat per la municipalitat, com a bon país colonitzat, al govern espanyol de la Borbona Isabel II (Real Orden de 13 de gener de 1861), s'inicien els treballs d'enderroc de la centenària muralla medieval durant el mandat de l'alcalde Fuster. Calia, però, un procés d'ordenació urbanística del creixement previst fora muralla, que es feu per mitjà d'aquest plànol elaborat pel mestre d'obres barceloní Josep Fontserè (1829-1897), primerenc col·laborador d'Ildefons Cerdà, i aprovat per la Paeria al 1866. 
En el detall, s'aprecien el camí de Vallcalent i el camí de sortida de la ciutat envers Montsó i Osca, actualment carrer Balmes fins a la plaça Ricard Vinyes, no prevista encara, tot i que sí que hi figura la cruïlla cap a l'actual Prat de la Riba. Al lloc de la muralla de Boters, un cop tombada, havia de fer-s'hi un ampli passeig arbrat, que esdevindrà la Rambla d'Aragó. A la banda exterior d'aquest passeig, encara no hi havia cap dels edificis que hi aniran apareixent entre el final de segle i començament del segle XX, com el gran conjunt del nou Seminari Conciliar, davant mateix del Palau del Bisbe, el conjunt de cases i horts del qual podem identificar just a la part superior de l'antic Boters.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

Plànol complet de l'antiga ciutat dinovesca al mateix moment d'enderrocar-ne la muralla medieval. La ciutat s'arraulia al peu de la Seu Vella i conservava la mateixa estructura des de la Baixa Edat Mitjana. S'hi observa bé la idea de l'autor: convertir en amplis passejos els trams guanyats a la muralla (Rambla de Ferram, Rambla d'Aragó, Av. Catalunya), i revoltar la ciutat amb carrers al més rectilinis possibles per comunicar-la (com ara el futur carrer Prat de la Riba, carrer Salmeron, que circumval·laven el turó de la Seu). La comunicació per la banda del riu resultava més complexa, i es resoldrà mitjançant successives ampliacions de la banqueta, que permetran de guanyar terreny a la llera fluvial. En aquells anys, el darrere de l'Hospital de Santa Maria donava directament al Segre, de manera que avui podem comprovar exactament el terreny que s'hi guanyà.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

El portal de Sant Martí, just a tocar de la vella església romànica era la darrera porta de la ciutat al costat del turó de la Seu.

Del camí de Montsó o carretera d'Osca començaria un llarg carrer rectilini que acabaria per baixar pel costat nord del turó fins a l'antiga muralla (actual carrer Salmeron) i més dretament fins a la intersecció amb el nou passeig de Ferran (actual carrer Anselm Clavé), just a tocar del curs del Noguerola. D'aquesta manera la ciutat quedava circumval·lada i hi havia accés ràpid fins a l'estació de ferrocarril (1860), que fou la gran revolució dels mitjans de transport de l'època.

En aquesta part de la ciutat ja hi contemplava unes basses de dipòsit d'aigua potable per a l'abastament de la ciutat, al costat del ramal que proveïa la ciutat d'aigua des de final del segle XVIII, que arribava des del Canal de Pinyana. Finalment, les basses es farien cap al tombant de segle, però una mica més amunt, cap a Alpicat, que durant els anys 60 del passat segle, es convertirien en la platja de Lleida. 
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

La primera estació de ferrocarril de la ciutat, llavors als afores, prou més enllà de l'antic baluard del Carme. El Noguerola tombava allà just al davant, i s'aprofitava per regar-ne els horts. Tal com es veu en el plànol, la intenció era de fer una gran Rambla arbrada a la zona que ja aleshores era més ampla. La banqueta de més cap al pont, del tot estreta, s'hauria d'ampliar, per això no tot el passeig és la mateixa rambla, sinó que del pont fins al Gobierno Civil ja tingué uns altres orígens. D'aquesta manera, encara avui hi ha dos noms: Rambla de Francesc Macià i Rambla de Ferran. Aquesta darrera es va fer tan popular que s'ha perdut la noció que fou nomenada en honor a un Borbó.

A la cantonada de l'antic baluard, l'antic convent i església del Carme. L'actual carrer Democràcia és que resseguia l'antiga muralla fins al carrer Magdalena, allà on havia existit l'antiga església gòtica, enrunada a causa del setge sofert durant la Guerra del Francès.

