Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cappont. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cappont. Mostrar tots els missatges

20180306

[1811] Lleida, riuada de 1907


1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La imatge del pont medieval col·lapsat per l'aiguat d'aquell octubre. Els dos darrers ulls, just a la corba del meandre i que disposaven ja d'una passera des de la darrera avinguda durant la penúltima dècada del segle anterior, van cedir a la força de l'aigua. El pont encara havia tingut un altre arc, tocant al portal d'entrada a la ciutat, que fou enterrat durant la construcció de la primera banqueta, a final del segle XVIII.

«Espectacle grandiós i desolador era contemplar lo riu ensenyorit de l'horta de Lleida i de part de la ciutat, voltant les cases de camp,... batent i rebatent furiós contra els murs de la banqueta, bramant desesperadament contra les pilastres del pont, destruint i arrossegant arbres gegantins,... marges i conreus, bigams i carretals, los aparells del llaurador i les mercaderies dels magatzems», escriu apassionadament des de la ciutat inundada el corresponsal Ll.G. Abadal.
1907. Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

«Los vells recorden la riuada del 1853», en què «malgrat haver arribat l'aigua al segon graó de la Catedral, o sia un pam més amunt que enguany, no se sofriren tantes malvestats ni perjudicis»
1907. Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Detall de l'aleshores diputat Francesc Macià, en la seua excursió fluvial per la darrera part del Segre en l'aiguabarreig amb el Cinca.
Breu ressenya dels danys a Lleida i pobles de l'horta del Segre i de l'aiguabarreig amb el Cinca. El diputat a Corts (espanyoles) senyor Macià va visitar les hortes inundades del Baix Segre, des de Torres per avall, per mitjà d'una barca, cap a Soses i la Granja, molt afectada en l'aiguabarreig amb el Cinca per l'acumulació de les avingudes dels dos grans rius. 
1907. Torres de Segre (el Baix Segre),
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall de l'aleshores diputat Francesc Macià, en la seua excursió fluvial per la darrera part del Segre en l'aiguabarreig amb el Cinca.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 23 d'octubre.

«En toda la vasta cuenca del Segre llueve sin cesar». La situació de desbordament del Segre a Cappont: «En medio de la orilla izquierda hay una hilera de casas, en las que varias personas necesitan y piden auxilio urgente por temor a un derrumbamiento». S'esperava material i reforços per tren des de Tarragona.

Deia el telegrama del governador (espanyol) a Lleida: «Inundación presenta carácter verdadera catástrofe. De pueblos aguas arriba recibo noticias cada vez más alarmantes. Puente de piedra está a punto de colmar sus ojos, y en tal caso es seguro quedará destruido... La corriente del Segre es aterradora por inmensa e impetuosa».
1907. El Cappont, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

A Cappont, l'aigua va arribar fins al primer pis de l'única filera de cases que llavors hi havia, tot just davant del Segre. A la casa que hi ha marcada amb una petita creu al damunt, s'hi refugiaren 27 persones, que hagueren de ser rescatades «amb grans treballs». S'aprecien un pal de llum a la dreta, i la fumera del molí a l'esquerra. La ratlla de l'alçada fins a on va pujar l'aigua és ben recognoscible. També l'estil tradicional dels casals d'aquell temps, amb àmplies galeries. 


1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 23 d'octubre.

El dia 22 al matí el pont de pedra lleidatà encara aguantava, però la situació era més que alarmant: «El Segre se ha desbordado inundando la huerta, los Campos Elíseos, la barriada de Cappont, la Rambla de Fernando, y parte del paseo de la Banqueta». En augmentar el nivell de les aigües, queda «prohibido el paso por el puente del Segre». La redacció dels diaris El Pallaresa i El Ideal, restaven inundades. Probablement la impremta Sol, emplaçada al final del carrer de Blondel.

