Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banqueta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Banqueta. Mostrar tots els missatges

20180518

[1838] Més vistes lleidatanes del Dr. Morelló

Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

 Vista de la ciutat lleidatana, encara amb l'antic pont medieval de pedra d'abans de la riuada de 1907, que ja tenia una extensió de fusta des de les avingudes del Segre de les darreres dècades del segle XIX. Atès que altres fotos de l'autor són de data de 1906, per la vista del pont vell ben bé aquesta també la podria tindre.


Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detall del pont de fusta que substituïa les tres arcades que les aigües del Segre s'havien endut cap al darrer terç del segle XIX. El meandre de riu sempre ha fet que l'aigua batés sobre aquesta part, molt ben reforçada per la banqueta blondeliana. Però llavors la força de l'avinguda se l'endugueren els vells arcs de pedra del pont medieval. S'aprecien a la imatge els plataners de la primitiva banqueta, i l'antiga façana de la Paeria. Persianes i llançols cobreixen les balconades, llavors encara ben habitades de les cases del carrer Major.
Entre 1890 - 1907. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

El pont no era encara travessat d'automòbils, com bona part del segle XX i fins avui, sinó pels mitjans de transport del moment: carros i rucs i mules. El pont ja havia perdut un arc amb les obres de la banqueta de Blondel, el que hi hagué a tocar del portal d'entrada a la ciutat, que es reomplí per poder donar pas a les estretes primeres banquetes de l'un costat i l'altre del pont. 
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

La magnífica portalada gòtica dels Apòstols, la que dona accés al claustre de la Seu, llavors tapiada per la militarada (espanyola) que ocupava l'antiga catedral lleidatana des de 1707.
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

S'havien obert finestres al timpà per donar llum a les sales dels dormitoris del pis superior, atès que tot el claustre fou partit en dos pisos per guanyar espai per a albergar la tropa. En la foto, s'aprecia bé el nom nou de guerra donat al vell monument de pau. És probable que la data de la imatge sigui de 1906.
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

La porta de l'Anunciació, d'estil romànic. Les finestres que donaven llum a les sales interiors de la soldadesca són ben visibles.
1906 ca. Seu Vella, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).
La porta de l'Anunciació o de l'Anunciata, situada al costat nord del braç del creuer, s'anomena així per la inscripció esculpida sota la cornisa, amb lletra del tipus gòtica, de la salutació evangèlica

«AVE MARIA GRATIA PLENA DNUS TECUM BENEDICTA TU IN MULIERIBUS»

però sobre la porta el cartell militar deia ARTILLERIA. A la part dreta de la porta hi ha una làpida amb la data de la seva construcció de l'any 1215 que diu
«10 de les calendes de maig de 1215».
1906. Sant Ruf, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Les restes de l'antic convent gòtic agustinià de Sant Ruf, envoltat de camps de cereal.
1906. Sant Ruf, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detalls de l'estat de conservació del'absis de l'antiga església a començament de segle XX. Segons la tradició, la comunitat s'extingí a causa de la Pesta Negra (1348), si bé documentalment no és fins a 1418 quan consta que, per mort del darrer canonge, el monestir restà desocupat i consegüentment queda incorporat al bisbat de Lleida. Després d'un intent fallit d'establir-hi cartoixans a la fi del segle XVI, el lloc pervisqué un temps com a santuari i lloc de devoció popular fins que, aprofitant-ne les runes, s'hi bastí una masia.
1906 ca. Museu Diocesà, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Sepulcre, inscripcions i relleus guardats al primer Museu Diocesà de què disposà el bisbat i la ciutat des del 1893 a les sales de l'antic Seminari Conciliar, actual rectorat de la UdL.
1906 ca. Museu Diocesà, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Com a conseqüència de les desamortitzacions del segle XIX, bona part del patrimoni artístic de l'Església es dispersà o passà a mans privades. Al llarg d'aquell segle sorgiren diverses iniciatives emmarcades dins del moviment de la Renaixença que pretenien recuperar i protegir tot aquest llegat. Una d'aquestes accions fou la creació el 1890 del Museu Episcopal de Vic pel bisbe Josep Morgades.

