Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canyeret. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Canyeret. Mostrar tots els missatges

20180511

[1837] Primeres vistes aèries lleidatanes, de Morelló

1920 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Una de les primeres vistes aèries de la nostra ciutat, molt anteriors a les conegudes de 1929 de Josep Gaspar i Serra. Aquest les feu ja des d'avió enlairat des de l'esplanada dels Mangraners, que llavors es convertiria en l'aeròdrom Civit. No sabem com el Dr. Morelló va fer les seues, si des de globus o des d'avió. Garnier feu el primer vol a la ciutat al 1911, i, per tant, cal considerar que les imatges són posteriors a aquest any i anteriors, és clar, a la data de la mort del metge, excursionista i fotògraf pallarès. 

Joaquim Morelló i Nart va néixer a Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà) el 26 de setembre de 1858. La família regentava la fonda del Pep que es convertiria en el Pirinenc Hotel. Dels germans Morelló va ser l’Anton, l'hereu, qui va heretar la fonda. Joaquim, el germà mitjà, cursa estudis d'apotecari a Barcelona, i va llicenciar-s'hi l’any 1879. Joaquim Morelló va obrir dues farmàcies a la ciutat, una a la Porta de l'Àngel núm. 21-23, on hi havia instal·lat el laboratori, i una altra al Passeig de Sant Joan núm. 85. Fou el creador de les famoses Pastilles Morelló, que actuaven per inhalació i curaven refredats, tos, bronquitis, asma, ronquera, abscessos pulmonars, etc. En aquestes farmàcies l’especialitat era la venda d’aquestes pastilles i Morelló va aconseguir un cert prestigi internacional amb les seves preparacions farmacològiques adreçades al guariment de malalties respiratòries. 
1900 ca. Pastilles Morelló.
Les pastilles inventades pel Dr. Joaquim Morelló, similars a d'altres de conegudes ara fa poc més de cent anys, com les de Dr. Andreu, eren receptades per a la tos. Durant tot el primer terç del segle XX i fins més enllà i tot tingueren gran presència en la publicitat escrita i, pel que sembla, molta parròquia de clients. 

Persona molt vinculada al món cultural barceloní aconseguí la participació d’alguns dibuixants del moment en les seves campanyes publicitàries, com ara Santiago Rusiñol i Alexandre de Riquer, per a les capsetes de les seves pastilles. Va ser un gran afeccionat a l'excursionisme, la fotografia així com a l’escriptura i l’astronomia. El 1910 va ser membre fundador de la Sociedad Astronómica de Barcelona. Va ingressar com a soci del Centre Excursionista de Catalunya el 9 de desembre de 1903 on contava amb un ampli estol d’amics entre els que es trobaven Lluís Llagostera, Juli Soler, Juli Vintró, Lluís Estasen, i Josep Galbany entre d’altres. També va tenir diversos càrrecs dins l’entitat excursionista d’on va formar part de la Junta Directiva al 1906 com a vocal, juntament amb Ceferí Rocafort, Antoni Amatller, Josep Galbany i Pere Basté. Va realitzar nombroses conferències amb projeccions sobre els seus viatges, excursions i itineraris com per exemple la del 1904 sobre la Vall d’Àneu, el text de la qual, amb algunes imatges, va aparèixer al Butlletí en dos lliuraments i també, posteriorment, com a llibret independent. També en va realitzar conferències sobre Burgos (1905), Roma (1917), Suïssa (1907). Va morir a Barcelona al 15 d’abril de 1926, als 67 anys. Als anys 1930 es va construir a Esterri d’Àneu una institució benèfica amb el seu nom, que actualment s’ha convertit en un camp d’aprenentatge i menjador escolar (MdC-AFCEC).
1920 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

El detall de la imatge, a banda del cimbori de la Seu Vella, llavors militarment ocupada per tropes espanyoles, deixa entreveure un bocí d'horta lleidatana, amb els meandres del Segre arribant a la Mitjana, i el vell camí de Corbins. La filera d'arbres podria ben bé resseguir el Noguerola, amb els antics magatzems de l'estació de ferrocarril al costat. 
1915 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