Al vespre, el secular pont de pedra lleidatà va sucumbir: «El puente sobre el río Segre, el único que comunica la capital con los pueblos de la orilla izquierda del río, se hundió produciendo estrépito».
1907. La Rambla de Ferran, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall de la banqueta just a tocar del pont per la seua banda septentrional, actualment Rambla de Francesc Macià, abans de l'anomenada plaça de Cabrinety, actualment de la Pau. El pal de la llum ha caigut a l'aigua perquè el talús a on descansava el pont ha cedit a la força de l'embat de les aigües, just a la corba del meandre que el riu feia en passar per la ciutat.
1907. La Rambla de Ferran, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La Rambla de Ferran tota negada. A les parets laterals, s'hi aprecia l'alçada de la marca de l'aigua.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 24 d'octubre.
El rescat dels aïllats a Cappont. «En la actual avenida del Segre se ha observado un fenómeno, y el de que el nivel de las aguas experimenta bruscas oscilaciones, bajando a veces un metro para subirlo nuevamente a los cinco minutos».

1907. Els Camps Elisis, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: Thomas.

La Font de les Granotes dels Camps Elisis amb «lo sortidor mig cobert de terra».
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 24 d'octubre.

Breu notícia de danys a Seròs. En els pobles de Franja, com ara Mequinensa, el Cinca també en va fer de les seues. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.
Els pontoners de l'exèrcit (espanyol) vinguts de Saragossa construeixen un pont provisional de barques entre la marge dreta a l'alçada del carrer Alcalde Fuster i els Camps Elisis, davant els magatzems de fusta, a on paraven els rais provinents del Pirineu, de la Viuda Areny. El pont s'hi estarà més de tres anys, fins a la inauguració del nou pont al 1911. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 26 d'octubre.

Notícia de la mobilització dels pontoners militars per substituir provisionalment el vell pont medieval. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall del pont de fusta sobre les barques, que feia ben bé 200 m. per 3 d'amplada. 
1907. El Pont Vell del Segre, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 232, 10 de novembre.
Foto: Thomas.

Detall del pont militar, davant de la serradora dels Camps Elisis. Després de l'ocupació franquista (1938) de la ciutat, més o menys al mateix lloc s'hi construirà un altre pont militar de barques.  
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 27 d'octubre.

La demanda de socors de part del Paer en Cap a altres ajuntaments i administracions fou constant. 
1907. Els Camps Elisis, Lleida.
«La Ilustració Catalana» [sic], núm. 231, 3 de novembre.
Foto: E.Gausí.

Grup d'«esforçats marins» de Tarragona i Tortosa arribats en auxili de la ciutat. El tren a Tarragona fou gairebé l'única via de comunicació de Lleida en aquells dies i això portà l'ajut de veritables 'llops de mar' per solcar les aigües del Segre en el salvament de les persones aïllades al Cappont. Diria que la imatge és presa a l'estació de ferrocarril, que encara era la primitiva de 1860. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 19 de desembre.
Agraïment pels donatius rebuts.
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 11 de novembre.

L'alçada del llot i del xarqui [tarquim] als trossos de l'horta arribava a un metre. 
1907. Lleida. Riuada.
«La Vanguardia», 31 d'octubre.

La queixa publicada al diari «El Pallaresa» i reproduïda pel diari barceloní contra l'Estat (espanyol) per la manca d'inversions. Oi que encara us sona? Continuarà sonant fins a l'arribada de la llibertat, la dignitat i la prosperitat republicanes. 