Seguint aquest model, tres anys després el bisbe Josep Meseguer i Costa funda el Museu Arqueològic del Seminari Diocesà de Lleida, amb la intenció de brindar una àmplia col·lecció d'art eclesiàstic als seminaristes i evitar l'espoli per part de col·leccionistes privats. Messeguer nodrí aquest fons adquirint obres arraconades d'arreu del territori diocesà i gràcies a donacions particulars.  
1906 ca. Pont del ferrocarril Lleida-Tarragona a la Riba, Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Imatge del gran pont ferroviari, amb l'encertat contrast amb el transport tradicional: pare i fill damunt del ruquet tornant de l'hort. És probable que el fotògraf hagués fet el viatge fins a Lleida amb el tren, i que aprofités una parada per immortalitzar aquest contrast entre la realitat i la modernor.

20180106

[1787] La Banqueta esdevé Avinguda Blondel

Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Esplèndida imatge acolorida de la Banqueta reurbanitzada i abellida dels anys 20 del segle passat. aviat farà cent anys. Al fons, el nou pont de ferro modernista (1911),
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Detalls de la postal, amb la nova balustrada i els nous fanals de la Banqueta. Davant del carrer Cavallers, ja obert al riu, hi havia unes escales per facilitar l'accés a l'aigua, i alguns automòbils aparcats a l'esplanada triangular just davant d'on començava el carrer, amb el Teatre Viñes i el Liceu Escolar, entre altres. Les cases encara mostraven les tradicionals i àmplies galeries, amb les persianes verdes de corda tirades, indispensables per als estius de la nostra ciutat. 
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Una altra edició de la imatge sense color.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Les noves columnes decoratives amb els fanals elèctrics davant de la Paeria, que mostra encara la façana moderna del 1868. Aviat, cap al final d'aquella dècada, s'hi farien les obres que la deixarien tal com la veiem avui. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Unes majestuoses jardineres coronaven els pilars decoratius de la nova balustrada. Pel carrer arbrat hi circulen alguns autos, ja que feia de carretera nacional.
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Manuel Pinilla i Campoamor (1881-1962) (MdC-AFCEC).
Gran imatge del retratista barceloní, amb la Banqueta en plenes obres de reurbanització en els anys 1923-24. S'hi veuen bé la tanca de fusta de les obres i l'embastida amb què s'aixecaven els alts pilans decoratius. La imatge és presa davant de la parada del cotxe de línia («servei d'òmnibus») de Fraga, Torrent i Mequinensa. Pel carrer una cursa de marrecs, potser els del Liceu Escolar o potser durant la festa major. Una gran gentada espera el pas dels corredors i un cotxe automòbil tanca la corrua.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
L'aleshores renovada Banqueta en una postal de Roisin. Els arbres no tenen fulla, però la imatge és del tot primaverenca. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
El nou carrer era lloc de passeig al solet. Els llums elèctrics també hi facilitaven la vida als capvespres d'estiu, amb permís dels mosquits segurament.  
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La mateixa imatge en blanc i negre. Tot i que la làmina diu que es tracta de l'any 1921, crec que la nova balustrada és més de cap al 1923-24.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Vista de la Banqueta d'aquells anys, tota ben refeta de pedra. L'actual, de la postguerra, serà més àmplia que aquella primera. El primer ull del nou pont es farà més cap a fora que el del pont modernista, que ja era més curt que el de pedra medieval, atès que per a la urbanització de la primera Banqueta ja hi fou tapat l'ull de la banda ciutat que donava de dret a la porta d'entrada principal de la vila. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Postal de L. Roisin.
Detall de la magnificent Banqueta vista des del Pont Vell. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Singular panoràmica del Segre amb la Banqueta vista des del nivell de l'aigua, en temps d'estiatge si jutgem pel poc cabal. Llavors ja funcionaven els primers pantans pirinencs que regulaven les avingudes, però que també assecaven més del compte el riu en algunes èpoques de l'any. S'observen bé les escales d'accés que hi havia davant mateix del carrer Cavallers. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La carretera era d'enllambordat gruixut, mentre que el passeig disposava de llambordes ben afilerades. Els arbres ajudaven a proporcionar un ambient molt agradable a vianants i carruatges. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La vista elevada des del primer edifici del carrer, a tocar del Teatre Viñes, fou una de les preferides per retratar la modernor de la Lleida dels anys 20, tristament sotmesa, com la resta del país, a la primera dictadura (espanyola) d'aquell segle. La façana del Casino Principal i algunes altres d'aquell temps s'han pogut conservar per a la posteritat. La canalla aprofitava les escales per baixar a jugar al riu, i les dones per anar-hi a fer la bugada.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Davant la Plaça Sant Francesc, la Banqueta començava a ampliar-se fins a formar un triangle davant del carrer Cavallers. 
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Detall dels frondosos arbres que feien ombra als carreters davant de la modernista Casa Melcior (1910). L'enllambordat de la carretera s'aprecia amb claredat.
1925. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Revista «Lleida», núm. 9 de març.
Les primeres crítiques a la manca d'aigua durant l'estiu al Segre, «per obra i gràcia de la poderosa 'Canadiense'». Escriu el redactor: «L'ex-cabalós Sícoris, reduït avui a la més mínima expressió... s'arrossega mandrosament pels peus de la urb ilerdense com si enyorés els passats temps de fluvial esplendor i en ses tèrboles i manses aigües, reflecteix la ciutat i la vetusta Seu, mentre tranquil·lament atravessen la impetuosa corrent les aparellades barques que amb prou feines tenen aigua per a maniobrar». Detall del pas de barca que subsistia, doncs, entre la ciutat i el Cappont.
1925 ca. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Foto: Manuel Herrera i Ges (1906-1936).
La Banqueta nova dels del pont, amb el figurant repenjat sobre la barana de ferro. 