Cap a la meitat de la Rambla, només amb edificis a la banda de dalt, que feien de muralla, s'hi veu també destacat al costat de la Baixada de l'Audiència, que baixava dels Porxos del Massot fins al riu, l'antic edifici de l'Hospici municipal, que en endavant fora convertit en seu de la Diputació provincial.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

A l'altra marge del riu, l'Alcalde Fuster encarregà uns grans jardins a l'estil versallesc, que per aquesta raó prengueren el nom de Camps Elisis. Havia d'ajudar a esponjar l'atapeïda ciutat vella, i esdevindre lloc d'esbarjo preferit les tardes dels diumenges. L'aigua de la sèquia de Torres, que naixia gairebé als peus del pont del ferrocarril, ajudaria al reg d'arbres, plantes i flors. La sèquia passa actualment per sota del carrer de Santa Cecília, i fou coberta deu fer uns quaranta o cinquanta anys. També s'hi acabaria fent el nou teatre de la ciutat, cap al tombant del segle XX.

Al Cappont tot just hi havia quatre cases i un molí de gran fumera. A partir d'aleshores, començaria un el desenvolupament modern del Cappont. El gran areny del Segre just a l'alçada del pont, ara dit Vell, però ja l'únic en l'actualitat, es pot apreciar a la perfecció.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

La banda occidental de l'antiga muralla, que acabava al Portal de Sant Antoni, a costat de l'església i convent d'aquest nom. El camí de Fraga i de l'Aragó marxava cap a Ponent, i es convertiria en la carretera nacional, un cop oberta la primera banqueta nova de Blondel.

Veiem la planta de la Catedral Nova, amb l'antic Hospital de Santa Maria al davant, que donava a la muralla i al riu. Una mica més a la dreta, el carrer Cavallers pujava dret cap al pla del peu de la Seu. Llavors el carrer Cavallers no tenia sortida al riu, sinó que l'antic convent dels Agustins, convertit en Teatre fins al seu incendi, tapava la baixada i tancava la muralla que feien les mateixes cases des del Pont, incloent-hi la casa consistorial o Paeria.

A mitja pujada del carrer Cavallers, la planta de l'antic convent del Roser, fossar dels màrtirs patriotes de 1707, i al seu davant, a la dreta, l'església dels Dolors. La de Sant Andreu, una mica més amunt, just a la redola de Sant Joan que portava al Canyeret.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

Detall de la ciutat vella. A la dreta de tot, la Plaça de Sant Francesc, a on hi hagué el primer Gobierno Civil (espanyol) a la ciutat. Al plànol s'hi destaquen els gran edificis de la ciutat en aquella època, la majora dels quals encara conservats sortosament.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

La plaça de la Paeria no existia tal com la coneixem avui, sinó que s'allargassava fins a l'alçada de la de Sant Joan. Allà encara hi havia la vella església gòtica, tot i que ja corrien fortes veus (especulatives urbanísticament parlant) que en demanaven la demolició, que arribaria ben aviat amb motiu de la Revolució de 1868.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

Al peu i centre de la imatge, l'edifici de la Paeria lleidatana. S'hi observa amb precisió la distribució de la plaça de Sant Joan, amb portal principal a l'actual Plaça de la Sal, ja que al costat de la plaça de Sant Joan hi tenia una fila de magatzems al davant.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

La cantonada de la muralla, a l'actual cruïlla de Blondel i el pont de la Universitat. Riu avall, els meandres propiciaven grandiosos arenys a Butsènit i Rufea. El rierol de la Mariola, regulat des de la pala dels Templers i que omplia una gran bassa d'un molí fariner, baixava a desguassar al riu i era aprofitat per al reg de les hortes.
1865. «Plano geométrico de la ciudad de Lérida», Josep Fontserè.
(Arxiu Municipal de Lleida).

La vista del Cappont encara sense cap casa. Els arenys eren els amos del riu. El camí d'Albatàrrec resseguia -ressegueix encara- la sèquia de Torres avall. Sèquia que s'ha cobert en un bon tram, enlloc de lluir-la com fan amb els canals a tot Europa. Així anem. 