20180127

[1797] La tercera Banqueta, la de postguerra

Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Vista del carrer lleidatà un cop aixecat el primer petit "gratacel" de la ciutat, el «Montepío» de la Caixa d'Estalvis de Lleida, de gairebé 150 m. d'alçària La Banqueta encara no ha estat eixamplada i s'hi veuen els pilars decoratius de la urbanització feta a començament dels anys 20. 
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
La foto me la fa arribar l'Henricus Botel de Saxonia (Dionís Gutiérrez i Rosich), impressor jubilat de la Diputació, i que havia treballant d'aprenent a la Impremta Comercial de Jordi i Antonio Mayor Saura. S'hi pot veure en detall el carrer des de la Paeria fins a la botiga Baiget. Al costat de la Paeria i a sota de «Géneros de Punto Camilo Adell» hi havia la Impremta Comercial, la botiga de bicicletes Mazarico, el Restaurat Rialto, una casa de venda de petroli i carbó (Casa Wenceslao Riu, amb el dependent de tota la vida que era el Sr. Ramon de la pipa), i l'encara avui vigent casa Baiget de làmpades i bombetes. 
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detall de la Banqueta davant del restaurant Rialto, que tenia una marquesina per a aparcament de vehicles a tocar de la balustrada, en francès per a turistes: «parcage pour voitures». Tota la retolació era obligatòria en la llengua que els feixistes anomenaven «del imperio», car aquella dècada la repressió i persecució franquista (espanyola) era forta i dura.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detall de la Casa Melcior modernista en aquells temps. El camió de carbó, aparcat davant la botiga del Baiget. Llavors n'era el combustible principal, a banda la llenya. De gasoil i gas per a calefacció, encara no n'hi havia.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
El nou pont de la ciutat s'havia inaugurat al 1947. Seguidament, el «Montepío» passà a dominar l'horitzó urbà de la ciutat. A començament de la dècada dels 50, en plena reconstrucció de part del règim feixista (espanyol) de la ciutat ensorrada per la revolta feixista (espanyola), arribà el torn de reurbanització de la Banqueta.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Es començà a reomplir el terraplè per eixamplar la banqueta, que s'allunyà encara més dels límits medievals de la ciutat, al peu de les cases del carrer Major. Alguns establiments, com el llegendari restaurant de La Rada, aprofitaren per tombar la balustrada dels anys 1920 i ampliar l'espai de terrassa i aparcament de vehicles, llavors encara escassos. Pensem que la N-II, eix viari fonamental per a l'Estat franquista (espanyol) encara hi passava, i hi passarà fins a la construcció del pont dels instituts al començament dels anys 1970.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detall del pols ciutadà a l'Avinguda Blondel de mitjan segle XX. El trànsit incessant aniria arribant a poc a poc, sobretot a partir de la dècada dels 60 i 70, un cop ja ampliada la Banqueta.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.El terraplè d'ampliació de la Banqueta en plena construcció. S'hi veuen ben bé els tendals dels aparcaments de vehicles de La Rada, en primer terme, i del Rialto més per amunt.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detalls de l'ampliació de la Banqueta, on encara apreciem un tros de la l'artística balustrada dels anys 20 dempeus. Més enllà del pont, l'edifici del Gobierno Civil (espanyol), de començament dels 60, encara no hi és.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Les escales d'accés al riu de la balustrada dels anys 20. Al fons l'ampliació d'aparcament a la nova banqueta del restaurant La Rada.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Preciosa vista aèria de la Rambla de Francesc Macià i de l'Avinguda de Bl0ndel, tot just començada l'ampliació. S'hi acabaven de plantar els plataners de la Rambla, llavors dita, espanyolíssimament, «de José Antonio». La cantonada de la baixada de Santa Marta, encara per construir.  
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detalls de les obres de la Banqueta de postguerra. Les imatges ens permeten de fer-nos una idea cabal del gran espai guanyat al riu respecte de la llera secular. 