20171223

[1785] La construcció de la primera Banqueta de Blondel

1920 ca. Lleida. La Banqueta de Blondel.
Els carros deixen trilles sobre el fang de la primitiva Banqueta davant de la Plaça de Sant Francesc, amb la nova i modernista Casa Melcior (1910) ja construïda i, al fons, el nou pont del 1911. La Banqueta substituí, des de l'enderrocament de la muralla, al carrer Major com a camí ral o carretera, la futura N-II. Els arbres hi foren plantats en la dècada del 1860 o poc més tard.
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Al maig 1787, el marquès i mariscal Lluís de Blondel pren possessió de la plaça de governador (espanyol) de la ciutat, sota el règim borbònic (espanyol) de Carles III, que moriria l'any següent. El seu mandat, doncs, transcorregué durant el regnat de Carles IV.

El despotisme il·lustrat, propi de l'Europa del moment, va fer que es preocupés per la transformació urbana de la ciutat. Per la qual sempre ha sigut recordat amb amabilitat i admiració fins i tot pels historiadors posteriors: «...tanta fue su iniciativa, constancia y actividad, que en los ocho años que desempeñó el mando, logró cambiar por completo el aspecto y las condiciones higiénicas de la ciudad».
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
El Marquès de Blondel s'afanyà a la construcció del dipòsit del Pla de l'Aigua: «...pues si bien es cierto que cuando tomó posesión del cargo el General, se hallaba ya empezada la excavación del terreno para construir dicho depósito, no lo es menos que a su celo y actividad debemos aquella importantísima mejora».

Es proposà la millora del clavegueram, de l'empedrat de carrers, de l'embelliment de façanes i de la numeració de cases amb rajoleta. Feu urbanitzar el Pla dels Gramàtics, l'antiga esplanada a on donaven les principals escoles de l'antiga universitat lleidatana, i que pot ésser considerat com el primer campus de la ciutat i dels Països Catalans. 

També impulsà la construcció de l'Hostal de Sant Lluís, «famoso en aquel tiempo por ser el más cómodo y capaz que había en todo el tránsito de Madrid a Barcelona», a la plaça on anys a vindre s'hi aixecarà el mercat i a on ara hi ha l'estació d'autobusos encara. La casa es feu famosa per esdevindre punt de trobada dels liberals de la ciutat, opositors de Ferran VII. 