La vista aèria de la ciutat és ara cap al sud, amb el baluard de la Llengua de Serp en primer terme, i la ciutat antiga als peus del turó. Gardeny semblava tan lluny!
1915 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detall del Segre i de la ciutat, que s'acabava, tot i l'enderroc de la muralla feia poc més de mig segle, en els seus límits medievals encara: a l'alçada de l'actual pont de la Universitat i de l'avinguda de Catalunya. S'observen amb claredat, els embalums arquitectònics de la Catedral Nova, de l'antic Hospital de Santa Maria al seu davant, i de l'antic Mercat de Sant Lluís al costat. 
1920 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

A la Rambla d'Aragó, rere el campanar de Sant Llorenç, s'identifiquen la Casa de Misericòrdia, actual Biblioteca, i l'antic Seminari conciliar, actual rectorat de la UdL. I no gaires cases més, ni tan sols el grup de les tres cases modernistes aixecades a tocar del seminari al 1914. Això ens remetria a una fotografia aèria de data molt reculada, anterior i de molt, al 1920, i a les fotografies aèries de Josep Gaspar i Serra, de 1929. Recordem que el primer vol amb aeroplà fet a la ciutat havia tingut lloc tot just al 1911.
1920 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

Detall del Mercat de Sant Lluís i de la Catedral Nova, amb la vella trama urbana de la ciutat. Riu avall, l'horta lleidatana al voltant dels grans meandres del Segre.

A l'avinguda Blondel, darrere l'Hospital gòtic, només s'hi aprecia un edifici, però que no sembla pas el del Liceu Escolar, que s'hi aixecà al 1913. Això encara faria recular i ajustaria més la data de les imatges de Morelló, cosa que les converteix, sens dubte, en les primeres vistes aèries fotografiades de la nostra ciutat, entre 1912 i 1913.
1915 ca. Lleida.
Foto: Joaquim Morelló i Nart (1858-1926) (MdC-AFCEC).

L'antic Canyeret, pàtria del garrotín gitano lleidatà, al peu dels baluards de la Seu Vella. 

20161115

[1567] Lleida durant el setge de la Guerra del Francès

1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
El setge a la ciutat durant la Guerra del Francès en un manuscrit de 1835, amb la relació de les principals forticacions i edificis de la ciutat. Les tropes gavatxes napoleòniques, comanades pel mariscal Suchet castiguen la ciutat amb l'artilleria.

El 10 de maig de 1810, l'exèrcit francès establí setge a Lleida amb 13.000 homes. La ciutat només resistí quatre dies, i l'ocupació es produí pel Raval de la Magdalena, igual que al 1707, lluny de l'abast de les defenses de Gardeny. «Segons testimoni de Francesc Pinós, veí de Lleida, la ciutat, convertida en cap del departament de les Boques de l’Ebre de l’Imperi Francès, sofrí a la primeria saqueigs, violacions, assassinats i afusellaments en massa, i culminà la seva dissort el 15 de juliol de 1812, quan féu explosió el polvorí, situat al soterrani de la Suda. Una de les voltes del castell medieval i les de la capella reial caigueren com una allau sobre el barri de Magdalena i n'enfonsaren moltes cases. El pedruscall afectà també l’església parroquial, que s’enderrocà, i la Seu Vella, que en sortí molt danyada.

«La sotragada va commoure tota la ciutat. Sota els murs enderrocats moriren soterrades més de 500 persones. Després de l’explosió, el comandament francès va emprendre la rectificació dels murs i baluards, obra que fou una de les darreres realitzades sota inspiració de Vauban. A corre-cuita es bastí una muralla que, des del Balcó de Pilat (solar de l’antic Palau del Bisbe), baixava fins al carrer del Carme per darrere Santa Magdalena. La ciutat restà disminuïda, ja que el dit mur deixà fora algunes cases de l’antic raval» (enciclopèdia.cat).