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'antiga Banqueta a punt per a l'ampliació. A banda del «Montepío», observem com les cases que s'adossaven a l'antic Hospital s'han enderrocat i deixen veure les quatre cantonades, amb la catedral al darrere.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detalls de la Lleida dels 50, amb la futura Av. de Madrid a tocar del Segre, quan la nova banqueta s'haurà eixamplat, de la Catedral i de l'Hospital de Santa Maria medieval, i del Convent del Roser, amb tot el carrer Cavallers ben marcar a la trama urbana.
Anys 1940. Avinguda de Blondel, Lleida.
La vella Avinguda Francesc Macià, dita de Cabrinety abans de la guerra i de José Antonio després, amb l'antic arbrat del segle XIX, quan amb l'Alcalde Fuster començà la urbanització de les antigues muralles, que ací eren formades pels darreres de les cases del Carrer Major, amb les antigues adoberies i el Noguerola lliscant-hi fins a desguassar al Segre.
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
La Banqueta encara és estreta i els automòbils gairebé tomben davant de l'Hotel Pal·las, llavors dit, és clar, «Palacio». A l'esquerra, però, s'hi observen els nous arbres plantats al talús guanyat al riu. La urbanització ja s'havia acabat, però el trànsit encara circulava com antigament, pendent de reordenació. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La famosa peanya de l'urbà amb el característic salacot blanc, i dins la petita garita elevada i protegida del sol i la pluja, des d'on es dirigí el trànsit d'entrada a la ciutat durant dècades. La imatge ja mostra més moviment de vehicles, sobretot de motocicletes i vespes, senyal inequívoc que ens acostàvem a la dècada prodigiosa (socialment) dels 60. Un Renault Gordini
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova Banqueta ja perfectament alineada, en una imatge presa ja des de l'edifici del Gobierno Civil franquista. Al fons, s'observa la nova "avinguda" guanyada al riu, que se'n dirà «de Madrid», i que passarà a ser la nova calçada de la N-II. Hi observem com encara els cotxes giren a l'esquerra ben a prop de les cases.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'àmplia i elegant nova Banqueta aviat serà envaïda de cotxes i trànsit. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova Banqueta davant la cantonada amb el carrer Cavallers i els «Cines Cataluña».
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova Banqueta ja ampliada i urbanitzada de manera més austera i sòbria que la seua predecessora dels anys 20. Els aparcaments s'han anat ampliant, el nombre de vehicles s'ha incrementat sensiblement. La N-II encara circula per dins l'Avinguda de Blondel. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova balustrada, encara avui existent, de la Banqueta, només amb el canvi d'estil dels fanals d'enllumenat. El Gobierno Civil ja presidia la Lleida oficial, franquista i grisa (malgrat l'arribada del color) d'aquells anys del final de l'estraperlo. 
Anys 1950. Avinguda de Blondel, Lleida.
Els aparcaments de vehicles des d'una altra perspectiva.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La Banqueta ampliada, ja acabada. 
 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detalls de la banqueta recentment ampliada, però encara amb el trànsit de la carretera cap a l'interior de l'Avinguda Blondel.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La imatge de la nova Banqueta des de dalt de l'edifici del «Montepío».
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La vista acolorida i elevada de la nova ampliació. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La carretera antiga, encara enllambordada i no quitranada, davant la Plaça Sant Francesc, que encara resta idèntica.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La fauna automobilística de seguia es farà ama i senyora de la nova ampliació. Els nous models conviuen amb els vells, i les velles persianes de corda tirades damunt els balcons viuen ses darreres jornades. Ja no s'hi veuen els llançols blancs estesos al sol de dècades enrere. Comencen a tancar els antics pisos habitats i només restaran amb vida els baixos comercials. I així fins avui, sense remei encara. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'Avinguda de Madrid és terreny tot guanyat al Segre. Allà hi circularà la N-II, que tombarà en sec al final per pujar per l'Avinguda Catalunya i llavors girar a l'esquerra pel carrer Acadèmia. Els 600 envaeixen, finalment, els carrers. Al solar de l'antic mercat de Sant Lluís, un dels blocs de pisos més alts i desplaents de la ciutat, al pati interior del qual s'instal·larà la futura estació d'autobusos als anys 70.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova reordenació del trànsit ja del tot completada a la flamant nova avinguda. 