Més encara: organitzà i coordinà la construcció de la casa hospici del Sant Esperit (actualment edifici de la Diputació), a la qual destinà l'herència de 300.000 rals deixada a la ciutat pel governador californià Gaspar de Portolà, retirat i mort a la ciutat aquell 1787 i enterrat a l'església de Sant Francesc d'Assís, avui de Sant Pere, a la plaça que encara serva el nom de Sant Francesc. 

«Pero la obra predilecta de Blondel, a la que dedicó en primer término todas sus energías y actividades, fue la carretera-arrecife que lleva su nombre, obra sin duda la más importante que se ha construido aquí en todos tiempos, no solo por lo que es... sino por las condiciones especiales en que se hizo». En honor a això, aquest nou carrer o passeig portarà per sempre més el seu nom.
Lleida. Lluís de Blondel de Drouhot i Dàvalos
Hainaut, 1728 — Palma, Mallorca, 1797.

Primer titular del marquesat de Blondel de l'Estany i mariscal de camp de l’exèrcit (espanyol). Fou corregidor de la nostra capital entre 1787 i 1794, que es retirà ja emmalaltit. Set anys de profunda transformació urbana i de mentalitat de la classe dirigent local sota el seu exemple i dedicació al càrrec com a autèntic il·lustrat de les acaballes de l'Antic Règim. El seu origen francès, de la Valònia posteriorment belga, degué contribuir a aquesta diferent mirada que mostrà sobre els afers públics.

El bust representa l'il·lustrat marquès (que mai no aprengué la llengua del país), col·locat  davant a la banda de dalt dels porxos de la Plaça de la Paeria, al costat de la Plaça Sant Joan. Des d'allà, una mica elevat, veu passar cada dia milers de lleidatans apressats pel consumisme exacerbat, que ni tan sols el veuen, i si ho fan, ni tan sols s'hi fixen. Allà hi hagué el Pilar del General, on hi havia una argolla on eren lligats i exhibits els delinqüents.
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Un dels més grans problemes de la ciutat eren les inundacions recurrents que les avingudes del Segre provocaven als carrers baixos de vora el riu, posem de la Paeria en avall, quan el terreny va baixant fins a l'Hospital de Santa Maria. «Para conjurar este peligro», els paers de la ciutat «intentaron varias veces, durante los siglos XVI, XVII y XVIII, 'fer antepit [ampit o talús] en la vora del riu per salvar la ciutat», según se lee en los diferentes libros de actas de la Paeria».

La ciutat només disposava del vell pont de pedra, i la carretera principal entrava per l'Arc del Pont dins la ciutat, i carrer Major i carrer Sant Antoni avall sortia per la porta oest de la muralla. Això omplia de pols i de fang, de soroll de carruatges i bestiar tota aquesta artèria principal de la ciutat, «siendo molesto y peligroso su tránsito por ellas, e imposibles los empedrados y el establecimiento de comercios e industrias». El discurs del governador a les autoritats locals, quinze dies després de la presa de possessió, deixa ben clars els objectius de l'obra. El Marquès, que -si no recordo malament-, tenia el seu palau al carrer Major, havent-se adonat del greu problema, hi posava una unça d'or de la butxaca per a l'inici del projecte.
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Calgué reunir els 257 propietaris del veïnat per explicar-los el projecte. Malgrat que molts ciutadans benestants se subscrigueren a l'obra amb fons propis, tothom temia que una obra d'aquesta magnitud quedés avortada per manca de capital. El mestre d'obra (paleta, o constructor com diríem ara) Marià Biscarri s'oferí a portar la direcció de les obres de franc. El projecte fou encarregat a l'enginyer militar de l'exèrcit ocupant (espanyol) des de 1707. Un cop redactat el projecte, estimat al voltant dels 25.000 rals, calgué l'aprovació reial (de Madrid). Es volia aconseguir l'alineació dels edificis del carrer Major que donaven a la façana fluvial, molt irregular des de segles enrere, i la construcció del mur de contenció de les furioses aigües del Segre, i reomplir tot aquest espai per encabir-hi el pas de la carretera.
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La pedra del mur de contenció fou extreta de la pedrera de Gardeny, «para construir el primer trozo de muralla de la nueva carretera, comprendido desde San Antonio al Portal de la Barca». Aquest embarcador era situat davant la Plaça sant Francesc, i hi fou construït al 1507 per causa de l'avinguda del Segre del 19 de maig que tombà un pilar i dos ulls del pont. «Para restablecer comunicación con la orilla opuesta, ínterin durase el arreglo, se colocó una barca frente a la casa del actual señor Pereña». Al 1641, durant la Guerra dels Segadors contra els monarques hispans, «para no dejar al enemigo, en aquellos tiempos de turbulencias, ningún punto de la ciudad abierto, se construyó al extremo inferior de dicha rampa [de l'embarcador], un portal que se cerraba durante la noche». El portal desaparegué amb la construcció de la Banqueta. 