La fulminant caiguda de Lleida s’explica per l’estratègia de Suchet de danyar la població civil com a mesura de pressió dirigida als responsables de la defensa. Suchet, en el seu informe del setge adreçat al príncep de Bethier, reconeix haver bombardejat civils indefensos com a mesura de pressió per forçar la capitulació de la plaça. En aquest document, no només no mostra cap penediment pel fet, sinó que presenta «l’enginyosa» tàctica que li va donar la victòria en el setge d’una plaça tan ben defensada com la de Lleida.

El general O’Donnell va intentar trencar el setge i alliberar la ciutat. Així, va partir amb les seves forces de Tarragona, però va cometre l’error d’estirar massa les seves línies, de manera que, arribats al pla de Margalef, l'avantguarda fou aniquilada per una demolidora càrrega de cavalleria del 13è Regiment de Cuirassers, mentre que la resta de l’exèrcit era massa lluny per reaccionar a temps. La derrota de Margalef va significar l’abandó de Lleida a la seua sort (veg. El pla de Lleida en guerra).
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
«Plano de la ciudad de Lérida y sus castillos».
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
El tossal i castell de Gardeny, amb la fortificació i dependències: (48) Entrada principal. (49) Magatzems i cos de guàrdia. (50) El pou al mig del pati. Més apartats: (50) Magatzem de pólvora. (51) Cos de guàrdia. S'hi aprecien també els regs que vorejaven la falda de Gardeny, i la distribució d'aigües que es feia a l'antiga pala templera. A sota, el camí de Fraga, i a tocar del riu el de Rufea i Butsènit, més o menys encara com avui. 

A mig camí de la muralla, el molí de la Mariola, aprox. a on en el futur s'hi aixecarà l'edifici de l'escorxador, al peu del tossalet del Balcó de la Mariola, dit així perquè des d'allí s'hi divisava tota la partida, tot i que ara ja no sigui així per causa dels alts edificis que té al costat, que li tapen tota la vista. Allà a sota, hi hagué una gran bassa, ben visible al mapa, que alimentava la roda del molí fariner.  
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
Detalls del Molí de la Mariola, i del riu Segre aigües avall de la ciutat, al començament de la partida de Rufea, aprox. a la zona on actualment hi ha el Camp escolar.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
El plànol de la ciutat lleidatana encara tota tancada dins les muralles medievals, que no començarien a caure fins cinquanta anys després. Les línies figuren els bombardejos de l'artilleria gavatxa, al pont, al baluard de la Magdalena i al castell.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
L'antiga banqueta del riu, que al segle XX serà ampliada gràcies al gran areny que hi havia.
(s) baixada al riu. El llarg carrer Major des de l'església de Sant Francesc (39) i l'antic seminari (40) fins a l'Hospital de Santa Maria (28) i la Catedral Nova (27).