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
Detall de la nova avinguda, ja gairebé idèntica a l'actual. Només una remodelació de la jardineria, amb unes fonts ornamentals que mai no han funcionat, i quatre retocs més la distingeixen de la del final de segle i començament del XXI.
Anys 1960. Avinguda de Blondel, Lleida.
Nous usos del Segre amb la nova Banqueta al darrere. Les barquets i el riu, al seu pas per Lleida, sempre han estat poc amigues. Assignatura pendent per a la ciutat, que la moderna canalització de final de segle tampoc no resoldrà. 
Anys 1970. Avinguda de Blondel, Lleida.
La primera circumval·lació de la N-II, que anà a retombar a un nou pont, el tercer (comptant el del ferrocarril) en la història de la ciutat, cap allà davant de l'institut. Aquesta serà l'esplanada de les firetes de la meua infantesa. A la dreta, marge esquerre del riu, el vell xoperal, allà on l'Aplec del Caragol començà a caminar. 
Anys 1970. Avinguda de Blondel, Lleida.
La nova Lleida dels grans blocs de pisos s'imposa. Els barris començaran a créixer, tant que quedaran irreconeixibles, com el Cappont. A la imatge, el vell i centenari camí d'Albatàrrec.
Anys 1970-80. Avinguda de Blondel, Lleida.
Just davant de la cruïlla amb l'Avinguda de Catalunya, s'hi farà als anys 90 el quart pont de la ciutat. Aquesta és la Lleida de quan era petit: l'Avinguda de Blondel, antigament carrer guanyat al riu, ha quedat com un carrer interior, amb poc trànsit, que s'ha desplaçat a l'Avinguda de Madrid. Per aquí, centenars de vegades, amb el cotxe de línia (que ens pagàvem de la butxaca, a vegades amb beca de transport del «Ministerio» espanyol) que ens portava del poble i ens deixava a l'estació d'autobusos, d'on enfilàvem a peu, fes fred o calor, fins al «Instituto de Bachillerato», aviat nomenat en homenatge al poeta Màrius Torres, un cop vençuda la desgràcia de l'època franquista (espanyola).
Anys 1980. Avinguda de Blondel, Lleida.
Per facilitar el pas dels nombrosos estudiants cap als tres instituts del camp escolar, s'hi construí un pas elevat, que els joves no faran mai servir: continuaran travessant a ramats pel semàfor del passatge dit, per això, dels Estudiants, que pel carrer de l'Historiador Josep Lladonosa, dona davant mateix del primer institut. Ara ja no queda cap pati per edificar, ni a l'un costat ni a l'altre del riu.
Anys 1970. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'Avinguda de Blondel, de nit. Després de més de dos-cents anys de la seua creació, continua essent una de les artèries ciutadanes principals de la ciutat, tot i els canvis i ampliacions sofertes, o precisament per això mateix.
Anys 1980. Avinguda de Blondel, Lleida.
L'última gran intervenció a l'Avinguda fou la construcció del pàrquing soterrat, amb unes obres que s'allargaren més del que s'havia previst pels problemes de la constructora. Es procedí a abuidar tota l'esplanada guanyada al riu amb l'ampliació de postguerra, des del Pont Vell fins a la cruïlla amb l'Avinguda de Catalunya. Feia tot just trenta anys que s'havia reomplert i ja es tornava a remenar: és el signe de la humanitat, fer i desfer, sovint sense solta ni volta. 

Un cop tapat i urbanitzat el clot, canviarà l'aspecte superficial de la Banqueta, però ja no la seua mida ni dimensions fins avui. La decoració nadalenca la farà visible durant aquestes festes, amb la cadena de llums de fanal a fanal d'un pont a l'altre. Llàstima que siguin llums de leds només blancs i freds, segons aquesta darrera moda de carregar-se tot allò més tradicional i abraçar sempre allò més nou: signe evident de nou ric, de butxaca més plena que el cervell, que crec que és la definició que més s'escau a la nostra ciutat aquest començament de segle XXI.