Per anar finançant aquesta superba obra, entre altres aportacions, el governador aconseguí la cessió dels impostos del peatge recaptats al pont lleidatà.
1900 ca. Lleida. La Banqueta de Blondel.
Imatge de Victorià Muñoz, uns dels pioners de la fotografia lleidatana. Les fotos les preparava per a les edicions de la casa espanyola Hauser y Menet. Hi veiem la Banqueta urbanitzada de després de la caiguda de les muralles davant mateix de la Paeria, encara amb l'antiga façana.
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
A començament del 1787, s'instaura un treball a jova entre tots els veïns durant els dies festius fins a migdia, o dos rals de paga a canvi per als qui no volguessin treballar-hi personalment. Aquella tardor el Segre tornà a desbordar-se al pas per la ciutat, «que subió 20 palmos y se extendió un cuarto de legua, inundando todas las casas inmediatas y causando graves daños a la obra».

Conclòs aquell pany murallat a final del 1789, calgué ordenar als veïns de la ciutat que hi aboquessin totes les enrunes «para poder rellenar el espacio que quedaba entre las casas y la nueva pared, logrando por último ver terminado el primer trozo de carretera el de 1º de Agosto de 1790». Immediatament el trànsit rodat -de carros- hi fou desviat entre la porta de Sant Antoni i la plaça Sant Francesc, de manera que començà la construcció de clavegueram i empedrat als carrers de Sant Antoni i Major, tot passant per davant la catedral i l'Hospital, igual que s'havia ja fet als del Carme i Cavallers.
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
Durant segles les aigües del Segre topaven, i sobreeixien, amb les cases del carrer Major, que feien de muralla davant el riu. El mur de la primera Banqueta de Blondel començava a allunyar el Segre d'aquelles antigues parets, en un esforç recurrent de la ciutat fins als inicis de la segona meitat del segle XX, en la primera postguerra, quan s'arribarà a la màxima expansió i estabilització de l'amplària tal i com avui la coneixem.

La imatge permet de veure l'estreta carretera que conformava la Banqueta, per al pas dels carros, que ja no calia que entressin al carrer Major per l'Arc del Pont. La Banqueta fou, doncs, la primera ronda de circumval·lació exterior de la ciutat. Dos segles després, amb l'autovia al Nord i la LL-11 al sud, l'expulsió del trànsit de pas cap als afores de la ciutat serà una altra de les constants viàries fins a l'actualitat.
Anys 1920. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La Banqueta tota rectilínia davant la Paeria. La imatge podria correspondre a les obres de millora i ampliació de la Banqueta efectuades a començament dels anys 1920, que la convertiren en un passeig més ample i enjardinat a la part més ampla, davant carrer Cavallers i el nou carrer d'eixample que anava creixent per darrere de l'Hospital, on s'hi instal·laren el teatre Viñes i el Liceu Escolar.
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
La petició al Rei (espanyol) d'una nova destinació de part del Marquès feu saltar totes les alarmes entre les autoritats locals, que demanaren fervorosament que el militar il·lustrat es quedés a la ciutat. Restava acabar l'obra des de la Plaça Sant Francesc fins a l'Arc del Pont. Es tractava del tram més complicat, perquè calia encegar el primer ull a tocar del portal d'entrada a la ciutat i eixamplar-lo amb un nou arc per la banda de Cappont, perquè no es perdés capacitat d'empassar-se aigua durant les gran avingudes. 