El carrer Cavallers no tenia sortida a la banqueta, i acabava al Peu del Romeu. Amunt del carrer, a la dreta el Convent dels Dolors (46), i a l'esquerra el Convent dels Dominics (29), a punt de convertir-se en parador nacional (espanyol).
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
L'extrem del carrer de Sant Antoni, amb l'església (36) a tocar de la porta (n) i el gran Convent de la Mercè (37) i la plaça de Sant Lluís (q), on a començament del segle XX s'hi faria el mercat i després l'edifici clàssic amb columnes del Museu Morera, per acabar finalment com a estacio d'autobusos. 
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
La muralla de Boters (k) per avall, amb els famosos horts del bisbe, el de dalt a tocar del Palau Episcopal (45), Sant Llorenç (31) i el Convent de Sant Josep (32). Darrere la catedral, el Convent de Santa Clara (22) i dels Carmelites Calçats (42) amb son gran hort.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
A la Porta de Boters (k) hi arribava un rierolet que feia les funcions de fossat d'allà per avall. De la porta en sortia el camí de Montsó. A la dreta, l'església de Sant Martí (44), convertida en magatzem reial; carrer amunt, diferents quarters de la tropa d'ocupació (espanyola) de la ciutat des del 1707.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
La cruïlla de camins poc després de la sortida de la porta de Boters, davant d'una de les grans torres de la muralla, amb el camí de Vallcalent que trenca cap a l'esquerra. 
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
La ciutat, sempre arraulida als peus de la Seu Vella i ajaguda a la marge dreta del Segre.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
La Seu Vella abaluardada, amb els diferents nivells de fortificació, que la convertien en un autèntic laberint per a la protecció contra l'assalt.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
El Canyeret als peus del baluard de la Llengua de Serp, amb la irregular Plaça de Sant Joan (21) ben reconeixible, i l'antiga església a la dreta (41). Davant del vell pont medieval, l'Arc del Pont (a), la immemorial porta d'entrada a la ciutat. Carrer Major avall, s'hi observa el pati de l'edifici de la Paeria. A la llera del Segre, gairebé arribant al pont vell, hi desguassava el Noguerola entremig d'un gran areny.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
El carrer Major des de Sant Joan (42) i la Plaça de la Sal (25), on el carrer es troba tancat pel l'antiga Porta Ferrissa, a partir de la qual es desenvoluparen els ravals baixmedievals del Carme i la Magdalena. La cruïlla angular que formen tots dos carrers al costat dels vells Porxos del Massot ha esta ben visible durant gairebé mil anys. El gran baluard del Carme (c), que procurava defensar la ciutat per aquesta banda més plana a tocar del riu.
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
L'antiga església gòtica de la Magdalena (43), que hagué de ser enderrocada després de l'assalt de 1810 pels danys causats en la contesa. El baluard de la Magdalena, per on es produí l'assalt, fou durament castigat per l'artilleria gavatxa, tal i com mostres les línies de tir. El Noguerola feia les funcions de fossat, tot i que una mica allunyat de la muralla fins arribar a la punxa del baluard. Just al començament del carrer, l'església del Carme (42).
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
Els afores de la ciutat, plens de sembrats a partir de la desembocadura principal del Noguerola, cap allà on creixeria al llarg d'aquell segle XIX la ciutat, amb la Rambla de Ferran i l'estació de ferrocarril. 
1810. Setge de Lleida durant la Guerra del Francès (PARES).
El Cappont de començament del segle XIX, protegit per un baluard fortificat, sense cases. Només els camins de la Garriga (les Garrigues) cap al sud i el de Barcelona cap a l'est. Al mig, el camí de Montblanc (al text potser hi diu Arbec, Arbeca), amb el monestir dels Trinitaris.

20160530

[1426] Vistes de Lleida, 1871

1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Meravellosa imatge de la ciutat lleidatana amb la Seu Vella al fons. La presa és feta des de damunt la teulada de l'antiga primera estació de ferrocarril de la ciutat. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
El turó pelat de la Seu Vella amb el vell Canyeret als peus. S'aprecien bé els baluards defensius de la fortalesa, amb el de la Reina en primer terme. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
L'estat de degradació de la Seu Vella era notori, fruit dels avatars històrics i empitjorat per l'ocupació militar espanyola, que a punt estigué de tombar l'antiga catedral i tot, per reemplaçar-la per una ciutadella militar a l'estil de la barcelonina. S'hi veuen bé les parets murallades que pujaven des de la Magdalena per tancar el turó.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
S'observa a mig aire del turó com el caminet que des del darrere del carrer Magdalena pujava a la Seu des de temps molt reculats va zigzaguejant. Aquest pas existí fins als anys 1950 i potser fins al decenni posterior i tot: la meua mare l'havia fet algunes vegades. 