20170423

[1687] Lo Pont Vell modernista de fa cent anys

1911. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
L'esplèndid nou Pont Vell tenia tres arcs sostinguts per una estructura de ferro característica, i deixava un gran pas per a les aigües d'un Segre, que aviat veuria com les aigües de la Pallaresa eren empantanades per la Canadenca. La imatge mostra al fons, per sota de l'ull central del pont, l'altre pont de ferro de la ciutat, el del ferrocarril del 1860. 
1911. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Cada arc feia 44 m de llarg i gairebé 10 d'alçada sobre el nivell de l'aigua en temps d'estiu. El pas superior tenia 9 m d'amplada. Darrere del primer arc, veiem l'antiga banqueta de la futura Av. del Segre. L'enginyer en fou Josep Bores i Romero, que dona nom a la plaça a l'entrada del pont. L'estructura metàl·lica fou feta per la Maquinista Terrestre i Marítima barcelonina.
1911. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
El nou Pont Vell modernista de ferro ja aixecat, amb el vell pont medieval de pedra encara dempeus, a punt per a l'enderroc definitiu de la Història.
1911-1938. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Les imatges del nou pont aviat ompliren les postals de la ciutat. La sensació de lleugeresa del'estructura era molt admirada.
1911-1938. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Les dones continuaven rentant sota el nou pont, mentre els carros i les persones el creuaven per sobre. Com sempre, la vista era presidida de la Seu Vella, encara ocupada de tropes (espanyoles). Al fons, la primitiva banqueta de Ferran.
1911-1938. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Detalls del pont i de la ciutat d'ara fa cent anys.
1911-1938. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
L'aleshores nou Pont Vell des de tots els angles. 
1911-1938. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Vista del pas superior del pont, i de la primera entrada dels Camps Elisis.
1911-1938. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Detall del tràfec de personal i animal per damunt del pont. 
1911-1938. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
El nou pont de ferro aguantà sempre bé les avingudes de l'aigua; però no va poder resistir els estralls bèl·lics que l'esperaven.
1911-1938. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
La imatge característica de la ciutat de començament de segle XX.
1911-1938. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Una vista idíl·lica del riu lleidatà al pas per sota del pont.
1911-1938. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
La nova plaça que es deixà davant l'entrada, al lloc de l'antic baluard de Cappont, tenia accés de carro pels laterals i d'escales pel mig.
1925. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Vista del pont des de l'areny de Cappont, en un programa de la Festa Major dels anys 20 del segle passat.
1911-1938. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
La nova banqueta de Blondel dels anys 1920.
1911-1938. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Detall de la banqueta, al començament del carrer Cavallers, i els dos ponts de ferro de la ciutat. 
1911-1938. Lo Pont Vell modernista, Lleida.
Una característica imatge del pont de ferro des de sota de l'estructura, amb vistes a la banqueta de Ferran i la Seu Vella.

20170416

[1679] La fi del Pont Vell medieval

1866-1876. Lo Pont Vell, Lleida.
L'estructura de fusta que existí per unir els tres ulls del Pont Vell medieval amb la ciutat, després de la riuada devastadora d'aquell any. El pont ja disposava de fortes proteccions de pedra per trencar les aigües i la brossa que pogués baixar, però res no fou prou davant la força del Segre.
1866-1876. Lo Pont Vell, Lleida.
Detalls de l'estructura de fusta, i de les dos casetes dels burots i cos de guàrdia. L'antiga casa que feia de portal al costat de Cappont ja havia desaparegut. Al fons, les columnes originals que donaven pas als Camps Elisis (1864) i l'alta fumera de la fàbrica de licors que existí al seu costat, i que deixava només un estret camí de sortida de la ciutat envers la Bordeta. La resta del Cappont encara era pràcticament inexistent.
1876-1911. Lo Pont Vell, Lleida.
Els tres ulls del Pont Vell de banda de la ciutat, amb l'estructura de fusta amb què se substituí l'anterior de 1866. S'aprecia ben bé l'estretor de la primitiva banqueta, que ja tenia una filera d'arbres de cap a cap. Actualment, les cases que han refet les antigues són a la mateixa alçada, però la banqueta moderna de la segona meitat del segle XX és molt més ampla. Les antigues casetes a l'entrada del pont foren eliminades.
1900 ca. Lo Pont Vell, Lleida.
Vista del pont amb l'estructura de fusta que tenia durant el tombant del segle XIX al XX. La segona imatge és del retratista lleidatà Victorià Muñoz, que feu la sèrie lleidatana de postals per a Hauser y Menet. La imatge frontal des de l'areny és magnífica.
1900 ca. Lo Pont Vell, Lleida.
Les dones  baixaven al riu a fer safareig, quan la minva de la força de l'aigua ho permetia, amb grans panistres per portar aquells grans llançols de cotó de l'època.
1900 ca. Lo Pont Vell, Lleida.
Un home assegut a l'areny de davant del pont, probablement en època d'estiatge.
1907-11. Lleida. 
L'estructura provisional del pont vell abans que comencés a construir-se el nou.
1910 ca. Lo Pont Vell, Lleida.
La construcció del nou pont modernista, després de la riuada de 1907. S'aprecien perfectament els nous pilans darrere del vell pont medieval.
1910 ca. Lo Pont Vell, Lleida.
Detall de la construcció del nou pont. S'hi féu una passera sobre estaques per facilitar el trasllat d'operaris i materials necessaris per a la feina.
1910 ca. Lo Pont Vell, Lleida.
Fotografia en un diari de la metròpoli colonial d'aleshores (que esperem que ben aviat arribi a sa fi), mostrant la construcció del nou pont en un estat ja bastant avançat, en una fotografia de la nissaga Borràs, d'artistes lleidatans.
1907-1911. Lo Pont Vell, Lleida.
Mentre durà la construcció del nou pont, hi hagué pas de barca entre el Cappont i la banqueta de Blondel.