Per tal de no patir de les penúries econòmiques experimentades durant la construcció del primer tram de Banqueta, decidí d'adjudicar l'obra a una companyia solvent, executable a quatre anys, «con la sola condición que se le dejase cobrar íntegro por espacio de nueve, el peage del mismo puente».
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
L'obra d'aquest segon tram de Banqueta començà al gener de 1791, entre els elogis i gratitud dels paers i ciutadans. Aquell febrer, Blondel era nomenat tinent general de l'exèrcit ocupant, i «se le concedió continuar de gobernador, hasta dejar terminadas las importantes obras de la nueva carretera-arrecife y arreglo del puente».

A l'agost de 1793 s'acabà el nou arc de la part de Cappont «y la muralla de la media luna, y se procedió enseguida a tapar el primero inmediato a la ciudad». Els treballs en dies festius provocaren certa tibantor amb el bisbe Torres, amb el qual ja se les havien tingut feia un parell d'anys per causa del pitram de les sirenes de la font de la Plaça Sant Joan.

Entre final d'aquell any i començament del 1794, la salut del governador militar esdevingué precària, cosa que l'obligà a sol·licitar un trasllat «no permitiéndole su salud soportar por más tiempo el clima de Lérida». El retir li fou concedit a final del mes de maig amb una pensió de 45.000 rals a l'any.
1873. El governador Lluís de Blondel. La Banqueta lleidatana.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
El dia primer de juny de 1794 s'acabaren les obres del pont, i quinze dies després el governador Blondel abandonava la ciutat. Una gran comitiva ciutadana, amb les autoritats al capdavant i «vecinos de todas las clases de la ciudad», l'acompanyaren en el camí cap a Barcelona fins ben bé mitja hora lluny de la ciutat. El Senyor General, Don Lluís, els encomanà d'acabar la carretera des del pont fins a la barca. 

Però és clar: «A pesar de esta recomendación y de lo mucho que interesaba a la ciudad terminar cuanto antes tan importantísima obra», encara passaren tres anys i mig. Entre el juny i desembre de 1797 s'emprengué la resolució definitiva d'aquest tercer tram de la primitiva Banqueta, just per davant de l'edifici de la Paeria.
Anys 1910. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La Banqueta primitiva, molt estreta davant la Paeria. D'allà fins al pont, no hi havia cap arbre, que arribarien amb l'ampliació. Llavors els pisos eren tots habitats, i a les fotografies sempre llueixen els llançols eixugant-se als balcons i galeries, a l'escalf del vent i del sol lleidatans.
1876. La Banqueta de Blondel, Lleida.
L'incendi del primer teatre lleidatà, a l'antic edifici del Convent dels Agustins al carrer Major. El solar s'obriria al riu i avui connecta Blondel amb el Carrer Cavallers, que durant segles només desembocava a la Capella del Peu del Romer. A l'esquerra, l'edifici del terrat i les portalades, esdevindrà un taller d'automòbils a les primeres dècades del segle XX, com s'aprecia a les imatge de l'època.

El dibuix és, doncs, prou realista. La Banqueta s'eixamplava en aquesta zona, i disposava d'arbrat. Al fons, el pont vell, rectilini en lloc dels arcs de pedra corbats de la banda de Cappont. En aquests anys, una riuada s'endugué els dos ulls de vora la ciutat i calgué refer el pont amb una passarel·la de fusta. Al mig del pont, encara s'hi veu l'antiga caseta de peatge. 
Anys 1910-20. La Banqueta de Blondel, Lleida.
La Banqueta fou continuada cap a l'altra banda del pont, en direcció a la nova Rambla de Ferran. S'anà reomplint el terreny i s'hi guanyà una plaça, dita de Cabrinetty, on després de la guerra s'hi aixecaria l'edifici del Gobierno Civil (espanyol) a la ciutat. Actualment, d'aquest tros de Rambla entre el pont i la de Ferran, se'n diu Rambla de Francesc Macià.  Fixeu-vos que els llançols sempre emblanquien les façanes estesos al ventet del riu.