El barri de la Magdalena i del Carme havia estat molt castigat, primer pel setge de 1707, després pel de 1810. Molts edificis desaparegueren sota els bombardejos i assalts, com la magnífica església gòtica de la Magdalena, amb un preciós i esvelt campanar d'agulla. La ciutat emmurallada s'acabava aprox. a l'alçada de l'actual carrer Democràcia.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Les velles cases de tàpia del Canyeret, sorgit de l'enderroc del barri universitari lleidatà perpretat pel primer Borbó (espanyol). Allà s'hi refugiaren les famílies més pobres i marginals de la ciutat, gitanos majorment, i allà nasqué el Garrotín lleidatà, amb aquelles cobles procaces i obscenes, que alegraven la festa popular:

AI Garrotín, al garrotan,
a la vera, vera, vera de Sant Joan.
Encara que tu me posis
tres olives en un plat,
A tu ja no et vull per dona
perquè tens el cul cagat.

Aire, aire, aire,
la festa major d'Alguaire.
I també la de Serós
que les noies d'aquest poble
totes tenen el cul gros.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Les galeries obertes destaquen damunt les teulades rogenques de la ciutat, eminentment agrícola encara a final del segle XIX. El segle següent anirà expulsant la pagesia de dins la ciutat moderna fins al punt d'arribar a oblidar-la amb un elevat punt d'autoodi i tot. I com ja deien els nostres clàssics medievals: qui oblida el passat, oblida a si mateix. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Entre el Carme i l'estació només hortes i trossos. Una albereda a la vora del riu feia de passeig, de terra, perquè els carruatges arribessin fins a l'estació i, així. la burgesia local i l'alta oficialitat de la militarada (espanyola) destacada a Lleida poguessin passejar-hi amb sensació de seguretat.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Una vista de la ciutat cap a l'oest, amb Sant Llorenç en primer terme i el turó de Gardeny al fons. Al fons, l'horta de Rufea i Butsènit, amb una fugissera vista del meandre del riu. La presa sembla feta des del baluard de la Llengua de Serp.  
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
L'antiga fortificació templera lleidatana, molt abaluardada en segles posteriors, malgrat que anà perdent la seua posició militar determinant en els segles del desenvolupament de l'artilleria i dels setges amb trinxeres i mines, que tantes vides costaven entre la soldadesca. S'hi aprecien bé els antics camins que pujaven fins a la porta superior, quan encara cap carrer ni carretera passava als seus peus, i només hi havia camps conreats.
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Darrere el campanar original de Sant Llorenç (molt refet després de la Guerra d'Espanya del 1936), la gran mola de l'edifici de la Maternitat, actual Biblioteca pública. Consta de dos claustres i fou aixecat a la línia de muralla del passeig de Boters a partir del 1860, època en què la reina (espanyola) Isabel II va autoritzar l'enderroc dels murs. L'edifici del Seminari Conciliar, el primer a l'altra banda de la muralla, futura rambla d'Aragó, encara no estava aixecat.

Amb motiu de la visita de la dita Borbona a la ciutat, el fotògraf de la cort, Charles Clifford, va retratar Lleida per primera vegada. Onze anys després, els cunyats Moliné i Albareda, la tornaren a retratar amb motiu de la visita d'Amadeu I, després que la Revolució de 1868 hagués portada la nefasta dinastia (espanyola) a l'exili. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Per damunt les teulades del barri de Sant Llorenç veiem un trosset del carrer que sorgia de la cantonada de la Rambla d'Aragó cap a Gardeny, actualment carrer Lluís Companys. També hi veiem la façana i claustre posterior de l'antic Convent de Sant Josep dels carmelites descalços. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Detall del primer cos de l'edifici de l'Acadèmia Mariana, del 1862, amb el campanaret de què disposava al capdamunt. 
1871. Lleida.
Foto: Manuel Moliné (1833-1901) i Rafael Albareda.
Detall dels edificis i teulades de la ciutat vella lleidatana al voltant de Sant Llorenç.